Sant Pere de Vilamajor ha estat un poble eminentment agrari i forestal. La presència de l’alta noblesa en passats remots o l’obertura d’algun comerç o indústria ha estat sempre una anècdota interessant i divertida, però no ha passat d’això. En una societat agrària, el pitjor enemic del pagès després de la sequera i les glaçades és el ramader, el pastor. La por que el ramat se’t mengés el cultiu o et fes malbé els sarments era constant i feia que el pastor anés d’un lloc a l’altre vigilat de prop. Es podria dir que era l’ovella negra. Però no pas el llop, ja que com un jardiner mantenia un paisatge net, endreçat; el que tenim a la memòria i ens hem fet nostre.
Cada vegada queden menys pagesos. Potser menys d’una vintena. Però de pastors, cap. Amb la mort d’en Ramon Puig es va acabar una tradició centenària a Sant Pere de Vilamajor que l’Ajuntament va voler recuperar recentment amb l’utilització d’un ramat per netejar les zones de protecció d’incendis dels nuclis urbans.
El 30 d’octubre de 2010 es va homenatjar el que en aquell moment fou l’últim pastor, en Ramon Puig de can Son. Ara, per sort, ja no ho podem dir perquè els ramats han tornat a pasturar per Vilamajor. Els actes, molt emotius, van consistir amb la pujada del ramat de cabres de Sant Pere per l’avinguda de Sant Nonet fins a la plaça del campanar. Tot seguit es destapa l’escultura, obra de l’artista australià Lawrence Gundebuka.
Us recomano rellegir l’entrevista que en Jordi Barenys i la Marta Miralles van fer-li al número 18 (primavera 2004) de la revista La Veu d’en Pelideu. Com que fa uns anys que no s’edita i molts no l’heu trobada, la transcric a continuació:
El nostre paisatge agrari no és complet sense ramats pasturant, no només per la imatge bucòlica que provoca la seva presència sinó, sobretot, perquè alimentant-se als erms, rostolls, marges i vores, contribueixen de manera eficient, ecològica i rendible a mantenir-lo net i endreçat. Avui, a Sant Pere només n’hi queda un de remat i en Ramon n’és l’últim pastor, un fet més que constata el canvi que està esdevenint al nostre poble amb la progressiva extinció del paisatge agrari per causa de la insaciable especulació urbanística.
En Ramon Puig Costa va néixer a Gósol l’any 1934 però ja fa molts anys que pastura les seves ovelles pel Pla de Sant Pere. Molts l’haureu vist des de la carretera, amb el seu barret de palla i el seu sarró, deixant menjar els animals a les parcel·les sense edificar d’antics camps ara urbanitzats. Aquesta tarda assolellada i neta que despunta primavera me’l trobo als camps de casa meva i m’hi acosto per fer-la petar una estona mentre les ovelles pasturen plàcidament.
Com vas venir a parar de Gòsol aquí?
Jo ja tenia ganes de marxar, perquè llavors, allà, hi nevava molt i t’estaves tot l’hivern sense poder fer gran cosa que cuidar el bestiar, i era molt avorrit. Així que vaig pensar: res, a la que hi hagi oportunitat marxaràs avall. Aleshores un home de Gòsol que feia de pastor aquí, em va dir que plegava i que si jo volia ocupar la plaça. Com que a mi aquesta feina m’agradava prou, no m’ho vaig pensar… i d’això ja fa almenys 40 anys.
Venies casat o et vas casar aquí?
No, no, em vaig casar aquí. Ben bé ja feia 4 anys que hi era.
Sempre has fet de pastor?
Quan vaig baixar cap aquí vaig anar una temporada a bosc, i també 18 mesos a la fàbrica de tints, però, ui!, que avorrit que era allò per a mi, a més, allà hi havia uns gasos que molta gent es trobava malament; jo només pensava en tornar a això, a aquesta llibertat.
Vaja, que a tu aquesta feina t’agrada…
Sí, sí. Molt perquè t’hi inclinen, però també molt perquè es porta a la sang.
Què s’ha de tenir per ser un bon pastor?
T’ha d’agradar molt l’ofici, molt! I després conèixer bé totes les ovelles perquè si no, a l’hora que crien, és un embolic saber de quina ovella és cada xai.
Vols dir que les coneixes totes una per una?
Sí, sí, una per una.
I quantes en tens?
Ara no gaire més de 100. He baixat, en tenia 240, però he anat baixant perquè vull anar plegant… És que aquí es va posant molt malament la cosa.
Per què ho dius?
Cotxes, aquestes carreteres cada cop van més plenes i és un problema travessar-les, tot i que les ovelles ja les tinc acostumades a aturar-se quan arriben a la vora. Després, també s’han arrencat tots els erms i cada cop has de marxar més lluny i, a la llarga, per aquí baix, tot ha d’acabar cobert de ciment i d’asfalt, i jo terra per tenir un ramat no en tinc… A més, és que jo ja hauria de tenir el retiro a l’edat meva, me n’he fomut un fart d’anar treballant cap aquí i cap allà.
Ja tens ganes de jubilar-te?
Sí, sí… Bé, del tot no; per tenir una vintena d’ovelles i els xais per nosaltres, per menjar carn bona, d’això en tinc ganes mentre em trobi bé per fer-ho.
Quantes hores al dia les treus a pasturar?
Ara poc perquè els dono menjar a dintre, però abans de les 10 o les 11 fins que es feia fosc.
No t’avorries?
No, d’avorrir no avorreix, com que t’agrada l’ofici…
Portes la ràdio?
Sí, porto la ràdio però hi ha dies que ni l’engego.
Pasturar els boscos, els marges, les vores dels camins és una bona feina de neteja…
És clar que sí. Ara els boscos, com que ningú no se’n cuida, les ovelles no poden ni travessar-los de bruts que són, mentre que abans les hi podies fer viure bones temporades.
I de menjar, per aquí al Pla, en sobra o en falta?
A temporades en sobra tant com vulguis, com que no hi ha ramats en un lloc o altra sempre en trobes, el que passa és que a vegades has de marxar lluny i això quan ets jove va molt bé, però ara ja empipa.
Has tingut mai problemes a causa de l’afició a ruixar amb herbicides?
Del cert no ho puc dir, però em trobo que hi ha moltes baixes que abans no tenia, i d’alguna cosa o altra ve. No es moren en sec però, ovelles que són valentes, de cop i volta comencen a no anar a l’hora fins que es moren. És clar, ho ruixen i tu no ho saps fins que al cap d’uns dies l’herba queda rostida, quan les ovelles ja en poden haver menjat. I bo no deu ser, per això aquestes productes porten la creu de verinosos. Per a mi que a llarga els prohibiran perquè s’està contaminant tot.
Quants ramats hi ha a Vilamajor?
N’hi ha un altra entre Llinars i Sant Antoni però aquí a Sant Pere em penso que no n’hi ha cap més.
Abans, n’hi havia més d’ovelles?
Ui, mare de Déu! Moltes, moltes, moltes. En Xamaní sol havia tingut tres o quatre ramats, i llavors molts d’altres. Al poble de Sant Pere podia haver-hi vint mil ovelles com si res. Abans gairebé a cada casa n’hi havia… I tots en vivíem.
I quan pleguis tindràs relleu?
No ho crec perquè de la manera que es va posant… Si tenen herba perquè no tenen corral i si tenen corral perquè no tenen herba… I a més, és que el jovent no s’hi posa, si falta el 70% dels pastors que hi havia.
I per què no s’hi posa, per què no s’hi guanya calés o per la feina?
Amb unes quantitats grans ja s’hi guanyarien la vida, però aquí és difícil tenir-ne moltes perquè no hi ha finquen massa grans. De totes maneres, tot i que ara hi ha la subvenció, no dóna com abans quan faltava carn per abastar la població, ara, amb la Comunitat Europea, ve carn de tot arreu i tan barata com vulguis. Has de comptar que 30 anys enrere, jo havia venut els xais tan cars com ara i fixa’t com ha pujat tot el demés… A més, amb aquesta feina has de ser-hi cada dia i amb les altres plegues el divendres i no tornes fins dilluns. Mira jo, l’única festa que faig és anar el diumenge al mercat.
Però vols dir que la carn que ve de fora és tan bona com aquesta?
No, això no que no ho és. El que passa és que el jovent, de la manera que han pujat, ja no n’hauran tastada de bona i mira, al final, tot és carn igual. Ara els que l’hem menjada bona sempre…
Tu on vens els xais?
Aquí, a la carnisseria de Can Fano, gairebé de sempre que hi hem tractat. El que passa és que abans hi havia l’escorxador del poble que anava molt bé, però ara els hem de portar a Palau i és més enrenou.
Per què han tancat els escorxadors com els de Cardedeu, Llinars o Vilamajor?
Molt perquè es demanen moltes millores, sobretot per qüestions de sanitat i, és clar, si les han de pagar els carnissers sols no els surt a compte.
Per acabar, si ara et vingués un jove dient que vol ser pastor com tu, què li aconsellaries?
Jo li aconsellaria que aquí, ara, no gaire, que aniria malament per aquí. Hauria de marxar, em sembla, a d’altres països, o cap aquí a la part de Girona que els recolzen més i hi ha finques més grans. Posar-se aquí de pastor, com vaig fer jo, sense tenir un pam de terra i anar fent-les viure amb lo dels altres i poder-t’hi guanyar la vida, jo no li aconsellaria… Ah, i lligat de part a part però bé, si li agradés molt tampoc li importaria estar lligat.
Comentaris recents