Aquest rànquing és evidentment personal i no respon únicament a un sol criteri: ni a l’edat, ni a les mides, ni a la nota fonamental, ni a l’afinació… sinó a una combinació totalment subjectiva.

En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també comporta la dura decisió de deixar-ne fora altres campanes que també hi podrien o hi haurien de ser; com per exemple les 11 del carrilló del cor de l’església de Sant Pere.

La campana vella és la degana de la contrada, encara té la forma allargada de les campanes primitives (molt més llarga que ampla) i, diuen, que la van regalar els veïns del poble de Tagamanent. Només la veiem el dia de l’aplec de Sant Elies. La Gran i la Petita (jubilada) són les dues (de 4) campanes que van sobreviure la Guerra Civil del 1936-9. Són les originals (segle XVIII), quan la Torre Roja es convertí en campanar i deixà de ser torre castral. La Roser és més novella (1955) però ens acompanya i canta durant els aplecs a Santa Susanna. L’Anna, la Laia i la Maria les vam veure pujar amb grua dalt del campanar el 1988. Les tres darreres no tenien nom, així que les he batejat: La Joana, la Josefa i la Surella ja han emmudit, o bé per morir o bé per jubilar-se abans d’hora. Llàstima.

Sabies que la campana Laia es diu així perquè va ser un obsequi de la Caixa Laietana en el seu 125è aniversari?

Visca!: Després dels intents de silenciar el cant de les campanes, per fi el Govern català ha decidit protegir-les totes amb la catalogació de Patrimoni Cultural Immaterial Sonor de Catalunya. A veure si a partir d’ara, tornen a cantar les campanes callades per ordre judicial.

Fa uns anys, en Josep Maria Garcia em va demanar que l’acompanyés per les capelles, ermites, esglesioles i eslglésies de Sant Pere de Vilamajor visitant les campanes per tal de fer un article per la revista “La Veu d’en Pelideu“. Us el recomano llegir per saber-ne més de cadascuna d’elles. números 13 i 14