El 1447 havia estat un mal any. No pas per sequera, sinó tot el contrari, per massa pluja. Massa tempestes i cops de vent. Moltes cases necessitaven reparacions a les teulades, tenien bigues podrides… i el 1448 tampoc no havia començat bé. Les pluges continuaven visitant el Vallès i el Maresme.

El que semblava una nit tranquil·la, no ho va ser. Una forta sacsejada va despertar els vilamajorencs la nit del 24 de maig de 1448, poc abans de les 12 de la nit. Tot havia tremolat de valent. La por i el pànic s’estenien per les cases. “Ho has notat?”, “Què ha sigut això?!”. El record del tremolor del 1428 encara era present. De seguida, precs al Sant per demanar la protecció divina.

Uns minuts més tard, entre les 12 i la 1 de la matinada del ja 25 de maig, una rèplica molt més forta encara, de força VII-VIII, va portar la catàstrofe. La gent era víctima del pànic. Cases enrunades arreu, només la Torre Roja del Castell de Vilamajor semblava ignorar-ho tot. El castell estava enrunat, com el de Llinars, que ja no es tornaria a habitar. Els desperfectes es van estendre cap a Mataró, Palautordera, Papiol, Montornès, Santmenat, Barcelona… El sisme es va notar fins i tot a Vic, Girona, Perpinyà i Lleida. Aquell mes de maig, 108 persones van morir per la pesta als voltants de Llinars.

El terratrèmol de 1448 va tenir l’epicentre en un punt entre Llinars i Cardedeu i fou d’intensitat VII-VIII. Anem a veure, per poder comparar, els danys que produeixen terratrèmols d’intensitats diferents:

• Intensitat I. No es percep. (només amb instrumental)
• Intensitat II. Molt poc percebut. (només persones sensibles)
• Intensitat III. Dèbil. Algunes persones noten un lleuger tremolor dins els edificis. Els objectes penjats oscilen lleument.
• Intensitat IV. Moderat. La vibració es nota amb claredat però no espanta. Els mobles, la vaixella i l’edifici tremola. Els objectes penjants oscilen notablement.
• Intensitat V. Fort. Algunes persones s’espanten i surten corrent a l’exterior. Cauen petits objectes. Forta sotragada a l’edifici. Es desperten les persones i els animals es neguitegen. Petits danys en cases de construcció humil.
• Intensitat VI. Lleument danyós. Les persones s’espanten i es nota clarament a l’exterior. Els mobles es mouen i cauen objectes. Es trenquen vidres i es produeixen danys lleus a edificis ben construïts.
• Intensitat VII. Danyós. Costa mantenir-se dret a dins dels edificis. Cauen mobles i els recipients amb líquid vessen. Cauen els elements esvelts com les xemeneies. Danys forts en edificis humils i lleus en edificis construïts amb pedra ben treballada (castells-esglésies).
• Intensitat VIII. Greument danyós. Costa mantenir-se dret a l’exerior. Els terrenys tous s’ondulen. Apareixen esquerdes al terra. Danys molt importants en edificis humils -inclosos els enderrocs- i moderats en edificis ben construïts.
• Intensitat IX. Destructor. Pànic general. Persones llançades bruscament a terra. Terrenys tous visiblement ondulats. Danys generalitzats als edificis, els humils amb danys estructurals molt greus. Monuments i columnes cauen.
• Intensitat X. Molt destructor.  La majoria d’edificis ben construïts tenen greus danys estructurals. Molts enderrocs.
• Intensitat XI. Devastador. Els edificis molt ben construïts amb grans danys estructurals.
• Intensitat XII. Completament devastador. Es destrueixen tots els edificis. Els màxims danys concebibles. Modificació del relleu.

L’any 1776, al taller de Jaume Pallés de Granollers, es fonia a 1100 ºC de temperatura una gran campana de bronze (aproximadament un 78% de coure i un 22% d’estany) d’uns 1000 Kg de pes,  120 centímetres d’alçada i 120 d’amplada (sense comptar el contrapès de fusta). Aquesta gran campana havia de ser traslladada a Vilamajor per a ser hissada a dalt de la Torre Roja juntament amb tres campanes més.
Si es volia usar l’antiga torre d’homenatge del castell de Vilamajor com a campanar calia modificar-ne les finestres del pis de dalt perquè no estaven preparades per acollir campanes. Per posar la campana gran (N) i la mitjana (S) es va haver d’eliminar els finestrals geminats i fer un sol finestral més estret però més alt que el buit original. Per les dues campanes petites (E), només va caldre substituir la doble columna i el capitell per un pilaret que creava dues finestres d’arc de mig punt.

La Campana Gran té les següents inscripcions en tres rengles:

La Campana Gran és la responsable de marcar les hores i la seva veu, en un bon dia, pot sentir-se fins a 15Km de distància. El so, molt ric en harmònics i fàcilment perceptibles, té com a nota fonamental el Mi bemoll.

El 20 de juliol de 1936 es va sentir un gran soroll al poble. Era la campana mitjana (S) que havia caigut des de dalt de la torre! Un accident? No. Fou un Comitè Revolucionari de Granollers que a punta de fusell obligà el campaner, en Joan Sauqué de cal Ferrer, a desmuntar-les i deixar-les caure, ja que calia fondre molt bronze per a la guerra. Per sort, l’Albert Sagrera, de can Brau, els convencé que deixessin la campana gran i la petita per poder usar la torre com a rellotge. Finalment, accediren. El 1988 es van batejar tres noves campanes per substituir les dues campanes que faltaven i per jubilar la petita, que es traslladà al pis de sota.