Ressenya i com es juga a “Patchwork”

Ressenya i com es juga a “Patchwork”

Un Tetris tèxtil.

Patchwork és un joc abstracte que podríem posar a la categoria de jocs d’entremès. Té una mica de tot. Haurem d’aconseguir botons (que seran escassos), haurem de gestionar el nostre marcador de temps i, alhora, crear el nostre cobrellit amb peces de roba com si fos un Tetris. Un joc ràpid, senzill però amb prou suc perquè tinguem ganes de jugar-hi més d’un cop. 

FITXA TÈCNICA

Joc de llosetes

Abstracte

Tipus tetris

Temàtica

Tèxtil

Joc d'entremès

Filler game

Joc competitiu

Partida

30 minuts

Edat mínima

8 anys

Jugadors

2

No solitari

No apte per 1 sol jugador

Parella

Apte per jugar a 2

Autor

Uwe Rosenberg

Art

Klemens Franz

Editorial

MALDITO GAMES (2015)

PREMIS

Joc de l’any – crítica – (2016)

Diu la presentació del joc: “tants trossos de roba i pedaços de cuir per allà tirats… És hora de fer un cobrellit ben bonic! El Patchwork és una tècnica de costura en la que es cusen trossos de tela uns amb els altres per crear una peça més gran […]. Elaborar un preciós cobrellit requereix molt de temps i esforç, ja que els retalls disponibles no encaixen fàcilment. Escull els teus pedaços sàviament, col·loca’ls en el teu cobrellit, acumula una gran reserva de botons i no deixes massa forats buits… o et costaran la partida“.

Tens un quàdruple objectiu: Comprar peces les millors peces de roba i aconseguir retalls de cuir. Ocupar el màxim del teu cobrellit per tenir el mínim d’espais buits. Ser el primer en omplir una quadrícula de 7x7. I aconseguir el màxim número de botons. I tot això en menys de 30 minuts! 

 

Objectiu de joc: 

Omplir al màxim amb peces de roba (o cuïr) el propi taulell personal, aconseguint, a l’hora, el màxim de botons possible.

Com guanyo / com perdo: 

És un joc competitiu. Guanyes si aconsegueixes el major nombre de botons al final de la partida.

Contingut del joc

Components:

  • 1 peó 
  • 2 marcadors de temps (groc i verd), un per jugador. 
  • 1 lloseta de 7x7 botons
  • 5 pedaços de cuïr
  • 33 pedaços de roba
  • 2 taulells personals (cobrellit)
  • 1 taulell central
  • 51 fitxes de botó (31 de 1, 12 de 5, 5 de 10 i 1 de 20).

 

Preparació de la partida

Primer agafem el taulell central i el col·loquem al centre de la taula. Té dues cares i la diferència entre una i l’altra és merament de disseny i no afecta al transcurs del joc. Escollim la que més ens agradi i la posem de cara amunt. Tot seguit, posarem sobre les marques els 5 pedaços de cuir. 

Cadascun dels dos jugadors escull un color, el groc o el verd, i agafa el taulell personal del cobrellit del seu color (quadrícula de 9x9) i posa el marcador de temps també del seu color a la casella de sortida del taulell central.

Es reparteixen 5 botons per jugador i la resta es deixen al centre de la taula a l’abast dels jugadors.

Es deixa al centre de la taula la casella de 7x7 botons.

Es col·loquen a l’atzar les peces de retalls al voltant del taulell central formant una fila circular. Col·locarem el peó just davant de la peça petita de 2x1.

I ja podrem començar. 

Com es juga

Qui comença i com funcionen els torns?

Començarà a jugar aquell jugador que faci menys temps que hagi utilitzat una agulla.

Els torns: en aquest joc no es van alternant els torns, sinó que el tron recaurà sempre en el jugador que tingui el seu marcador de temps més endarrerit. 

Si els marcadors de temps coincideixen en una mateixa casella, el torn és del que està a sobre, és a dir, del darrer que hi ha arribat.

Què fer en el teu torn?

Quan un jugador li arriba el torn, pot fer dues coses:

a) Avançar i rebre botons.

b) Comprar i posar una peça de roba al seu cobrellit.

Com s’avança i es reben botons?

Has de moure el teu marcador de temps el número de caselles suficient per deixar-lo exactament a la casella de just al davant de la del teu contrincant. Aleshores, rebràs tants botons com caselles hagis avançat i passarà el torn a l’altre jugador.

Com es compra i es posa una peça de roba al cobrellit?

Primer has d’escollir una de les tres peces de roba que estiguin just a continuació del peó de fusta (en el sentit de les agulles del rellotge).

Pagues el número de botons que indica l’etiqueta de la peça de roba i la substitueixes pel peó.

Poses la peça en el teu cobrellit tenint en compte que:

A) no es pot posar una peça a sobre de cap altra. 
B) es pot girar i voltar, posant-la en la posició que es vulgui, sempre que no sobresurti del cobrellit.
C) no fa falta que estigui unida a una peça existent.
D) un cop col·locada, ja no la podrem moure durant tota la partida.

Finalment, avançarem el nostre marcador de temps, el número de caselles que indiqui l’etiqueta de la peça que has comprat.

Si el teu marcador està per darrere o a sobre de la casella del teu contrincant, és a dir, no l’has sobrepassat, el teu torn continua i continues jugant.

Elements especials del taulell central:

En el taulell hi ha uns elements entre algunes de les caselles (botons i peces de cuir) que quan el marcador de temps els travessa poden generar alguns efectes.

a) Pedaços de cuir. El primer que travessi un pedaç de cuir, l’agafarà sense cap cost i el col·locarà al seu cobrellit. Un cop posat, ja jo es podrà moure. El segon jugador que travessi la marca del pedaç de cuir, al ja estar buida, no el podrà agafar. 

b) Botons. Cada vegada que el marcador d’un jugador travessi algun botó del taulell central, aquest jugador rebrà tants botons com la suma de botons que tingui en el seu taulell-cobrellit.

La lloseta de 7x7:

El primer jugador que ompli completament amb peces de roba un quadrat de 7x7 del seu taulell personal (cobrellit), rebrà la peça de 7x7. El quadrat no ha de ser perfecte però sí que no pot tenir buits. La lloseta no serveix per comerciar, només per afegir 7 punts en el recompte final de la partida. 

 

Final de la partida

Un cop els marcadors de temps dels dos jugadors han arribat a la darrera casella donarem per acabada la partida i procedirem al recompte de punts.

Puntuació:

Cada botó ens donarà un punt, mentre que cada forat buit en el nostre tauler-cobrellit ens en restarà un.

Si un dels jugadors ha aconseguit la peça del 7x7 sumarà 7 punts.

El jugador amb més punts haurà guanyat la partida.

RESSENYA

Un bon abstracte tèxtil

La temàtica d’un cobrellit de patchwork és original i és possible que no sigui molt atractiva pel gran públic. Però feu-li confiança ja que ens trobem davant d’un molt bon joc que us demanarà que hi torneu a jugar una vegada i una altra. Segurament, si la partida fos una mica més ràpida seria un joc més adictiu. Aprendre a jugar-hi és molt senzill i és un joc ideal per iniciar-se en el món dels jocs de taula. A mesura, que fas partides veuràs quines són les millors estratègies per guanyar la partida.

Recomanat per a majors de 8 anys.

Partides d’uns 30 minuts.

Un Tetris amb botons

L’editorial MALDITO GAMES ens presenta en l’edició de 2015 un format de cartó i fusta ben acurat (ho sento pels fanàtics del plàstic) i amb un acurat disseny, obra de Klemens Franz. Les peces de fusta de bona qualitat i les peces de roba són de cartró prou gruixut. L’únic “però” seria el disseny de la peça del 7x7 que no és massa atractiva per la importància que després veureu que realment té. 

Hi ha jugadors que substitueixen els botons de cartró per botons reals, això, però ja va a gustos de cadascú.

El joc no té cap més dependència de l’idioma que les instruccions del joc. Un cop es coneix la dinàmica, no ens afectarà en absolut.

Un joc senzill que té més rere fons del què aparenta

L’autor, Uve Rosenberg, és autor de grans eurogames com Agrícola o Caverna, jocs de gestió de recursos i treballadors força complexos. Per això podria sobtar que ens presenti un joc abstracte tan senzill que recorda a l’hiperconegut joc rus del Tetris. Però a mesura que hi jugues partides vas veient que no és tan pla com pugui semblar des d’un principi. 

Abans que res, hem de tenir clar que no és un joc immersiu. No us espanti la temàtica del patchwork perquè només és una excusa per presentar-nos un molt bon joc abstracte que ha guanyat el premi de la critica de “Joc de l’any 2016”. 

Un dels aspectes característic del jocs és el seu sistema de torns, que no segueix el clàssic de “ara jo i després tu”. amb aquest sistema es beneficia el jugador que va més endarrerit i s’equilibren. Un altre aspecte que destaca és el doble paper simultani que tenen els botons: moneda i punts de victòria. Necessitarem gastar-los però alhora també atresorar-los. Triar una bona estratègia ens permetrà fer-ho intel·ligentment i guanyar la partida.

L’estratègia correspon en ocupar el màxim d’espai del cobrellit per tenir el menor nombre possible de buits i aconseguir el major nombre de botons al final de la partida. Però aquest objectiu no ens pot despistar d’aconseguir un objectiu a curt termini que pot decidir la partida:aconseguir la lloseta de 7x7. A les partides que hem jugat, els dos contrincants anaven gairebé sempre fora igualats i en tots els casos qui ha decidit la partida ha estat aquesta lloseta, fet que li dona molta importància.

Malgrat que ens trobem davant d’un joc competitiu (no col·laboratiu) i només pot guanyar un dels jugadors, la partida no resultarà gens conflictiva perquè interaccionarem poc amb l’adversari. L’única lluita real serà per ser el primer en aconseguir omplir primer el quadrat de 7x7 i aconseguir la lloseta-premi. Per altra banda, robar una peça de roba perquè no l’agafi el contrincant no acaba afectant gaire perquè sempre hi ha altres opcions de roba que ens poden fer servei (especialment al principi). I la lluita per aconseguir els pedaços de cuir tampoc és massa sagnant perquè rarament es fa imprescindible tenir-los. És, doncs, un joc que provoca poques rivalitats i el fa molt familiar. 

L’atzar no és excessiu, ja que serà l’estratègia del contrincant qui ens pot barrar l’accés a una peça de roba o a un pedaç de cuir. Les estratègies poden ser diferents a cada partida però de forma limitada, així que la seva rejugabilitat és mitja-alta.

Com molts jocs d’aquesta categoria, és molt simètric ja que tots els jugadors tenen els mateixos condicionants i avantatges.  

Només apte per a 2 jugadors

No permet jugar en solitari.

El millor i el pitjor

En resum, podem dir que el millor i el pitjor d’aquest joc és:

R

Regles molt senzilles i bon disseny.

R

Originalitat en les estratègies internes (torns, botons...).

Q

Ocupa molt d'espai a la taula.

Q

La peça del 7x7 té massa pes en la puntaució final.

La nota

Per tot això, a aquest joc li donem una qualificació de

Ressenya i com es juga a “Kingdomino”

Ressenya i com es juga a “Kingdomino”

El regne del dòmino

Kingdomino és un joc d’entremès que, inspirat en el tradicional joc del dòmino, ens porta a crear els teus dominis amb diverses tipologies de terrenys (mar, camps, prats, mines i aiguamolls) per intentar aconseguir el regne més important. La seva senzillesa i curta durada ens permetrà jugar-hi amb tota la família. 

FITXA TÈCNICA

Joc de llosetes

Abstracte

Tipus dòmino

Temàtica

Medieval

Joc d'entremès

Filler game

Joc competitiu

Partida

15 minuts

Edat mínima

8 anys

Jugadors

de 2 a 4

No solitari

No apte per 1 sol jugador

Parella

Apte per jugar a 2

Autor

Bruno Cathala

Art

Cyril Bouquet

Editorial

BLUE ORANGE (2016)

Premis

Joc de l’any (2017)

Ets el rei d’un regne molt petit. Potser massa petit i tot. Així que decideixes augmentar els teus dominis per aconseguir ser el rei amb les millors terres de la contrada però… Compte! Els reis veïns han tingut la mateixa idea i voldran, com tu, les millors terres per ells. Estàs apunt per aconseguir-les?

Quins tipus de terra pots aconseguir? Aigües riques en pesca, camps fèrtils de blat de primera qualitat, boscos frondosos de fusta noble, aiguamolls amb bruixes poderoses, prats extensos plens de ramats i mines carregades d’or!

Objectiu de joc: 

Connectar les teves peces de terreny dins d’una quadrícula de 5x5 per aconseguir el màxim número de punts possibles.

Com guanyo / com perdo: 

És un joc competitiu. Guanyes si aconsegueixes el major número de punts al final de la partida.

Contingut del joc

Components:

  • 48 fitxes de dòmino (en una cara amb una doble porció de terreny i per l’altra numerades del 1 al 48).
  • 4 peces d’inici pel teu castell (una per cada jugador: marcat amb una corona groga, blava, verda o rosa).
  • 4 castells muntables (un per cada jugador: groc, blau, verd i rosa).
  • 8 peces de fusta de rei (dos per cada jugador: groc, blau, verd i rosa).

 

Preparació de la partida

En  les partides de 2 jugadors, cada jugador agafa dos reis de fusta del seu color; mentre que si és una partida de 3 o 4 jugadors, cada jugador n’agafarà només un.

A continuació, cada jugador posar davant seu la peça de terreny amb la corona del seu color i hi posarà el seu castell (també del mateix color i que ja tindrem prèviament muntat). 

Totes les peces de dòmino es barrejaran i es posaran en una pila amb la cara numerada a la part visible. En partides a 2 jugadors farem servir 24 peces escollides a l’atzar. En partides a 3 jugadors en farem servir 36. I en partides a 4 jugadors les farem servir totes 48.

Aleshores agafarem tantes fitxes de dòmino com reis de fusta hi hagin en joc, és a dir, tres fitxes en partides de 3 jugadors i 4 fitxes per partides de 2 i 4 jugadors. I es col·loquen al centre de la taula ordenats en una columna de menor a major. Després els donem la volta i ja podrem començar la partida. 

Com es juga

Qui comença i com funcionen els torns?

El primer torn: L’atzar decidirà qui comença. Es barrejaran tots els reis i es trauran un a un a l’atzar (es pot fer en una bossa o directament amb les mans). Aquest serà l’ordre inicial.

A continuació es mostren els territoris ordenats en ordre decreixen. El primer rei decideix quina de les peces de terreny disponible es queda i hi col·loca la peça del seu rei a sobre. A continuació, el següent rei fa el mateix. I així successivament fins que totes els reis hagin escollit el seu terreny (l’últim rei només podrà triar el terreny que quedi disponible). Només hi pot haver un rei sobre cada fitxa de dòmino.

La resta de torns: Un cop tots els terrenys hagin estat reclamats, es farà una nova columna de terrenys, ordenats, com sempre, de menor número a major. I es mostren els nous terrenys. El nou rei que ha quedat en  primera posició (situat en el terreny que tenia menys valor) es queda el terreny que havia reclamat i es posa sobre un dels nous terrenys disponibles. A continuació li tocarà el rei que estava en segona posició i així successivament fins al rei que tenia el rei a la última posició de la comuna (en el terreny amb el número de més valor) li tocarà el darrer terreny disponible. Així s’haurà creat un nou ordre pel següent torn. 

Què pots fer en el teu torn?

Primer, has de col·locar la nova peça de terreny al teu regne seguint les normes de col·locació. Un cop col·locada la peça no es podrà moure en tota la partida. Si no pots col·locar la peça, aquesta es descarta.

Després has d’escollir amb el teu rei una nova peça de terreny de les peces disponibles a la columna per poder-la col·locar el el següent torn.

I, finalment, has de robar cartes de materials de la pila i el teu torn haurà acabat.

Normes de col·locació:

Els jugadors han de construir una quadrícula de 5x5 on la peça inicial del castell no té perquè estar en el centre.

La peça inicial (1x1) és un comodí i se li pot adossar qualsevol tipus de terreny. 

Les peces de terreny (2x1) han de col·locar-se de tal manera que com a mínim un dels seus terrenys coincideixi amb un terreny del mateix tipus ja col·locat.

En cap cas es pot posar una peça que sobresurti de la quadrícula de 5x5.

Si per una mala planificació no es pot posar una peça seguint aquestes regles, es descartarà i no ens sumarà punts.

Exemples:
A) El bosc es pot adossar al castell perquè el castell és un comodí.
B) El camp no es pot adossar amb el bosc perquè són terrenys diferents.
C) El camp es pot adossar amb el camp.
D) El camp es pot adossar amb el camp.
E) La mina s’adossa amb la mina.
F) Els aiguamolls es poden adossar amb el castell (comodí).
G) No hi ha cap terreny que s’adossi a un de similar.
H) Encara que la mina enllaci amb la mina existent, la peça de dòmino surt de la quadrícula de 5x5. No és vàlid.

 

Final de la partida

Un cop s’ha acabat les peces de terreny disponibles s’haurà acabat la partida i serà el moment de realitzar el recompte de punts.

La forma de comptar és senzilla. Cada agrupació de terrenys contigus d’un mateix tipus donarà el número de quadres multiplicat pel número de corones que tingui.

Una agrupació de terrenys sense cap corona no aporta cap punt.

Un jugador pot tenir diverses agrupacions d’un mateix tipus de terreny en el seu regne.

La puntuació final és la suma total dels punts de prestigi de totes les seves propietats.

El jugador amb més punts haurà guanyat. en cas d’empat, guanyarà el jugador amb l’agrupació de terrenys iguals més extensa (amb independència del número de corones. Si tot i així, es manté l’empat, guanyarà el jugador que tingui més corones al seu regne. I si, encara es manté l’empat, es compartirà la victòria.

Regles opcionals (i recomanades)

Els jugadors decidiran en quina d’aquestes modalitats volen jugar. Es poden jugar combinar entre sí. 

 

  • DINASTIA. Es juguen tres partides seguides. Guanya el jugador que hagi sumat el major nombre de punts.
  • EL REGNE CENTRAL. Guanyes 10 punts extra si el teu castell està al centre de la quadrícula de 5x5.
  • HARMONIA. Guanyes 5 punts extra si el teu regne està completament ocupat (no has descartat cap peça).
  • DUEL PEL PODER. En partides de 2 jugadors (ja experts), jugaran per aconseguir un regne de 7x7 en comptes de 5x5 (hauran de jugar amb les 48 peces en comptes de 24).

RESSENYA

Un dòmino que no és el que sembla

Pot semblar un jocs de dòmino i no ho és. Pot semblar un joc de conquestes reials i tampoc ho és. Què és, doncs, Kingdomino? Un joc d’entremès molt senzill i amè que sota l’aparença d’un joc de temàtica medieval s’amaga un joc abstracte senzill però molt ben dissenyat que el fa molt amè a l’abast de tota la família. Tot i que el joc és recomanat per a majors de 8 anys, crec que ben explicat podem baixar perfectament l’edat als 6 anys.

Partides d’uns 15 minuts.

Una edició excel·lent

L’editorial BLUE ORANGE ens presenta en l’edició de 2016 un format excel·lent, tant el l’edició dels components com en el disseny. Les magnífiques il·lustracions de Cyril Bouquet són alegres, de colors vius i plenes de detalls (bruixes, monstres, animalons…). Potser, per alguns, el disseny els pot semblar un joc infantil però només és una façana estètica (maca) per un joc que agradarà a totes les edats. 

Les peces del domino tenen un gruix considerable i un acabat brillant protector a ditades de molt bona qualitat. Els reis són de fusta que a mi, personalment, m’agraden més que no pas els de plàstic. Li dono un excel·lent. Té una qualitat/preu (menys de 20 euros) també excel·lent.

El joc no té cap més dependència de l’idioma que les instruccions del joc. Un cop es coneix la dinàmica, no ens afectarà en absolut.

Un falsa temàtica medieval

L’autor ens fa posar en la pell d’un rei medieval que vol conquerir més terres. Però aquesta introducció és només una excusa. No és un joc immersiu. Sota aquesta enganyosa imatge de joc temàtic, Bruno Cathala ens endinsa en un joc abstracte en format “dòmino” molt ben lligat que ha guanyat el premi “Joc de l’any 2017”. Des del primer moment, ens oblidarem de les nostres anhels reials i jugarem amb l’únic objectiu d’ajuntar terrenys i corones per aconseguir el major nombre de punts possibles. Però això no és pas dolent. 

Les regles s’aprenen amb la primera partida. I es tornarà additiu. En un no res s’acabarà i en voldrem una altra. Les normes opcionals donen més profunditat al joc i les recomano totes. El més enginyós el canvi d’ordre de jugadors a cada torn per compensar a qui es queda el terreny de menys valor.

Ens trobem davant d’un joc no col·laboratiu, és a dir, només pot guanyar un dels jugadors. La dinàmica d’escollir una peça de terreny que pot interessar al contrincant és l’únic moment del joc on interactuem amb la resta de jugadors. ÉS doncs un joc que provoca poques rivalitats i el fa molt familiar. 

L’atzar és present en l’hora d’aparèixer els nous terrenys disponibles, fet que ens pot fer saltar pels aires la nostra estratègia. I si l’atzar no ho fa, ho pot fer el nostre rival. Saber amb antelació quants tipus de terrenys hi ha, ens ajudarà a prioritzar uns o altres.

Ens trobem davant d’un joc simètric, on tots els jugadors tenen els mateixos condicionants. Les estratègies poden ser diferents a cada partida, així que la seva rejugabilitat és alta i si no ens funciona no tindrem temps d’agobiar-nos. En un no res la partida haurà acabat i en voldrem una altra. 

Escala molt bé a 2, 3 i 4 jugadors

El joc està ben escalat i permet jugar correctament en dos, tres i quatre jugadors. Funciona molt bé en parella amb el doble torn. Molt ben lligat.

No permet jugar en solitari.

El millor i el pitjor

En resum, podem dir que el millor i el pitjor d’aquest joc és:

R

Senzill, ràpid i clar.

R

Molt escalable, es juga molt bé a 2, 3 i 4 jugadors.

R

Una qualitat d'edició excel·lent.

R

Un cop provades les regles opcionals, es trobaran imprescindibles.

Q

Els més juganers potser se'ls farà massa curt i senzill.

Q

Poc interactiu amb la resta de jugadors.

Q

La suma de punts de vegades pot demanar llapis i paper. Especialment amb l'opció de "Duel pel poder".

La nota

Per tot això, a aquest joc li donem una qualificació de