Post original publicat l’abril del 2010: Amb els anys i la progressiva laïcització de la societat, moltes festes religioses s’han perdut (també a Vilamajor): les processons, les catifes del Corpus, les Caramelles, el Pas Sal… però també n’han desaparegut d’altres. Te’n recordes d’alguna? Aquí en tens unes 10 de les festes perdudes de Vilamajor:

1. El ball de Gitanes. És el ball típic del Vallès -sobretot a la zona de Sant Celoni- i es ballaven per la festa del Carnestoltes. A Vilamajor es ballaven a la plaça de l’Església. Se’n van ballar durant dues èpoques -en va ballar el meu avi i la meva mare- fins que es van perdre. Al poble veí de Sant Esteve de Palautordera, encara hi són molt vives.


2. L’aplec del Corral.
A l’arribada del dilluns de Pasqua, els vilamajorencs ens enfilàvem cap al Corral a menjar-hi la mona i a jugar per l’esplanada. Cada vegada hi va pujar menys gent, diuen que per la competència de l’aplec del Corredor, i amb el temps també es va perdre. Per acabar-ho d’adobar, la font del Corral també es va assecar.


3. Les Majorettes.
Van començar el 1987 i va durar molts pocs anys fins l’entrada dels 90’s. El vestuari era molt vistós: blanc i vermell. Era ben bé un grup de majorettes com les que havíem vist a les pel·lícules americanes, seguides de timbals i percussió. Podeu veure’n fotografies al bloc d’imatges antigues [majorettes I] i [majorettes II].


4. Presència Històrica e Feyts de Vila Magore.
En Francesc Bardera va escriure l’obra de teatre medieval que es va representar entre els anys 1993 i 2000 per més de 150 actors amateurs dirigits per l’Alfred Luchetti. L’obra representava diverses parts de la història de Catalunya, entre altres, la llegenda de les 4 barres, el casament i les estades del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa, la reina Peronella d’Aragó al castell de Vilamajor i el naixement del rei Alfons. Actualització: Des del 2014 s’ha recuperat el teatre a la festa amb l’escenificació del llibre “Confidències d’una reina” de la Teresa Sagrera.


5. Aplec de Sant Elies d’estiu.
Dels tres aplecs que es feien a l’any a l’ermita de Sant Elies, el del 20 de juliol era l’original: l’aplec de Sant Elies del dia de Sant Elies. El de l’estiu, la calor i la sequera. Però era època de treballar al camp. Mala data. Per la primavera, per Sant Marc, no feia tanta calor i potser amb una vegada ja n’hi hauria prou per a contentar el Sant, no?

 

6. Les fontades a la Font Fresca del Samont. Cada 11 d’agost, acabada la missa de l’aplec de l’esglesiola de Santa Susanna, no es dinava a l’esplanada com es fa ara sinó que s’anava a dinar a la font Fresca del Samont. El costum de les fontades era molt més estès, sobretot a la font Munné o al Roure Gros. El fet de fer-ho també en un aplec no era exclusiu de Santa Susanna, ja que per l’aplec de Sant Elies la gent anava a dinar a la font de les Planes o a la font del Cortès.


7. La Festa de Sant Ramon Nonat.
Per celebrar la fi de la temporada d’estiu, el Grup Trypahire (l’associació més veterana de Vilamajor) celebrava un sopar la nit del 31 d’agost, la diada de Sant Ramon Nonat. El sopar es feia a l’aire lliure, al bell mig de la carretera del poble -es tallava la circulació-, l’actual avinguda de Sant Nonet.


8. L’aplec de Sant Elies de tardor.
Aquest va ser el primer dels tres aplecs de Sant Elies que es va perdre. Era per Santa Teresa i s’hi pujava cada 15 d’octubre. L’ermita de Sant Elies està dedicada a cadascun dels Sants dels tres aplecs: Sant Marc (primavera), Sant Elies (estiu) i Santa Teresa (tardor). Actualment només se celebra el del 25 d’abril.


9. Il·luminar l’abre de Nadal del campanar.
A l’hivern del 1987, la Carme de can Baró (la meva mare) va anar a parlar amb una colla de joves que estaven muntant les festes del poble: el grup La Força. Els va comentar que sempre li hauria fet molta gràcia veure el gran arbre del costat del campanar engalanat amb llums per les festes de Nadal. I dit i fet. La premsa en va dir “L’arbre il·luminat més gran de Catalunya“.


10. El pessebre vivent.
A finals dels anys 80 Vilamajor també es va mobilitzar per a transformar-se en el Betlem que veié néixer l’infant Jesús. Pastors, ferrers, fusters, dimonis, àngels, els reis d’Orient, rentadores omplien l’antic veïnat de La Força i no se separaven de les olles de brou o de les fogueres per fer passar el fred de la nit de Sant Esteve. Milers de visitants de la comarca es van acostar a veure el Naixement.