En aquesta relació hi trobaràs esglésies parroquials, capelles, ermites, esglesioles i pabordies. Que quins 10 temples són aquests? Que si no n’hi havia d’altres, a Vilamajor? I tant que sí! Gairebé cada casa tenia la seva petita capella privada, per senzilla que fos: en un forat a la paret, en un moble, a la llar de foc… Altres cases tenien algun element que les singularitzaven de forma particular, com ara una pica, a can Canal, o un campanar d’espadanya, a Can Surell. I això sense parlar de les restes de l’antiga capella de Santa Susanna, al pla de la Creu, o del fet que l’església vella de Sant Pere de Vilamajor va coincidir en el temps amb la nova…
Dels molts temples que hi van haver, aquests són, potser, els que millor perduren a la nostra memòria recent, i això de ben segur es deu al seu caire obertament social. A diferència d’altres, aquests no eren temples privats. En el seu moment van arribar a ser els punts nuclears de la col·lectivitat: temples oberts que acollien les pregàries de qualsevol fidel, amb independència del seu llinatge.
Església de Sant Pere de Vilamajor
Al centre de la Vilamagore medieval, actual nucli antic de La Força de Vilamajor, es trobava una esglesiola preromànica dirigida pel prevere Orila (mort el 872). La petita esglesiola fou substituïda per una de nova d’estil romànic a finals del segle X. Aquesta es convertí església del poble, del castell de Vilamajor i també d’una canongia de monjos. Després de ser malmesa pel terratrèmol de 1448, es decidí construir l’actual església gòtico-renaixentista al costat -l’actual-, composta d’una nau de 29’2 x 9’6 metres coberta amb voltes ogivals, amb claus de volta amb sants esculpits, suportats per contraforts que formen dos cossos amb capelles laterals. L’absis és poligonal de cinc costats. Al segle XVIII s’afegí a la part de llevant una sacristia que donava a l’antic cementiri. Abans de ser saquejada durant la Guerra Civil tenia tants elements de valor al seu interior (pintures, mobles, orfebreria, escultures…) que era coneguda popularment com la “Catedral del Vallès“.
Església de Sant Antoni de Vilamajor
L’església de Sant Antoni de Vilamajor es trobava en una cruïlla de camins -origen de la Vilanova de Vilamajor- situat a la cruïlla de la plaça Joan Casas i el carrer Vell. Després dels saquejos i cremes de la Guerra Civil s’enderrocà el temple. Als anys 40 del segle XX s’erigí un nou temple dedicat també a Sant Antoni Abad situat a la carretera de Sant Antoni a Llinars del Vallès.
Esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor
L’actual església es construí l’any 1683, segons indiquen unes inscripcions a la façana: “Samont – 1683 – Me Fecit”, sota Mas Joan. És un edifici d’una sola nau, de 12 x 7 m, amb capelles laterals i volta apuntada, amb la sagristia a la part del migdia, l’absis rodó, i un petit campanar rematat amb merlets en els angles. Es puja al campanar per una escala forana, una nota original que també es dóna a l’església de Sant Esteve de la Costa, a l’altra banda de la Tordera i a la mateixa alçària. En el Pla de la Capella, prop del Mas del Samont, hi resten les ruïnes de la primitiva capella de l’església de Santa Susanna, d’origen romànic i de la qual ja es tenen notícies des del segle XII. Celebra la seva Festa Major i aplec cada 11 d’agost.
Església de Sant Julià d’Alfou
L’església està actualment envoltada per la urbanització de Sant Julià d’Alfou (Sant Antoni de Vilamajor). És una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX. La portalada s’obre a ponent i data de l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina. El portal conté motllures i, a sobre seu, hi ha una finestreta. La volta de la nau és lleugerament apuntada. El presbiteri està cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts hi ha dos altars laterals a banda i banda de la nau central. El campanar és de planta rectangular, acaba amb grossos merlets i està rematat amb punxa de piràmide. Actualment només té una campana.
Ermita de Sant Elies de Vilamajor
La trobem situada damunt del turó homònim de Sant Pere de Vilamajor. L’edifici ha anat canviant molt durant els segles fins arribar a l’aspecte actual. La primera capella era de mides reduïdes amb una sola nau coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant. Al començament del segle XVII es va ampliar l’ermita amb una crugia a banda i banda, mantenint la simetria de l’edifici. Posteriorment s’amplià per a encabir les estances de l’ermità (el darrer va marxar el 1914). Després de la Guerra Civil l’edifici estava en part enrunat i només en quedava la nau de la capella. El 1945 es reconstruí l’ermita, adquirint l’aparença que té actualment. S’hi pot apreciar un magnífic portal adovellat de mig punt amb una imatge de Sant Elies molt singular a la clau de volta. Si celebraven 3 aplecs anuals: per Sant Marc (el 25 d’abril), per Sant Elies (el 20 de juliol) i per Santa Teresa (el 18 d’octubre). Actualment encara se celebra l’aplec del dia 25 d’abril.
Pabordia de Sant Lleïr de Vilamajor
L’ermita de Sant Lleïr, centre d’una antiga pabordia emplaçada a la carena de la serra, fou construïda l’any 1588, substituint-ne una altra d’anterior que es troba documentada des de l’any 1303. És un edifici d’una sola nau, de planta gairebé quadrada, amb teulada a dues vessants, que té annexa la casa del paborde, edificada pels volts de 1425. La façana és com la d’una casa pairal, amb portal cobert per una gran llinda. Té un ull de bou per a la il·luminació i l’escut dels Mont-rodon.
La malmesa capella de Sant Joan de Cavallar
La capella és un dels pocs exemples d’arquitectura preromànica a la comarca del Vallès Oriental. Està adossada a la masia de can Nadal, al veïnat de Canyes de Sant Pere de Vilamajor. És de molt petites dimensions: els murs són de pedra de pissarra i l’única obertura és el portal d’arc de mig punt resolt amb maons. La nau i el petit absis són rectangulars i, abans que s’enrunés, estava coberta amb una teulada a dues aigües i un campanar d’espadanya. D’origen incert (s. IX?), surt documentada els anys 1052 i 1382. Fou reconstruïda l’any 1610 i, per segona vegada, al segle XX. L’estat actual és deplorable.
La capella de Sant Jaume de Rifà
Sant Jaume de Rifà és una capella voltada per les urbanitzacions de les Pungoles i de Can Miret. Està adossada a la masia Cames, formant ambdues un edifici allargassat. La capella és rectangular, amb volta de canó i acabada amb un absis circular. Tot l’edifici està cobert per una teulada a dues aigües coronada per un campanar d’espadanya. El portal és adovellat amb arc de mig punt. Sant Jaume de Rifà té el seu origen en una de les 7 viles de l’antic terme de Vilamajor: Villa Rifano, que era propietat del monestir de Sant Cugat, mitjançant la donació que li féu Galí, l’any 972, “desitjant assolir la vida eterna i per fugir de l’infern”.
La desapareguda capella de Sant Josep del Puig
La capella de Sant Josep del Puig es trobava a l’era de la masia de can Vidal del Puig (Sant Pere de Vilamajor) però fou enderrocada i avui ja no en queden restes més enllà de records i alguna fotografia. Era una construcció petita i senzilla situada entre quatre xiprers. La capella era una única estança rectangular de parets de pedra i coberta a dues aigües. Tenia un petit campanar d’espadanya. El portal era d’obra vista amb maons de cantell formant un arc rebaixat. A l’interior hi havia un altar amb una imatge de Sant Josep.
La desapareguda capella de Santa Magdalena
La capella de Santa Magdalena estava annexa a la masia de can Derrocada, al veïnat del Pla de Vilamajor. Avui la capella ja no existeix com a tal. Era una estança de planta rectangular coberta amb una volta rebaixada. El portal d’accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l’interior, abans de la Guerra Civil hi havia hagut un altar amb un retaule amb una excel·lent pintura de l’escola sevillana i columnes salomòniques. També s’hi havia venerat a Sant Joan, a Sant Benet i a la Verge del Roser.
Hola Higini,
Primer felicitar-te per la feina que fas pel nostre poble.
Sempre m’ha intrigat la clau de Sant Elies. És un personatge (Elies?) amb dos caps sota el sol (Déu?). Tu saps a què fa referència la figura bicèfala?
Gràcies
Ricard
Segons sembla, representaria Jesús (al centre) en la transfiguració, acompanyat a banda i banda per Moisès i Elies. Aquí tindries quina imatge voldria representar: http://www.mossenjoan.com/festes/transfiguracion/transfiguracio1.JPG
Diu Mossèn Joan Serra:
“Jesús va emportar-se els seus deixeble més íntims a dalt d’una muntanya i allà els va revelar la seva divinitat.
[…]
El Crist es transfigura davant dels seus deixebles per donar-los força i animar-los davant de la seva passió que ja s’acosta. […]
Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies que es van aparèixer gloriosos i parlaven del traspàs d’ell, que havia d’acomplir a Jerusalem (Lc 9,28-30) .
Moisès i Elies personifiquen, respectivament, la Llei i els Profetes. És a dir, tota l’esperança en acció que Déu va comunicar al poble d‘Israel preparant la vinguda del Messies.”