Diu la cançó popular que si plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Quines bruixes? En tenim a Vilamajor? Hi ha llegendes de bruixes que venien de Cànoves, travessaven la carena de Palestrins i venien a Sant Pere de Vilamajor a fer les seves malifetes i si les descobrien fugien en forma de gat negre. Eren dones malèfiques? O només pobres trementinaires que sabien les propietats medicinals de les plantes i fruits silvestres? Hi havien bruixes a Vilamajor? Què en sabem? Encara hi són?

El que sí sabem són dues coses:

a) Els vilamajorencs han tingut por de les bruixes i dels seus maleficis. La por que una bruixa t’assequés una font, t’infectés les aigües del pou, et propiciés una mala collita o una malaltia al bestiar… era present en la seva vida quotidiana. A més dels precs a Déu, a la Verge i als Sants, i havia altres mètodes més terrenals que et permetia tenir-les lluny de casa: la primera opció per privar que entressin a la masia era pintar les portes i les finestres amb blavet, un tint d’un color blau-lilós que encara trobem en més d’una masia, com can Gras d’Amunt, per exemple. L’altra opció era clavar una flor de carlina seca a la porta. Les carlines neixen als prats de les parts altes de la muntanya com el turó de la Cova.

b) Els vilamajorencs les han perseguit i torturat. Si alguna dona sabia massa o feia mala espina sempre es podia denunciar a les autoritats. Als arxius de l’arquebisbat de Barcelona encara es conserva documentació del segle XVII de l’interrogatori a una dona de seixanta anys de Sant Pere de Vilamajor que va ser arrestada i portada al castell de Fluvià per ser interrogada. Primer, evidentment, refusà les acusacions de bruixeria i es declarà innocent. Després de ser vexada i torturada, detallà amb fils i senyals les seves relacions carnals amb el diable però les exagerà tant perquè paressin la tortura que no se la van creure i la van cremar per mentidera…