Abans de fer la ruta...
Abans de fer la ruta et recomanem anar al Punt d’Informació de La Mongia, al carrer de l’Església, núm. 3 de Sant Pere de Vilamajor per preparar la caminada. Allà tenen a la teva disposició un petit llibret anomenat “Descoberta a Peu de Sant Antoni de Vilamajor” amb quatre itineraris, inclòs aquest, amb un mapa, fotografies i bons consells. El preu del llibret és de 2 euros. El llibretó també està disponible a l’Ajuntament de Sant Antoni.
Punt de sortida:
Parc de la Freixeneda (avinguda de la Freixeneda) de Sant Antoni de Vilamajor
Recomancions:
La ruta està pensada per a ser feta a peu.
Porteu calçat còmode. Recomanem portar una càmera fotogràfica.
Senyalització: Blanc i groc (tot i que no és un PR)
Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.
Més informació:
Més informació:
Punt d’Informació La Mongia
C/Església, 3 de Sant Pere de Vilamajor
Tel. 938610418
Obert els caps de setmana i festius de 10 a 14h
Sant Antoni de Vilamajor
Distància: 4 + 4 Km d'anada i tornada
Durada (hores) 1h15min + 1h15min
Desnivell acumulat: (m)
Tipologia: no circular
%
Dificultat baixa
El patrimoni hidràulic d’aquest veïnat de Sant Antoni de Vilamajor
El Vallès és —o, més aviat, era— eminentment agrícola, i el Montseny, al seu torn, ramader i forestal. Les contrades de transició, com Vilamajor, són zones riques en contrastos i hi trobem moltes vegades el millor dels dos mons. Dins Vilamajor mateix també hi trobem dos mons: Sant Pere, més boscós i muntanyenc, i Sant Antoni, més planer i agrícola.
Aquest mes de maig us volem proposar descobrir un veïnat de Sant Antoni agraciat amb un paisatge espectacular: la Freixeneda. Destaca sobretot per dos aspectes: el paisatge i el patrimoni. Cap millor ingredient per fer una visita i descobrir allò que tenim tan a prop.
El veïnat de la Freixeneda està inclòs entre el veïnat del Bruguer de Sant Pere de Vilamajor, el veïnat de Sant Julià d’Alfou i el poble de Sant Antoni. Es tracta d’un mosaic de camps de conreu delimitats per carenes, torrents i petits boscos d’alzines i pins. El paisatge canvia segons l’estació i l’evolució dels conreus, i el taló de fons no podria ser cap altre que els turons de Vilamajor (Palestrins, el Samont, Sant Elies) i el degà i omnipresent turó de l’Home.
Però el que fa especial aquest veïnat és la riquesa del seu patrimoni arquitectònic i etnològic. La presència des de temps immemorial de vilamajorins treballant la terra ha deixat una gran infraestructura més enllà de les masies: camins, marges, mines, pous, passeres, recs, molins, basses, sínies… algunes encara en ús i moltes d’altres ja perdudes i amagades.
El que crida més l’atenció del caminaire —i és comprensible— és la majestuositat de les masies agrícoles: can Feu, ca l’Escloper, can Ribalta, can Pungol, can Riera, can Cucurella… i, sobretot, la imponent can Gol.
Però si obrim els ulls gaudirem d’un altre patrimoni igual d’important i més amagat. Els corriols que travessen les carenes, els torrents i els camps ens portaran a llocs que voldrem immortalitzar amb la nostra càmera fotogràfica. Hi trobareu basses com la de can Feu, circular, feta amb pedra aprofitant el marge, assaltada per amfibis i algues. O la bassa de can Pungol, arran de camí i alimentada per una mina d’aigua. O, molt més avall, la bassa doble de can Cucurella amb un safareig al mig.
També tenim el testimoni més ancestral de la necessitat de l’aigua amb les restes d’antigues sínies, com la de can Pungol i la de can Cucurella. Les sínies s’ocupaven, gràcies a l’esforç del tir d’un animal que, fent voltes i més voltes, feia girar un braç lligat a una maquinària de pinyons dentats que feien giravoltar un cigonyal que feia moure bieles, vergues, pistons i vàlvules…, de treure l’aigua cap a les basses.
Entre carena i carena també trobarem rieres com la de Burgueres o torrents com el del Sot del Malinfern, que podrem travessar amb entranyables passeres de fusta. Aquests llocs més humits ens presentaran un nou tipus de paisatge: el bosc fluvial de verns, pollancres, avellaners, àlbers, lledoners… I, si parem atenció, també podrem veure els animals que hi viuen: la salamandra, la polla d’aigua, el tritó verd, el tòtil, la reineta… fins i tot alguna serp comuna, un ratolí casolà, un talp, un eriçó o algun gamarús!
La millor manera de visitar aquest indret tan espectacular i prop de casa és fer la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobarem marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut. La passejada és agradable, suau i planera, apta per a tots els membres de la família. La ruta no té cap dificultat ja que només acumula uns 75 metres de desnivell i és força curta (4Km), i ens costarà una mica més d’una hora (1h 15min). Hem de tenir en compte, però, que la ruta no és circular, i com que haurem de tornar per on hem vingut, hem de doblar el temps i la distància. El millor que tenen les rutes que no són circulars és que et permeten descobrir detalls de l’indret que t’han passat desapercebuts quan feies l’anada! Així que ulls oberts i càmera a punt!
Si voleu tenir una guia que us indiqui pas per pas el camí a realitzar, us recomanem que feu una consulta prèvia al punt d’informació de la Mongia a Sant Pere de Vilamajor. Allà us informaran de llocs d’interès i us proposaran llibrets de rutes a Sant Antoni, mapes i consells de llocs per anar a visitar.
Hola Higini
Vaig esta la passada setmana fent la ruta de Sant Antoni de Vilamajor des de Can Quintana i el recorregut del Bany de Bosc, inagurat fa poc i crec prou vent dissenyat, quan vaig arriba a la Riera de Brugueres, em vaig sorprendre i assustar, perque alló no era una riera era un clavagueram, en canvi el Clot de Mal Infern baixa una aigua clara…
Deu de seu alguna industria de aquesta zona ?
Es trist que des del Baix Montseny tinguem de veure una cosa així.
Salutacions