Passejarem per descobrir quatre tresors de Sant Celoni

Aquesta és una ruta urbana que ens permetrà descobrir els quatre temples de la vila de Sant Celoni. Comencem pel temple més conegut: l’església de Sant Martí, un exemple magnífic del barroc català. Es troba al centre de la vila, a la plaça de l’església, travessada pel carrer Major. El visitant només pot quedar-se embadalit pels esgrafiats de la façana. La importància d’aquest temple és prou gran com per dedicar-li un article en exclusiva, però també en parlarem més endavant.

Com que, tret dels celonins, pocs visitants coneixen els altres tres temples de la vila, en aquesta ruta aprofitarem per anar-los a visitar. El primer objectiu és descobrir un dels més desconeguts: l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Bellver.

Darrere l’església de Sant Martí de Sant Celoni trobem la plaça del Comte del Montseny, on neix l’avinguda de la Verge del Puig que s’enfila al turó de Bellver. Seguim avinguda amunt fins a arribar a l’ermita.

Presidint el turó, veiem un alt obelisc de maó coronat per una estrella que es va erigir el 1962, obra dels arquitectes Joan Bergós i Eugeni Rosich. Dos anys més tard, van afegir un pòrtic a l’ermita que també havien rehabilitat, ja que l’ermita havia estat fortament afectada per la Guerra Civil espanyola. La història del temple ha estat convulsa. L’edifici original s’alçà entre el 1919 i el 1935, però fou de seguida fet malbé durant la guerra.

Però, i abans del 1919? Què hi havia en aquest turó? Un document del 1526 informa que al cim del Puig de Bellver de Sant Celoni hi havia una antiga ermita dedicada a la Mare de Déu del Puig de Bellver. Més tard, entre el 1582 i el 1618, s’hi va establir una comunitat de monjos caputxins, els quals acabarien traslladant-se a un convent que havien construït a baix al poble, abandonant, així, l’ermita. Diuen que el 1687 la Mare de Déu del Puig va salvar la vila d’una plaga de llagostes, i els celonins, en etern agraïment, la veneren com la seva patrona. D’aquells temps pretèrits no ens ha arribat cap rastre de l’ermita caputxina, però gairebé podem endevinar el motiu pel qual se la va batejar amb el nom de «Bellver»: les vistes són meravelloses! El turó, fent honor al seu nom, domina la vila de Sant Celoni i el Pertegàs, i d’allà es divisa el Montseny, Campins i Mosqueroles i fins i tot els turons de l’Home, de Morou, de Sant Elies i del Samon, així com també el Montnegre, el Corredor, l’Alt Vallès i el riu Tordera.

Tornem a la plaça del Comte del Montseny i des d’allà agafem el passeig dels Esports que ens portarà, de dret, cap a la Rectoria Vella. La Rectoria és una immensa masia gòtica del segle XV. Actualment és la seu de l’àrea de cultura de Sant Celoni i sempre té magnífiques exposicions per visitar. Just al davant, al jardí, trobem l’església de Sant Martí de Pertegàs, la primigènia de la vila. Agafa el nom d’un petit afluent del riu Tordera que hi passa molt a prop: el torrent del Pertegàs.

Aquest temple romànic ja surt documentat el 1031. Sí, fa gairebé mil anys! L’edifici d’aquella època era més senzill. Amb el creixement del nombre de feligresos, va caldre un nou temple que el bisbe Berenguer consagrà el 1106. Amb l’augment de la població de Sant Celoni, el 1369 va caldre ampliar-la de nou. El 1630, es va decidir que calia un temple encara més gran i que ja no valia la pena engrandir més aquest, així que es començà a construir una església més gran i cèntrica: Sant Martí de Sant Celoni. Amb el temps, Sant Martí de Pertegàs s’anà abandonant i el segle XIX ja estava mig enrunada. Alguns celonins, en veure el temple en tan mal estat, no se’n van poder estar i van decidir transformar en capella el que quedava de la nau i dedicar-la a Sant Erasme, i així és com ha arribat als nostres dies.

Per trobar el darrer temple que ens queda haurem d’anar el que antigament es considerava les afores de la vila. Tal com us vaig explicar a la revista d’aquí número 29, de juny del 2014, la por als contagis feia que a l’edat mitjana els hospitals com aquest s’allunyessin dels nuclis habitats. Hem de pensar que en aquella època els hospitals no eren un lloc on es curava els malalts, sinó un lloc on se’ls apartava dels seus veïns per evitar els contagis. A Sant Celoni hi havia un hospital conegut com «Casa de Sant Nicolau» que tenia una capella, actualment dedicada a Sant Ponç. Som-hi!

Continuem la nostra ruta baixant pel passeig de la Rectoria Vella. Passem per davant l’Escorxador, que actualment acull la biblioteca. Al final del passeig, entrarem pel carrer de Sant Joan i passarem davant la plaça del bestiar fins a trobar el carrer Major. Allà, girem a l’esquerra i tirem avall fins al final del carrer Major, on es creuen l’avinguda de Sant Ponç i el carrer de Ramon Berenguer IV. Enmig de la plaça Rafael Ferrer, on hi havia hagut l’antic hospital –avui enderrocat–, hi trobem la capella de Sant Pons. És petita, d’una sola nau, i, com moltes capelles romàniques, té un absis circular. Sant Ponç continua presentant-nos moltes incògnites: quan es va canviar la seva devoció de Sant Nicolau a Sant Ponç? No ho sabem. Quan es va construir? Tampoc no ho sabem. Els murs de la capella presenten característiques preromàniques; alguns estudiosos la daten cap al segle XII però no la trobem documentada fins el 1338.

Per tancar el cercle, seguim altre cop pel carrer Major fins a l’església parroquial de Sant Martí de Sant Celoni. El procés de construcció d’aquest temple fou llarg. El 1634 es va posar la primera pedra de la nova església, però aviat les guerres, els disturbis i un fort contagi de pesta negra va reduir tràgicament la població. Com a conseqüència, es van aturar les obres. Es va haver d’esperar uns cinquanta anys, fins el 1680, perquè es reprengués la construcció. Va caldre vint-i-tres anys més per enllestir l’obra i els interiors, i, finalment, el bisbe Benet de Sala va poder consagrar la nova església parroquial de Sant Celoni.

Amb aquesta ruta hem conegut el patrimoni religiós i urbà de Sant Celoni: una ermita (de la Mare de Déu del Puig de Bellver), una esglesiola (de Sant Martí de Pertegàs), una capella (de Sant Ponç) i una església (de Sant Martí de Sant Celoni), però passejant segur que us haureu fixat que la vila amaga molts més tresors per descobrir: torres medievals, edificis modernistes… però això ens ho reservem per a una altra ruta.

Així, doncs, recordeu: no amagueu les botes gaire lluny perquè ben aviat tornarem a buscar més racons d’aquí. A punt?

Bona ruta!