Jo ja m’he adherit al Pacte Nacional pel Referèndum. I tu?

Perquè és una demanda d’una gran part de la població catalana que ha sortit any rere any massiva i cívicament al carrer. Perquè és la voluntat de la majoria absoluta dels representants electes del Parlament de Catalunya. Perquè la millor manera de resoldre qualsevol conflicte és la via democràtica. Perquè Catalunya és una nació i no ha renunciat mai al seu dret a l’autodeterminació… Jo ja dono suport al Pacte Nacional del Referèndum. I tu?

Dona suport al Referèndum!

  • Diputats del Parlament de Catalunya que donen suport al Referèndum (XI legislatura): JxSí + CUP + CSQEP 61.48% 61.48%
  • Diputats del Parlament de Catalunya que donen suport a la Independència (XI legislatura): JxSí + CUP 53.33% 53.33%

%

Vots a favor del Sí al 27S (JxSí+CUP)

%

Vots a favor del Sí/No al 27S (CSQEP+UDC)

%

Vots a favor del No al 27S (C's+PSC+PP)

%

Altres

L’equip Vilabots de Sant Pere de Vilamajor guanya la cinquena edició de la FIRST Lego League de la UVic

Ahir em va trucar la Neus, la mare de la meva fillola Anna: “Gini, hem quedat primers!!!” L’emoció era indescriptible i de fons se sentien els crits d’alegria de tots els membres de l’equip. Al tornar a casa, em van convidar a sopar amb tot el grup per celebrar-ho: set nanos, cinc famílies. Els nens estaven eufòrics i als pares els ulls els brillaven d’orgull i d’alegria. Fou un vespre genial veure com explicaven els mesos i mesos d’esforç que hi ha al darrere, la complicació tècnica del projecte, els valors de companyerisme i treball en equip, com s’hi han esforçat els nens… Emoció en estat pur. Felicitats. Enhorabona!!!

Sí! Ho han aconseguit! Han quedat els primers i ara a defensar el projecte al campionat d’Espanya a Logronyo!!!

La il.lusió, l’ esforç i el seny de la canalla i el recolzament dels seus pares porta Sant Pere de Vilamajor al primer lloc de la FLL 2017 a La Universitat de Vic. Han estat molts mesos de treball, de compartir moments especials, d’aprendre nous reptes i de descobrir el món dels ratpenats. Uns animalons tan poc valorats socialment i que poden resultar tan valuosos per la nostra societat en un àmbit que ens resulta molt proper: com és la reducció de la població dels mosquits que en els últims anys s’ha  incrementat amb noves espècies com els mosquits tigre. La idea del projecte passa per millorar la imatge dels ratpenats, crear caixes niu per ajudar a augmentar la població dels ratpenats per poder disminuir la població dels mosquits, i ajudar en una espècie de ratpenat en perill d’extinció com és el ratpenat de ferradura petita.

La competició ha estat molt intensa amb 32 equips de Catalunya i Andorra. Un gran treball en el camp de la robòtica, una presentació del projecte dels ratpenats teatralitzada, una sorprenent posada en escena per exposar els valors de l’equip i una exposició sobre el disseny i la programació del robot que ha impressionat a professors de la facultat d’enginyeria de la UVIC ha acabat portant l’equip de Sant Pere a guanyar aquest primer premi.

Vols saber més sobre el projecte?

Vilabots (un projecte impressionant): Per què un ratpenat?

La meva fillola Anna, juntament amb sis companys, la Irene, l’Arnau, el Jan, la Joana, la Marta i la Clàudia han decidit formar un equip i participar en un concurs d’abast europeu, el First Lego League. De què va aquest concurs? De robòtica! però amb un repte científic i uns valors a seguir a l’entron d’un repte: Aliances animals. I quin animal van voler ajudar? Els ratpenats!

Em van demanar que els fes un logo per l’equip: que tingués a veure tant amb Sant Pere de Vilamajor com amb els ratpenats i, que a més, el ratpenat no fes por. Tot el contrari. I dit i fet.

Això em va fer entrar la curiositat pel seu treball…

Per què el ratpenat?

“Quan vam començar a fer el projecte no teníem gens clar que arribés a ser el protagonista del nostre treball. A la pluja d’idees inicials parlàvem d’animals més propers a nosaltres. La realitat és que és un animal lleig, que per a nosaltres era desconegut. A més la tradició i la cultura popular no ajuda gaire. Tenim la imatge de la novel·la “Dràcula” de Bram Stoker, per això associem el ratpenat a un vampir, ara sabem que només 3 espècies són vampirs, i no són perjudicials per a l’home. Batman, Halloween i tot un seguit de mites i tradicions ens han portat una mala imatge sobre l’animal, del tot injusta.

Ara sabem que moltes espècies estan amenaçades i totes estan protegides per la legislació vigent. Els perills que els afecten són: els pesticides que es tiren als camps per matar insectes, cada vegada hi ha menys refugis tranquils, i més gent que entra a les coves ¡ a les cases abandonades i els molesta.

Els podem ajudar si:

  • els coneixem una mica millor i no ens fan por
  • expliquem a la gent que són profitosos.
  • els observem sense molestar-los
  • col·laborem amb els científics (o el parc natural) si tenim alguna informació interessant.
  • els oferim caixes niu i refugis a les cases i jardins per què s’hi instal·lin, és un animal que no pot construir-se ni condicionar per sí mateixos un refugi.
  • no tallem els arbres vells dels boscos

Va ser quan el vam conèixer i vam saber els beneficis que ens aporta, quan vam decidir desenvolupar aquest projecte.”

Quin és el problema que volen ajudar a resoldre?

“A Sant Pere de Vilamajor a l’estiu s’hi viu molt bé. Però des de fa uns quants anys hem notat que hi ha un augment de mosquits, sobretot el mosquit tigre i a les urbanitzacions encara més degut als bassals i altres acumulacions d’aigua dels veïns.

Pensant i debatent, vam trobar interessant buscar una solució a aquest problema. Paral·lelament i després d’un temps d’investigació van descobrir que un dels grans beneficis que ens podrien portar els ratpenats és el fet que mengen insectes. Vam pensar en ajudar-los, ja que ens vam adonar que tenien molts problemes en trobar llocs on poder criar, aparellar-se, etc. Per tant, els ratpenats ens podrien ajudar menjant-se els mosquits i nosaltres a ells, construint caixes  per donar-los un hàbitat dins de les urbanitzacions.

El problema que tenen els ratpenats a Catalunya, és que els boscos són poc madurs i al no poder-hi criar, aparellar-se, etc., s’acaben instal·lant en esquerdes d’edificis, d’on la gent els fa fora per por que tenen degut a llegendes urbanes i la por a malalties que ens podrien passar. Per tant durant l’estiu no tenen on instal·lar-s’hi.”

L'objectiu del treball

“La primera missió és establir l’aliança entre el ratpenat i nosaltres. La nostra recerca s’ha dirigit cap a dues vessants.

Per una banda volem ajudar el ratpenat comú, aquell que veiem volant al voltant dels fanals durant les nits d’estiu. Van pensar en facilitar un lloc on puguin instal·lar-se, criar, aparellar-se, amagar-se, etc. També evitarem que se’ls faci danys irreversibles si ajudem a canviar la imatge negativa que tenen algunes persones sobre aquest animal i conscienciar la gent que és molt profitós per al control de mosquits. En aquesta fase hem fet unes caixes niu i les hem penjat a diferents zones de Sant Pere.

D’altra banda, durant aquest temps d’estudi i amb l’ajuda d’experts en el camp dels quiròpters del Museu de Granollers, ens vam adonar que el Ratpenat de Ferradura Petita és una espècie amenaçada, esglaó previ a estar en perill d’extinció,  i que el tenim molt a prop, vam veure la necessitat de buscar un indret natural al nostre entorn, per poder facilitar que puguin  hivernar durant els mesos de fred i reproduir-se.”

Assessorats pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, i el seu responsable, Carles Flaqué, han realitzat una proposta de caixes niu distribuïdes al territori per ajudar aquest petit animaló. (vegeu mapa adjunt)

Enhorabona tots set!

 

L'equip

Són la Irene, l’Arnau, el Jan, la Joana, l’Anna, la Marta i la Clàudia, un grup d’amics i familiars de Sant Pere de Vilamajor.

R

Objectiu principal:

La primera missió és establir l’aliança entre el ratpenat i nosaltres.

R

Objectiu secundari (1):

Ajudar als rat-penats facilitant-los un lloc on puguin instal·lar-se, criar, aparellar-se, amagar-se, etc.

R

Objectiu secundari (2):

Canviar la imatge negativa que tenen algunes persones sobre aquest animal i conscienciar la gent que és molt profitós per al control de mosquits.

Expedient X: El misteriós cas de la cabina telefònica

Programa emès el 9 de novembre de 2009 per Higini TV

El negoci de les cabines telefòniques és deficitari i Telefònica, qui té la concessió de l’Estat, demana que no sigui considerat un servei d’interès públic per poder retirar-les dels carrers. De moment, l’Estat ha prorrogat la concessió un any més però és probable que aquests aparells enmig de la via pública tinguin els dies comptats.

Aquest és el programa d’Higini TV que es va emetre el 9 de novembre de 2009 quan Telefònica va substituir a Sant Pere de Vilamajor l’antiga cabina de davant del Sindicat per una altra de més nova al costat de can Noguera.

Ho recordeu?

Un nom estrany

11 de gener: dia de Sant Higini.

La veritat és que mai he sabut què celebro el dia del meu Sant.

Certament un nom estrany. Higini vé del grec Hyginii (Υγίνος), que vol dir net, saludable, higiènic. Tot i que els Higinis estem en perill d’extinció hem tingut poetes grecs, un Papa, un geògraf romà, un vicepresident del Parlament català, un enginyer acústic… I és clar, el meu avi, el meu pare i jo. El meu avi era l’Higinio com li deien al seu poble natal valencià. El meu pare, l’Higini “gran” i jo, en Gini.

Sovint em canvien el nom. Higi…què? Ignasi? Eugeni? Gimmy? Eugili? A l’hora de presentar-te és una mica feixuc. Deu ser més fàcil dir-se Pau. O Jordi. Però m’agrada ser l’únic Higini de l’autobús, del metro, de la classe, de l’escola, de la universitat, de l’ascensor. El meu germà és diu Marc. Un nom preciós, però era el cinquè Marc de la classe, el segon Marc de l’autocar, el tercer del metro…

Si veieu el meu pare, feliciteu-lo per encara no sé què. Si em veieu a mi, no em compadiu pel nom, no, únicament feliciteu al noi de nom estrany.

5 motius pels quals no et pots perdre l’exposició: “L’alzina solitària de Vilamajor”

R

Les fotografies són de l'Enric Planas. És a dir, una garantia de qualitat.

R

Si t'agrada la natura i els arbres monumentals, aquesta és la teva exposició. L'alzina de la serra de cal Guillot és espectacular!

R

Si t'agrada el Montseny i el Vallès, els veuràs brillar amb totes les seves formes: muntanyes nevades, cels estrellats, camps llaurats...

R

Una proposta cultural de gran nivell, al teu abast i gratuïta.

R

Una excusa més per visitar la Mongia i el centre històric de Vilamajor. Sempre hi trobaràs alguna cosa nova per descobrir!

Recomanada

No us la podeu perdre!

Autor:

Enric Planas

Inauguració:

Dissabte 21 de gener de 2017 a les 12h

La podem veure:

Del 21 de gener al 16 d’abril de 2017

Horari:

Dissabtes i diumenges, de 10 a 14h

Preu entrada:

Gratuïta

L’alzina solitària, tal com l’anomenava el meu fill, que hi anava tot sovint amb la bicicleta, està situada al veïnat d’Alfou, a la vora d’un camí, quasi en el cim d’un turo entre Can Feu i Can Lari, domina una vista privilegiada, per un costat el Montseny, per l’altre la serralada litoral amb la torrassa del Moro i el Tibidabo i en front quasi tota la vall del Vallés i al fons Montserrat i el cim de la Mola.

Quan surts a caminar, la veus de moltíssims llocs i per això em va cridar l’atenció.

La primera fotografia és de l’hivern de l’any 2005 després d’una nevada, va passar bastant temps ha tornar-la a fotografiar, però a partir de l’any 2008 i he anat molt sovint, primer a fer postes de sol aprofitant-la de primer terme, després ja hi vaig anar molt més seguit ja que el paisatge que l’envolta em va atreure, per ser completament canviant depenen de l’època de l’any, pot ser verd quan es planta el blat, o completament groc, quan aquest està madur o torrat, quan la terra està acabada de llaurar, per això aquesta exposició és un compendi de fotografies fetes en totes les èpoques de l’any i en quasi totes les condicions atmosfèriques, així com a totes les hores i llums del dia, al alba, de matí, de tarda i de nit amb els estels o la lluna, i es la recopilació de cents de fotografies que l’hi he anat fent durant aquests més de 10 anys.

Espero que us agradi, gràcies.

Enric Planas

Fotògraf