Diuen que a la muntanya del Samont, des de temps immemorials, hi brolla un raig d’aigua fresca. Enmig d’un sot, sobre el camí, mig tapada per la vegetació s’hi amaga la Font Fresca. Des de sempre, la seva existència era un secret dels muntaners i la mantenien oculta perquè la calor de l’estiu no la trobés pas.
Durant l’apogeu de la Renaixença catalana, va arribar un interès per la natura, la història i la cultura catalanes, aflorant agrupacions excursionistes de caire lúdic i científic. Aquests excursionistes, carregats de mapes, càmeres de fotografiar i quaderns de notes també van arribar fins a Vilamajor. El 1918, en record d’aquella visita, en deixaren la placa de pissarra que diu: MCMVIII – FONT FRESCA DEL SAMON – Fe – Pàtria – Amor – Catalunya i Avant.
Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant l’interès per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. A la Font Fresca s’hi reunien cada onze d’agost, després de l’aplec a l’esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor, per trobar-s’hi, xerrar, jugar i dinar plegats.
Si us hi fixeu, aquests dies veureu la calor anant amunt i avall. Busca la font, encara. Durant anys i anys, heures, muntaners i excursionistes renaixentistes han mantingut el secret de la font fins avui. Ara et toca a tu guardar el secret. Si la calor t’ho pregunta, no li diguis! Mantinguem el secret d’aquest indret on l’estiu no hi arriba mai.
Shhh!
Comentaris recents