A la riera de Vilamajor, sota el pont d’accés al castell de Vilamajor, se senten els crits i rialles de la canalla que juga amb l’aigua. Són els infants Pere, Ramon, Ramon Berenguer, Sanç i Dolça, que esperen que la seva mare, la reina Peronella, torni del mercat de Sant Celoni i que el seu pare, el comte Ramon Berenguer, torni de Barcelona. Passen molts dies corrent pels camps i boscos que volten el castell de Vilamajor, el qual no para de rebre nobles, cavallers i amics dels seus pares que s’aturen a descansar i a dormir a mig trajecte de Barcelona a Girona.
A la Cort se’n va parlar molt del matrimoni dels seus pares. El rei d’Aragó, Ramir, fart de la política, volia retirar-se en un monestir. Va casar la seva única filla, la regina Peronella, de només un any d’edat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, que en tenia vint-i-tres. El contracte nupcial es signà a Barbastre el dia de Santa Susanna, l’onze d’agost de 1136; tot i que les esposalles no se celebrarien fins el 1150 a Lleida.
Quan va morir el comte Ramon Berenguer IV, l’infant Ramon, per seguir la tradició aragonesa, fou anomenat Alfons i fou coronat comte de Barcelona el 24 de febrer de 1163. Uns mesos més tard, la seva mare renuncià al tron en favor del seu fill, que fou coronat rei d’Aragó el 11 de novembre del mateix any. Fins a la majoria d’edat, al 1173, el regne estaria governat per una regència de magnats catalans i aragonesos. A partir de llavors, el rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó governaria fins el dia de la seva mort a Perpinyà, el 25 d’abril de 1196, dia de Sant Marc.
Els altres germans -amb l’excepció de l’infant Pere, que va morir amb només deu anys el 1167- van rebre també part dels títols del seu pare: l’infant Ramon Berenguer de Barcelona (1158-1181) fou comte de Cerdanya i de Provença; la infanta Dolça de Barcelona (1160-1198) es casà el 1175 amb el rei Sanç I de Portugal; i l’infant Sanç de Barcelona (?-1223) fou comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló. També hi havia un cinquè germà que el seu pare tingué fora del matrimoni: Guillem Berenguer de Barcelona (?-1212), que fou arquebisbe de Narbona.
Però el rei Alfons va arribar a néixer al Castell de Vilamajor? L’Enciclopèdia Catalana ho situa a Sant Pere de Vilamajor però hi ha un interrogant, ja que no hi ha cap escrit que indiqui el lloc ni la data del seu naixement. A què es deu l’interrogant? Es deu a que no hi ha unanimitat entre els historiadors. Uns diuen que nasqué el 1152, d’altres el 1157, uns altres que fou a Òsca (Aragó), d’altres a Sant Pere de Vilamajor (Catalunya)… El que sí sabem és que el pare, Ramon Berenguer IV, en el seu testament situa el naixement del seu fill apud Barcinonem (prop de Barcelona).
Comentaris recents