És un gran honor formar part del Consell de redacció de les “Monografies del Montseny”

Al prestatge de casa, recordo sempre algun exemplar de les Monografies del Montseny com una col·lecció de referència sobre estudis i treballs sobre el massís i la seva àrea d’influència. 

La Junta de l’associació Amics del Montseny va decidir a primers del 2019 que l’estudiós del Montseny i Dr. Arquitecte Òscar Farrerons passés a dirigir l’edició de les Monografies del Montseny.

No cal dir que quan l’Òscar em va proposar de formar part del Consell de Redacció del les Monografies del Montseny va ser un honor i que no em va costar res decidir-me a dir-li que sí. I no només per la qualitat que em mereix la publicació sinó també pel prestigi dels meus nous companys de consell: l’Anna Àvila, en Jordi Boadas, l’Arola Campañà, en Joan Campañà, en Julià Guillamon, en Josep M. Panareda, l’Antoni Pladevall i l’Andreu Pujol Mas (per ordre alfabètic).

Què fa un consell de redacció? Qualsevol estudiós del Montseny que hagi volgut redactar un treball per ser publicat l’envia al director -l’Òscar Farrerons-. Ell li fa una primera lectura per analitzar si és susceptible de publicar-se o no. En cas afirmatiu, l’envia a algun membre del Consell de Redacció, a qui cregui que pot ser de la seva àrea d’expertesa o s’hi aproximi, perquè en faci una segona lectura. I si és el cas, es pot posar en comú amb la resta de membres del Consell.

Des d’aquí només em queda donar les gràcies a l’Òscar Farrerons i a la Junta d’Amics del Montseny per haver-me fet confiança en aquesta tasca i, a vosaltres, de convidar-vos a enviar els vostres treballs a oscar.farrerons@upc.edu.

Moltes gràcies!

Òscar Farrerons

Director Monografies del Montseny, oscar.farrerons@upc.edu

Monografies del Montseny

és un llibre editat anualment per l’associació Amics del Montseny (amb ISBN), orientada a la publicació d’articles de divulgació que tinguin com a àmbit o objectiu prioritari el Montseny, o que els editors puguin considerar d’interès. Alhora, amb els mateixos articles, potser en versió més àmplia, és publicarà una revista electrònica (amb ISSN).

Temàtica:

accepta originals prèviament proposats a la consideració de la revista i sotmesos al procés de revisió del Consell de Redacció, que presentin resultats d’acord amb els mètodes habituals de treball i  publicació de les ciències humanes, socials, naturals i del medi. No s’acceptaran articles ja publicats o en premsa.

Anna Àvila

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Jordi Boadas

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Arola Campañà

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Joan Campañà

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Julià Guillamon

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Higini Herrero

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Josep Maria Panareda

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Antoni Pladevall

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Andreu Pujol

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Monografies del Montseny

Monografies del Montseny és una publicació anual nascuda el 1986 sota la tutela de l’Associació d’Amics del Montseny, arrelada a Viladrau. L’associació es proposà la tasca de fer conèixer, estimar i respectar el Montseny, un massís gran, alt i ric per la diversitat de paisatges i per la història i perspectives que han tingut les persones que hi han viscut i han aprofitat els recursos naturals.

Les especialitats dels primers responsables de l’associació i de Monografies del Montseny s’orientaven cap a la història. Per aquesta raó els textos dels volums inicials se centraren sobretot en temes històrics, coordinats per Antoni Pladevall, nascut a Taradell, eminent historiador i bon coneixedor del Montseny. Però ben aviat afeccionats i estudiosos d’àmbits científics diversos trobaren en Monografies del Montseny una plataforma adequada per a divulgar els resultats de les seves recerques. El resultat és la participació de gairebé 300 autors que han escrit més de 550 articles i notes sobre les diferents temàtiques científiques i divulgatives montsenyenques, des de la geologia, el clima, la botànica i la zoologia fins a la història, usos i aprofitaments del camp i del bosc, la ratafia, els bolets, les castanyes, els costums i alguns projectes mai realitzats. És el conjunt editorial més extens i complet escrit sobre el Montseny, Parc Natural i Reserva de la Biosfera.

Amics del Montseny

Consulta la pàgina web d’Amics del Montseny

5 motius pels quals no et pots perdre l’exposició “Llegendes del Montseny”

R

Les fotografies són de l'Enric Planas. És a dir, una garantia de qualitat.

R

Si t'agraden les llegendes, aquesta és la teva exposició. Un recull esplèndid amb textos d'Apel·les Mestres, Martí Boada...

R

Si ets un enamorat del Montseny i el Vallès, descobriràs aquelles històries màgiques que han creat els seus habitants fruit de la por i la fantasia

R

Una proposta cultural de gran nivell, al teu abast i gratuïta.

R

El 16è Conseller de Cultura de la Generalitat i, a més, productor i músic de l'exposició, vol venir a inaugurar-la el dia de la presentació i la situació política no preveu que pugui deixar el seu exili. Representa'l i sigues-hi i tu en el seu lloc. D'alguna manera o altre, ell hi serà.

Recomanada

No us la podeu perdre!

Autor:

Enric Planas

Inauguració:

Dissabte 1 de setembre de 2018 a les 12h

La podem veure:

Del 11 de setembre al 28 d’octubre de 2018

Horari:

Dissabtes i diumenges, de 10 a 14h

Preu entrada:

Gratuïta

L’Enric Planas és un fotògraf resident a les Pungoles de Sant Antoni de Vilamajor que de ben jove ja comença a fer i revelar fotografies com a autodidacta. Després cursa estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i, posteriorment, el Centre d’Artesania de la Generalitat de Catalunya li concedeix la Carta d’Artesà Fotògraf. En el seu currículum consten, a part de múltiples treballs per a diverses empreses i institucions, com el Museu d’Història de Catalunya o el Departament de Cultura de la Generalitat, diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, així com participacions en concursos fotogràfics i col·laboracions en la publicació de llibres i revistes. En aquests moments, dedica part del seu temps a la fotografia creativa, tant d’investigació personal com artística i imparteix cursos de fotografia al Casal Sociocultural Escoles Velles de Sant Antoni.

Enric Planas

Fotògraf

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d’octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment exiliat a Brussel·les.

Ha estat el productor i músic de l’exposició “Llegendes del Montseny”.

Lluís Puig

16è Conseller de Cultura

5 motius pels quals no et pots perdre l’exposició “60 gorgs del Montseny”

R

Coneixeràs llocs que mai sospitaves poder trobar al Montseny

R

Si t'agrada l'aigua i la natura, aquesta és la teva exposició. El Montseny és aigua!

R

En Ricard Mateo sempre ens troba indrets curiosos plens de llegendes i misteris. Aquesta vegada també!

R

Una proposta cultural de gran nivell, al teu abast i gratuïta.

R

Una excusa més per visitar la Mongia i el centre històric de Vilamajor. Sempre hi trobaràs alguna cosa nova per descobrir!

Recomanada

No us la podeu perdre!

Autor:

Ricard Mateo

Inauguració:

Dissabte 7 d’abril de 2018 a les 12h

La podem veure:

Del 7 d’abril al 24 de juny de 2018

Horari:

Dissabtes i diumenges, de 10 a 14h

Preu entrada:

Gratuïta

En Ricard Mateo és un “encuriosit” del Montseny. L’ha recorregut de dalt a baix i encara ho fa. I sempre busca i gairebé sempre troba indrets curiosos que la muntanya guarda gelosament.

D’aquesta incansable cerca n’han sortit ja quatre exposicions a la Mongia: “El patrimoni perdut de Vilamajor”, “Curiositats del Montseny”, “Secrets del Montseny” i, aquesta darrera, “Gorgs i Salts d’aigua del Montseny”.

Què se n’ha fet de tota aquesta aigua que ha plogut i nevat aquestes darreres setmanes? Doncs s’escorre per les carenes i valls del Montseny per omplir torrents i rieres on l’aigua salta creant uns oasis paradisíacs pet tot el massís.

Us presentem un recull de 60 gorgs i salts d’aigua, alguns de més coneguts, d’altres d’amagats i oblidats. Veurem molts dels “Gorgs Negres” del Montseny que amaguen dones d’aigua.

Et sorprendrà tots els racons que ens amaga el Montseny. Esperem que t’agradi.

Gràcies.

Ricard Mateo

"Montsenyaire"

“Lo simbólico es muy peligroso”

Diu en Jordi Cabré que el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, va afirmar, durant l’interrogatori a la ex-diputada Mireia Boya, que «lo simbólico es muy peligroso». Heus aquí la clau de tot plegat. Per això tenen els ulls posats en el representat de Catalunya, el president de la Generalitat. Primer, tot era culpa d’Artur Mas, després de Puigdemont… L’important és atacar el símbol, sigui qui sigui. Per això el cessen, per això el jutgen, per això l’humilien, per això el volen tancat a la presó, per això no el volen tornar a veure presidint la màxima institució catalana.

El seu primer atac fou cessar-lo, perquè ells poden, ergo fan. Veient que les enquestes li donaven mals resultats, el reptaren a presentar-se, confiats que perdria i que acabaria la seva carrera política humiliat pels propis catalans. Es va presentar i va guanyar. Els va sortir el tret per la culata. Per això ara, malgrat ser diputat i tenir tots els drets polítics que li permeten tornar a presidir la Generalitat, ells no l’hi volen, en aquest càrrec. Ens fan triar-ne un altre, qui sigui, però no ell, perquè la persona ha transcendit a símbol, i els símbols, ja ho diu el jutge Llarena, són molt perillosos.

Deia Salvador Cardús que si cedim amb la presidència de la Generalitat, cedirem en tot: lleis, drets, llengua, cultura, inversions, i molt especialment en dignitat. Qui ha de triar el president de la Generalitat? Els catalans, o el president espanyol?

Els catalans tenim dues opcions:

a) Una és preservar el símbol. Puigdemont és el nostre president legítim, i els nostres vots a les eleccions imposades per Madrid es tradueixen en què volem restituir-lo al seu càrrec. Si no ens ho permeteu, tornem a eleccions. I el tornarem a votar. I si no ens el deixeu tornar a proclamar, no n’escollirem cap altre, perquè el nostre president l’escollim els catalans.

b) L’altra és ser pragmàtics. Cridar una mica, treure pit i queixar-nos. Però després cal tirar endavant. Si no cedim, el 155 continuarà. Proposem un candidat alternatiu i que viatgi un cop al mes a Brussel·les a donar uns cops a l’espatlla al president legítim, convertit ara en president simbòlic, i resar a la verge de Montserrat perquè, si ens portem bé, no s’atreveixin amb la llengua, que deixin els presos polítics sortir de la presó, que deixin tornar els consellers exiliats, que comencin les obres del corredor mediterrani i que el proper representant a l’Eurovisió canti en català. I amb un lliri.

Tinc por que sempre triem el seny, el pragmatisme, perquè tenim tradició d’assenyats. Som així, som catalans… Però els portuguesos són independents. Els andorrans, els francesos, els espanyols i belgues, també. Nosaltres no. Perquè som assenyats catalans.

Ens ho han tret tot; només ens queda un president simbòlic a 1000 quilòmetres de distància. Què fem amb el nostre símbol? I què passarà a simbolitzar, si el releguem a intangible? Fem el que fem, si us plau, no el deixem a la mercè dels altres, perquè només cal fer memòria de com tracten els símbols catalans, un cop els posen l’etiqueta de peligrosos…:

Carles Puigdemont

Carles Puigdemont

President de la Generalitat (2016- 2017)

 

Cessat del càrrec (art. 115 CE)

 

Exiliat

 

Procés judicial obert

 

Artur Mas

Artur Mas

President de la Generalitat (2010- 2016)

 

Inhabilitat

 

Multat

 

Procés judicial obert

 

José Montilla

José Montilla

President de la Generalitat (2006- 2010)

 

R

No represaliat

 

Pasqual Maragall

Pasqual Maragall

President de la Generalitat (2003- 2016)

 

R

No represaliat

 

Jordi Pujol

Jordi Pujol

President de la Generalitat (1980- 2003)

 

Presó (1960)

 

Apallissat (1960)

 

Josep Tarradellas

Josep Tarradellas

President de la Generalitat (1954- 1980)

 

Exiliat

 

Josep Irla

Josep Irla

President de la Generalitat (1938 - 1954)

 

Exiliat

 

Lluís Companys

Lluís Companys

President de la Generalitat (1934 - 1934)

 

Q

Assassinat

 

Presó

 

Exiliat

 

Francesc Macià

Francesc Macià

President de la Generalitat (1932 - 1933)

 

Presó

 

Exiliat

 

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch

President de la Mancomunitat (1917 - 1924)

 

Exiliat

 

Enric Prat de la riba

Enric Prat de la riba

President de la Mancomunitat (1914 - 1917)

 

Presó

 

Què fem?

 

Guia bàsica d’estelades independentistes

Si heu anat a qualsevol dels actes de la Diada no us haurà sobtat veure més estelades que no pas banderes catalanes oficials. Però potser sí t’haurà estranyat veure’n versions molt diferents. Perquè unes tenen el triangle blau i d’altres groc? Perquè n’hi ha de negres, verdes, blaves, grogues i de color de l’arc de Sant Martí?

Per respondre a aquestes preguntes m’he decidit a fer aquesta breu guia:

El naixement i la consolidació:

La primera estelada.

El 1908 apareix la primera estelada amb un rombe blau i un estel blanc sobre les quatre barres. La primera estelada estava a París, a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana. Tot i això, dos anys abans, el 1906, es va crear el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja es podia veure la primitiva versió d’una estelada. Al mig de la senyera catalana hi apareixia un estel blanc de cinc puntes però sense el rombe ni triangle.

La segona estelada.

El segon disseny d’una estelada que es coneix, es pot veure en aquesta fotografia feta al Fossar de les Moreres l’any 1914 portada per la Joventut Catalanista Els Néts dels Almogàvers. Veiem que és una estelada amb una amb una franja rectangular blanca i estel de cinc puntes de color desconegut.

L’estelada blava: la clàssica.

L’estelada clàssica del triangle blau i l’estel blanc neix el 1918 amb la voluntat de crear un símbol potent i de referència per al catalanisme radical, obra de Vicenç Albert Ballester. L’any 1922 Francesc Macià l’adoptà per al partit que havia creat, Estat Català. Actualment és la més usada i coneguda per l’independentisme. L’han adoptat els partits més majoritaris com el Partit Demòcrata (i les Joventuts Nacionalistes de Catalunya) i Esquerra Republicana de Catalunya (tot i que també sol utilitzar la groga amb estel roig).

Les versions:

L’estel roig de l’esquerra.

L’estel roig sobre fons blanc: Estelada que va utilitzar de 1968 a 1976 el PSAN, el Moviment d’Unificació Marxista, el Bloc Català de Treballadors i des de 1979 fins a la seva dissolució el 1982, el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. Canviaren el color blanc de l’estel de la senyera pel color roig, símbol del comunisme, i el triangle del blau al blanc en rebuig del blau dels borbons.

L’estel roig sobre fons groc: als anys 70, el PSAN canvià el triangle blanc per un de groc, mantenint l’estel vermell ja que era més econòmic una bandera de dos colors que no pas tres. L’estelada de triangle groc ha esdevingut la bandera hegemònica dels partits declarats d’esquerra i independentistes com la CUP i Esquerra Republicana de Catalunya.

L’ecologista / pacifista.

El 2008 va aparèixer una versió amb el color verd que que reclama un Estat català pacífic i sense exèrcit, ecologista, humanista i animalista. Ajunta el color verd de la natura amb l’estel blanc de la pau i llibertat.

Les de l’esquerra de l’esquerra.

Estelada dels tres estels: Estelada proposada per representar el PSAN, però com que finalment s’obtà per la d’un sol estel no es va utilitzar.

Estelada Roja del Partit Comunista: L’estelada vermella amb estol groc fou creada pel Partit Comunista per representar l’ideologia marxista-leninista. Encara la fa servir la Federació de Joves Comunistes de Catalunya.

Estelada negra anarquista d’estel de vuit puntes: Fou emprada a les dècades dels 70, 80 i 90 del segle XX per sectors anarquistes. El negre i el vermell respresenten l’anarquisme i les vuit puntes de l’estel cada un dels territoris dels Països catalans.

Estelada amb el triangle blau i l’estel roig:  Del Grup d’Alliberament Català, creat l’any 1976. El 1977, arran de la detenció d’Alvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Vendrell, es creà l’organització de solidaritat amb els patriotes catalans (empresonats, perseguits, exiliats, etc.) anomenada Socors Català, que també adoptà la mateixa estelada.

L’estelada LGTB.

Tot i que alguns la consideren l’estelada pacifista, ha estat majoritàriament acollida pels col·lectius de defensa dels drets dels homosexuals, transexuals i bisexuals. La seva plasmació també ha tingut la seva versió blava (majoritària) i la versió d’esquerres amb l’estel roig.

Versions territorials.

La dels Països Catalans dels tres estels: Proposada com la bandera dels Països Catalans amb tres estels que representen els regnes de Catalunya i Aragó, de València i de Mallorca.

La dels Països Catalans dels deu estels: Proposada com la bandera dels Països Catalans Independents amb deu estels que representarien els diferents territoris. Al contrari del que alguna gent pensa, aquests estels blancs no representarien la Unió Europea (que són dotze i grocs).

L’estelada valenciana: Els independentistes valencians utilitzen l’estelada amb una franja blava i un estel blau, emprat ja per l’Acció Nacionalista Valenciana als anys 30 del segle XX.

La valenciana d’esquerres: Podria ser més antiga que la valenciana d’estel blanc, ja que es troba en una fotografia del 27 de setembre de 1932 en un acte a favor de l’Estatut Valencià.

L’estelada “ianqui”: Aquesta estelada inspirada en la bandera dels Estats Units d’Amèrica va esser proposada sense èxit a final de la dècada de 1960. Havia estat emprada pel partit independentista aragonès Estado Aragonés l’any 1933.

L’estelada aragonesa: Estel vermell sobre les quatre barres. Utilitzada pels independentistes aragonesos.

L’estelada aragonesa (versió amb cercle): És l’estelada utilitda per A Enrestida (AE), un col·lectiu independentista aragonès que forma part del Bloc Independentista de Cuchas (BIC) y que fou creat el 2003.

L’estelada negra de la no rendició.

La del 1714. En els darrers anys ha apregut una nova bandera estelada: la negra. Dos dels impulsors, Joan-Marc Passada i Jordi Avià, en parlen en una entrevista a Vilaweb. La bandera negra ja apareix documentada a la ‘Crònica’ de Ramon Muntaner el segle XIV. El color negre és el contrari al de la rendició, color que ja es va fer servir en contra de la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques el 1714. La creu blanca és la de Santa Eulàlia, patrona de la capital. I, l’estel, el clam de llibertat.

La versió de l’esquerra. També hi ha una versió més clàssica amb triangle negre i estel roig. Una versió que acull també l’eix social a més del nacional. És molt similar a l’estelada anarquista, però aquesta l’estel roig té 5 puntes com la majoria d’estelades.

Estelades a la carta i paròdies:

Versions esportives.

Davant de tantes versions, els aficionats de diversos clubs esportius també han onejat les seves. Algunes de les més vistes són les del Barça (blau i grana), la de l’Espanyol (blanca i blava) i la de la Penya (negra i verda).

I les inevitables paròdies…

I és clar, també han aparegut paròdies amb crítiques al procés o a la proliferació de tantes versions: la del betis, l’espanyola, la jueva, la musulmana…

“Imatges del Romànic del Montseny” de Mariano Pagès [video]

En Mariano Pagès és un d’aquests montsenyencs que sempre va amunt i avall pensant nous projectes i, en el seu cas, sempre genials. A la Mongia de Vilamajor ens va portar “Estels, ermites i esglesioles del Montseny” i vam quedar meravellats. També hem seguit les seves incursions als parcs naturals de Marina, Montnegre-Corredor i Collserola.

I, fa uns mesos, ens va portar l’obra “Retrats del Montseny”. En una paraula: espectaculars. Tots. Si veniu a la Mongia els podreu veure. I us agradaran. Assegurat.

La bona notícia és que en Mariano Pagès ja està embrancat en un nou projecte on gaudirem de cinquanta monuments romànics del Montseny. I la Torre Roja de Vilamajor, l’esglesiola de Santa Susanna i la capella de Sant Joan de Cavallar també en seran protagonistes.

Us animo a seguir la seva pàgina de facebook per estar-ne al dia. Es un d’aquests projectes que cal conèixer, seguir i donar-li suport.

El passat 30 de juny es va presentar el llibre a la Mongia i des del 30 de juny fins el 19 d’agost podrem gaudir-ne de l’exposició amb unes magnífiques fotografies de gran format. El llibre també el podeu adquirir a la Mongia al preu de 32 euros, de ben segur que esdevindrà, indispensable en la biblioteca de qualsevol montsenyenc.

Us espero. Sé que us agradarà.

No us el deixeu passar! Si en voleu fer un petit tast, aquí teniu uns vídeos perquè us en feu una idea:

Aquesta obra reuneix per primera vegada la totalitat de les edificacions religioses erigides entre els segles X i XII al territori montsenyec. Una rigorosa tasca fotogràfica, però, que també inclou una ressenya històrica de cada temple. El romànic del Montseny és representat a través d’imatges de: els interiors dels temples i les seves façanes, els seus elements decoratius, expressions artístiques i tipologies constructives pròpies de l’estil. Arquitectura, talles de pedra, policromies, peces conservades in situ o en museus, reunits en un únic exemplar. L’obra posa de manifest la integració del temple d’origen romànic i el seu enclavament estratègic amb el terreny. S’inclouen, per això, imatges paisatgístiques dels emplaçaments més singulars del massís. 

Emmarcat en l’entorn del Parc Natural del Montseny, el treball es divideix en 4 capítols seguint els límits de les comarques i la subcomarca que l’integren (Osona, la Selva, Vallès Oriental i Baix Montseny). Aquesta particular temàtica s’exposa reparant minuciosament en l’estètica fotogràfica que no deixarà indiferent al lector.

Mariano Pagès

Fotògraf

5 motius pels quals no et pots perdre l’exposició “Imatges del romànic del Montseny”:

R

Les fotografies són de Mariano Pagès. És a dir, una garantia de qualitat.

R

Si t'agrada l'arquitectura, el paisatge i el romànic, aquesta és la teva exposició!

R

Si t'agrada el Montseny, el veuràs com s'integra el romànic. Qui s'adapta a qui? Una comunió fascinant.

R

Una proposta cultural de gran nivell, al teu abast i gratuïta.

R

Una excusa més per visitar la Mongia i el centre històric de Vilamajor. Sempre hi trobaràs alguna cosa nova per descobrir! I pots comprar el llibre de l'exposició. No te'l perdis!