De molt jove, l’avi Higini deixà la seva terra natal de la Serranía de València per anar a Catalunya. S’instal·là a Cardedeu on va conèixer a la meva àvia, la Maria Codina, pubilla de can Llamada, un taller de ferrers i manyans de Cardedeu. Avui, amb el meu germà ja són cinc generacions treballant el ferro.
Quan va morir, seguint els seus desitjos, les cendres es van portar a Corcolilla on s’hi plantà un ametller.
El meu germà es va posar en contacte amb l’alcaldessa d’Alpuente, municipi on pertany el poble de Corcolilla, i li exposà la idea de col·locar una creu forjada al cim del turó del Calvario en memòria de l’avi Higini. I dit i fet, el meu germà va encendre la fornal, va preparar l’enclusa i es va posar a forjar.
El 18 d’agost de 2009 s’ha inaugurat la creu amb la presència de l’alcaldessa, els amics, familiars i veïns de Corcolilla. Sota la creu, encastada en el padestal, una placa diu als seus “paisanos“: (text M. Herrero)
L’ A V I H I G I N I
Hi ha persones que és impossible de no estimar. El meu avi n’era una.
Va néixer a Corcolilla però la vida el dugué a Cardedeu (Barcelona), on aprengué el mester de ferrer. Però allà no només treballà el metall; també forjà un amor, una família i el respecte de qui l’arribà a conèixer, i encara que tenia tot això, mai no oblidà el seu poble, la seva muntanya, la seva gent…
Així, doncs, demanà tornar-hi un cop més, al paisatge gravat a la ment d’un infant. Demanà formar part d’allò que estimava. Demanà ser ametller… Ésser roca i ésser vent. Com a persona es guanyà el cel, com a avi, el nostre afecte, i, alhora, la seva terra, el nostre respecte.
Per a mi, aquesta creu abraça qui no puc abraçar.
18/08/2009
Comentaris recents