Si internet és una eina relativament nova, molt més ho seran els conceptes que se’n deriven, que de mica en mica van omplint el nostre vocabulari i el nostre diccionari de nous neologismes. Ara naveguem, escanegem, tenim programaris i maquinaris, llocs i pàgines web, correus electrònics, correus brossa, ratolins, arrobes i mòdems. Una versió més moderna i evolucionada del lloc web estàtic que ha aparegut són els dietaris, bitàcores, coneguts com a llocs web 2.0. És exactament el lloc on ets ara mateix. L’autor o autors del dietari escriuen de forma més o menys regular articles d’opinió, ressenyes, poemes o qualsevol altre contingut i els lectors poden fer comentaris i interactuar amb l’autor. Aquests llocs, la llengua anglesa els ha batejat com a blogs, mentre que les llengües francesa i castellana encara creuen que és massa d’hora per definir-se. La llengua catalana, el 2005, va optar pel terme bloc.
Però són molts internautes els que rebutgen l’opció bloc i prefereixen, per diversos motius, l’opció blog. I, de mica en mica, a la Catosfera ha saltat la polèmica entre els partidaris d’escriure-ho amb “c” o amb “g”. Si cliqueu aquípodeu veure algunes opcions de blocs o blogs.
Què és això?
Això és un BLOC. Una de les formes més corrents de formació de nous mots en una llengua són les metàfores i la d’un bloc de notes “virtual” per aquest nou mot és una opció ben encertada. El context, com ha fet sempre, ja ens dirà si estem parlant d’un bloc de pedra, un bloc de notes o un bloc digital. No ens ha d’espantar l’ús de metàfores: utilitzem sense cap problema “navegar”, “carpeta” o “paperera de reciclatge” i ningú s’enfila a cap cadira amb una escombra quan li dius que al costat del teclat hi ha un “ratolí”. El TERMCAT, l’organisme oficial que determina els neologismes de la llengua catalana, ha optat per l’opció bloc: https://higiniherrero.files.wordpress.com/2009/08/bloc-o-blog.pdf
Això és un BLOG. Prefereixo “blog” a “bloc” per diversos motius: la forma amb “g” s’adapta convenientment a l’ortografia i a la fonètica catalanes, a l’hora que té en compte la tendència de les oclusives en sonoritzar; permet la formació de derivats més naturals i menys ambigus (per exemple, “blogar” o “bloguejar” en lloc de “blocar” o “bloquejar”); evita polisèmies i ambigüitats innecessàries (un “bloc” no és un “blog”) i és un mot molt més freqüent a la xarxa que no pas “bloc”. Podeu trobar aquests arguments més desenvolupats aquí: http://elcolordelessabates.wordpress.com/2009/08/31/aixo-es-un-blog-o-un-bloc/#more-703
Comentaris recents