Un nom estrany

11 de gener: dia de Sant Higini.

La veritat és que mai he sabut què celebro el dia del meu Sant.

Certament un nom estrany. Higini vé del grec Hyginii (Υγίνος), que vol dir net, saludable, higiènic. Tot i que els Higinis estem en perill d’extinció hem tingut poetes grecs, un Papa, un geògraf romà, un vicepresident del Parlament català, un enginyer acústic… I és clar, el meu avi, el meu pare i jo. El meu avi era l’”Higinio” com li deien al seu poble natal valencià. El meu pare, l’Higini “gran” i jo, en Gini.

Sovint em canvien el nom. Higi…què? Ignasi? Eugeni? Gimmy? Eugili? A l’hora de presentar-te és una mica feixuc. Deu ser més fàcil dir-se Pau. O Jordi. Però m’agrada ser l’únic Higini de l’autobús, del metro, de la classe, de l’escola, de la universitat, de l’ascensor. El meu germà és diu Marc. Un nom preciós, però era el cinquè Marc de la classe, el segon Marc de l’autocar, el tercer del metro…

Si veieu el meu pare, feliciteu-lo per encara no sé què. Si em veieu a mi, no em compadiu pel nom, no, únicament feliciteu al noi de nom estrany.