Ruta d’aquí: El gorg negre de Riells

Ruta d’aquí: El gorg negre de Riells

Publicat:

Aquesta ruta la vaig publicar al número 56 de la revista “D’aqui”, el desembre del 2016

Punt de sortida i arribada:

Església de Riells

Ctra. GIV-5521 Km 6,6
17404 Riells i Viabrea

Recomancions:

Recomanem no anar-hi sols, portar un bastó que ens ajudi a creuar la riera, calçat còmode i que no rellisqui, un mapa detallat de la zona… i no aniria malament uns mitjons secs per si ens remullem els peus.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

Més informació:

Punt d’Informació de Riells del Montseny

Ctra. GIV-5521 Km 6,6
(al costat de l’ermita)
17404 Riells i Viabrea

p.montseny@diba.cat
Horari: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h. Consulteu el web del parc per mirar quins dies tanca per vacances: http://parcs.diba.cat/web/montseny

Riells i Viabrea

Distància: Km

Durada (hores)

Tipologia: circular

p

Desnivell

Riells del Montseny (510 m), Gorg Negre (640 m).

Dificultat alta. El recorregut no està senyalitzat i té zones de risc on s’ha de grimpar per empedrats i zones relliscoses. Caldrà travessar la riera diverses vegades. No recomanable per a gent no preparada.

Llegenda del mapa:

Mapa:

1- Abadia de Sant Martí de Riells
2- Punt d’Informació de Riells
3- Castanyers
4- Font de les Fogueres
5- Clot de l’Infern (i els seus gorgs)
6- Perxada de la Torroella
7- Gorg Negre de Riells del Montseny
8- Aguda del Cortal
9- Dues Aigües
10- Corrals de Perarnau
11- Can Perarnau

La porta de l’infern és al Montseny?

Si seguiu les «rutes d’aquí», ja us haureu adonat que per arreu del Montseny hi ha notícies d’un munt d’éssers fantàstics: bruixes, fades, dones d’aigua, follets, diables, gegants, dracs… i la gent que hi vivia els temia, tot i que no es deixessin veure. On s’amagaven aquestes temibles bèsties? Amagades al bosc, dins de coves profundes o al mateix infern! Molts asseguraven que sabien per on s’escolaven a la superfície. Eren una espècie de portals ben camuflats i, és clar, el Montseny n’estava ple.

Avui anirem a trobar-ne un: el gorg negre de Riells del Montseny! Abans, però, cal que aclarim un parell de coses. Primer de tot, els que no el conegueu podeu haver pensat que aquest no és realment el gorg negre del Montseny! Doncs, sí i no. Ho és però no és pas l’únic. Al contrari! Es podria dir que cada municipi en té com a mínim un: Seva, Arbúcies, Gualba, Viladrau i… Riells també. I tots tenen les seves llegendes i algunes gairebé calcades les unes de les altres, i, com us podeu imaginar, a cada poble defensaran aferrissadament que el gorg de la llegenda bona és el seu! En aquests casos és millor no ficar-s’hi perquè en sortiríem escaldats…

L’altra cosa que ens hem de preguntar és per què els gorgs han alimentat tantes llegendes d’éssers místics. El Montseny és una muntanya d’aigua, plena de rierols, salts d’aigua i gorgs espectaculars. De tant en tant, algun d’aquests gorgs és tan profund que no se li veu el fons i se’l bateja com a «Gorg Negre». Un gorg sense fons? I aquí neixen totes les llegendes i la imaginació vola fins on la volem acompanyar.

Hi ha una llegenda d’aquest gorg, que també trobem repetida en d’altres gorgs negres del Montseny. Can Perarnau era una masia a prop de Sant Martí de Riells on vivia en Sebastià. Un dia va enfilar-se cap al gorg negre i de resquitllada va veure com la noia més preciosa que havia vist mai se submergia dins el gorg! Es va enamorar d’ella a l’instant i hi va córrer per veure-la de prop, però ja havia desaparegut. Hi tornà cada dia i la cridava des de la vora del gorg, però res de res… fins que un dia la dona d’aigua va aparèixer i va acceptar casar-se amb en Sebastià, però li va posar una sola condició: sota cap concepte, mai no podria revelar a ningú que ella era una dona d’aigua o no la tornaria a veure mai més. En Sebastià fou la persona més feliç de Riells i amb la seva dona van convertir can Perarnau en una de les masies més riques dels termes del castell de Montsoriu. Un dia, la dona va ordenar als jornalers que recollissin la collita encara que el blat no era madur del tot. Quan en Sebastià s’assabentà que la collita s’havia collit tot i estar encara verda, es va enfurismar amb la seva dona i, davant dels jornalers, li va retreure que què en podia saber, una dona d’aigua, de collites! S’havia arruïnat la feina de tot un any! La dona no es va defensar, tan sols s’enfilà riera amunt, es capbussà al gorg i no tornà mai més. Pocs dies més tard, una forta tempesta assolà el Montseny i va malmetre totes les collites de la zona, excepte les de can Perarnau, que ja estaven segures dins el graner.

És, doncs, el Gorg Negre de Riells una entrada a les entranyes màgiques del Montseny? Si hi anem, hi trobarem una dona d’aigua? Follets entremaliats? O un perillós diable? Us proposo que seguim el camí d’en Sebastià i ho esbrinem! Som-hi?

Comencem des de l’abadia de Sant Martí de Riells, un antic temple romànic que el rei Carles el Calb va donar, l’any 860, al bisbe de Barcelona. Travessem la carretera cap a una pista forestal que s’enfila per la riera de Riells seguint les marques blanques i vermelles del GR-83. Al cap d’uns tres-cents metres, veurem que el sender del GR abandona la pista per un caminet cap a la dreta. No el seguim i continuem pista amunt. Al cap de poc travessarem la riera per un pont i seguim per la pista de terra fins que, de cop, comença a allunyar-se de la riera girant a la dreta, en direcció a can Perarnau. Just aquí, ens hem de fixar a mà esquerra en un petit pontet de fusta que travessa la riera. Deixem la pista forestal, creuem el pont i seguim riera amunt.

La imatge de les aigües jugant a escórrer-se entre les pedres ens anirà seguint tot el viatge. El primer que ens sorprendrà seran els guardes del camí: uns enormes castanyers que vigilen l’entrada al clot. Al cap d’uns metres, veurem que el camí es comença a enfangar. La responsable és la font de les Fogueres, que s’amaga a l’esquerra del camí. A partir d’aquí haurem d’avançar sempre seguint la riera, travessant-la per on ens sembli més segur i anant en compte de no patinar i caure-hi a dins. La muntanya s’anirà tancant al nostre voltant per unes imponents parets de pedra. Estem entrant al Clot de l’Infern, un indret espectacularment bonic! Heu vist, però, quin nom?! Glups! No tingueu por! Seguim!

A mesura que avancem, el caminet es desdibuixarà i haurem de grimpar cada vegada per llocs més empedrats i relliscosos, i anirem trobant petits gorgs, cadascun més bonic que l’anterior. Arribat un moment, ens semblarà que el camí més fresat marxa a l’esquerra cap a la perxada de la Torroella, però nosaltres, tossuts, seguim riera amunt sense perdre-la. Grans pedres al camí ens faran volar la imaginació. Seguim amunt; no defalliu!

Després de travessar la riera diverses vegades veurem que, pujant a mà dreta, hi ha un camí d’un metre i mig d’ample paral·lel a la riera. Ens hi enfilem i seguim direcció riera amunt (cap a l’esquerra). El camí acaba amb una petita clariana i seguim les aigües de la riera. Ja albirem la gran roca de l’Ajaguda del Cortal sota el turó de l’Aguda i sentirem el salt d’aigua que guarda el Gorg Negre. Encisador! La veieu? Em sembla que no hi ha rastre de la dona d’aigua…

Si seguíssim amunt, arribaríem a les Dues Rieres, on la riera de Riells es bifurca: a la dreta, el torrent de can Bernat, i a l’esquerra, el torrent dels Güers. Seguint el torrent de l’Arnau aniriem als corrals de can Perarnau, però nosaltres tornem enrere pel caminet, tot i que aquest cop sense abandonar-lo, i deixem ja la riera i la vegetació de ribera. El caminet de seguida es troba un revolt. Girem a la dreta i baixem en direcció a can Perarnau. Al cap menys d’un quilòmetre en veurem sobresortir la teulada i el que encara en queda (sembla que després que marxés la dona d’aigua no li ha anat pas gaire bé). El camí ens deixa a la pista del principi: girem a la dreta i tornem per on hem vingut fins a l’abadia de Sant Martí de Riells.

Aquesta ruta va estar amagada dels passavolants fins que el 1941 va arribar a Sant Martí de Riells un nou rector desterrat per catalanista i antifranquista: Mn. Pere Ribot. Fins el 1997, aquest enamorat del Montseny va donar a conèixer la muntanya i els seus indrets amagats i excepcionals: ell mateix va batejar aquesta ruta com la d’«El Camí de les Cascades» i la va fer popular.

Abans d’acabar, vull agrair a l’Isa Carretero que m’hagi descobert aquest indret! I vosaltres, no guardeu les botes gaire lluny, que el mes que ve tornem a enfilar-nos per algun racó d’aquí!

Bona ruta!

El millor: Una riera espectacular

El pitjor: El risc d'una reblicada

s

Perill de relliscades!

Ruta d’aquí: Els darrers contraforts de la Calma

Ruta d’aquí: Els darrers contraforts de la Calma

Publicat:

Aquesta ruta la vaig publicar al número 4 de la revista “D’aqui”, el març del 2012

Cims:

Turó del Suí, 1318 m

Turó del Samont, 1272 m

Turó d’en Cuc, 1227 m

Turó del Pi Novell, 1215 m

Turó de la Moixa, 1165 m

Turó de Palestrins, 1026 m

Turó de la Cova, 1095 m

Turó de Sant Elies, 1000 m

Punt de sortida:

Turó de la Cova, Sant Pere de Vilamajor

Recomancions:

Per accedir al punt de sortida podeu arribar-hi a peu pel PR-C 139 “Sender del Pi Novell” o en cotxe 4×4. No us hi aventureu si porteu un turisme.

Cal dur un mapa excursionista detallat. Recomanem un mapa d’escala 1:25000, ja sigui el mapa oficial del Parc Natural del Montseny o el de l’editorial Alpina.

L’excursió és llarga, aproximadament dues hores de pujada i dues de baixada. Porteu aigua, protecció solar i per al vent. No us oblideu d’un calçat còmode que no rellisqui.

Recomanem portar una càmera de fotografiar.

Consulteu prèviament a l’ajuntament quan es fan les batudes del senglar.

 

Més informació:

Punt d’Informació La Mongia

C/Església, 3, de Sant Pere de Vilamajor

938610418

Obert els caps de setmana i festius de 10h a 14h.

Sant Pere de Vilamajor, Tagamanent.

Distància: 2.5 + 2.5 Km d'anada i tornada

Durada (hores)

)

Tipologia: no circular

%

Dificultat mitjana - alta

La ruta segueix un tram del Sender del Pi Novell (PR-C 139)

Sender del Pi Novell

Marcat en blanc i groc

Tríptics informatius disponibles a la Mongia de Vilamajor

Seguim la carena visitant els turons de la Cova, de la Moixa, del Samont, del Pi Novell, d’en Cuc i del Suí

La ruta que us volem recomanar aquest mes de març consisteix en visitar una part força desconeguda del massís del Montseny: els darrers contraforts del Pla de la Calma. És una passejada per la carena resseguint els cims de la Cova, de la Moixa, del Samont, del Pi Novell, d’en Cuc i del Suí. El massís i el seu turó principal, el Turó de l’Home, és extraordinàriament conegut i el Pla de la Calma cada vegada té més visitants. Ara us proposem de visitar els estreps més propers però menys coneguts d’aquesta muntanya.

L’excursió té una dificultat mitjana ja que ens exigirà enfilar-nos per corriols estrets, empedregats i costeruts i, en alguns trams, ben atapeïts per gatoses. Les vistes, però, són excepcionals, especialment si no fa calitja. Gaudirem de les vistes del Pla de la Calma, de la vall del Tordera, del massís del Montseny, dels sots de les rieres de Cànoves i Samalús i de Vilamajor i, més enllà, de tota la serralada litoral (Corredor, Montnegre, Montjuïc…) i part de la serralada prelitoral (Montserrat i Sant Llorenç). Val molt la pena. Som-hi!

Començarem la ruta per Sant Pere de Vilamajor, en una petita esplanada a peu de pista just al cim del Turó de la Cova. Us recomanem que abans de fer la visita us passeu per la Mongia de Vilamajor, el punt d’informació del Parc Natural, que està davant mateix de l’església del poble de Sant Pere de Vilamajor. Allà us recomanaran el millor camí per enfilar-vos al Turó de la Cova. És important seguir una bona ruta ja que els camins de terra, sobretot a les Planes del Cortès, estan en mal estat per xaragalls i fins i tot amb un vehicle tot terreny pot ser una ascensió difícil. Si hi voleu arribar a peu des del poble de Sant Pere, us recomanem seguir el Sender del Pi Novell, marcat dels del mateix punt d’informació amb senyals blancs i grocs. Cal advertir-vos, però, que és una bona caminada de ben bé 4 hores a peu des del poble fins al Turó de la Cova.

El primer cim, el de la Cova, és un penyal de roca i un gran mirador, tot i que el que ens sorprendrà són les dimensions de la cova que li dóna nom. No destaca pas per ser gran sinó tot el contrari: és una petita cavitat a la banda sud on amb prou feines s’hi pot arrecerar un excursionista en cas de pluja. Un cop hem arribat al punt d’inici, a dalt del turó, el camí no tindrà pèrdua, tot i que segurament pocs caminaires passareu pel mateix corriol. Es tracta de seguir el viarany que s’enfila muntanya amunt i segueix, amb diverses variants, la carena.

Comencem l’ascensió. La carena va pujant i baixant pels turons de la Moixa i el Prat Fondo. Allà hi trobarem la font més enlairada de Vilamajor: la font Roquet. Tot i que més que una font és una deu natural d’aigua: un bassal que mai s’asseca i sempre supura aigua. Només serveix per abeurar animals ja que fa de mal omplir la cantimplora. Uns metres més avall del corriol que baixa –i que no agafarem– hi ha amagada a mà esquerra la font Joana.

Nosaltres, però, ens enfilarem fins dalt del turó del Samont, el cim més alt de Vilamajor, a 1272 metres. Hi destaca un vèrtex geodèsic de formigó. Erròniament, molts excursionistes forans anomenen aquest turó com “El Pi Novell” però en realitat aquest està més avall, a la frontera de Vilamajor amb Cànoves, a 1215 metres d’altitud. Ni el Pi Novell és el cim més alt ni tampoc és aquest el seu vertader nom. El nom original era “Turó del Pi Vell”, però una mala traducció al castellà el deformà a “Pino Vell” i, després, a “Pi Novell”. És clar que un petit pi, un pi novell, no donaria nom a un turó i, per contra, sí ho faria un gran i majestuós pi vell.

Seguint la carena, passat el Pi Novell, trobem, a l’esquerra, el corriol que ens uneix amb la serra de Palestrins. I, a la dreta, a la banda obaga, una fageda que ens amaga uns 50 metres més avall un petit tresor: el Pou d’en Besa. És una cavitat circular de diversos metres de fondària recoberta amb pedra pissarra com només els experts bosquerols sabien fer. El pou de glaç emmagatzemava l’aigua gelada de l’hivern per ser transportada als pobles i viles de la plana i refrescar, així, els aliments a l’estiu. Aquest pou té una llegenda. S’acostava l’hivern i no hi havia temps per poder fer un pou i emmagatzemar-hi el gel. Per no perdre la “collita” d’aquell any, l’antic propietari de can Besa demanà al diable que n’hi construís un en tan sols una nit. Així ho féu. Per això el Pou d’en Besa també es coneix com a “Pou del Diable”. Però és clar que tot té un preu i periòdicament el diable atreia ovelles, vaques i fins i tot persones a dins el pou i les devorava. Aneu en compte, doncs!

Seguim la carena i voregem el turó d’en Cuc. Aquest cim de 1227 metres és una fita termenal on hi partionen quatre municipis: Sant Pere de Vilamajor, Tagamanent, el Montseny, Cànoves i Samalús. Aquest turó és una talaia natural i, a més de l’espectacular paisatge, divisarem també un cim més alt coronat per un petit monticle de pedres de pissarra. És el Suí, a 1318 metres d’alçada. Per arribar-hi només hem de seguir els corriols de la carena. Un cop allí ens trobem a l’entrada de La Calma i és quan haurem de decidir si ens hi endinsem o fem cua cap a casa. Bona ruta!

El millor: Les vistes!

El pitjor: No us refieu de l'aigua de la Font Joana, porteu una cantimplora ben plena

Porteu la càmera!

El sender PR-C 139 del Pi Novell uneix els GR-5 del Montseny i el GR-97 del Vallès

El sender PR-C 139 del Pi Novell uneix els GR-5 del Montseny i el GR-97 del Vallès

Fotografia de portada: El coll del Pi Novell, Enric Planas, 2016

El nou sender del Pi Novell, amb la denominació PR-C 139, neix de la inicitiva d’unir travessant Sant Pere de Vilamajor dos senders de Gran Recorregut com són el del Pla de la Calma (GR-5) i el del Vallès (GR-97).

De senders n’hi ha de tres tipus:

  • Els senders de Gran Recorregut, coneguts com a GR, recorren grans distàncies que com a mínim han de superar els 50 Km. Estan marcats amb els colors blanc i vermell. Els més propers són el GR-5 que travessa el Pla de la Calma i el Montseny i el GR-97 que travessa el Vallès i passa pel nucli de Sant Antoni i pel veïnat de Sant Joan de Sanata.

 

  • Els senders de Petit Recorregut, coneguts com a PR, són aquells que recorrent més d’un municipi no superen els 50 Km, com és el cas del nou PR-C 139 del Pi Novell que s’inicia a Sant Antoni de Vilamajor des del GR-97, travessa tot el terme de Sant Pere de Vilamajor i s’uneix al GR-95 (Sender dels Miradors). El color de les seves marques són el blanc i groc.

 

  • Els senders locals són petites rutes internes de cada municipi i estan marcades amb els colors blanc i verd. La simbologia és la mateixa: dues ratlles paral·leles confirmen el camí, dues de creuades indiquen un camí erroni i dues paral·les que giren indiquen una desviació del camí.

Centre d'Informació: La Mongia de Vilamajor, c/Església, núm. 3, Sant Pere de Vilamajor. Obert de 10h a 14h, els dissabtes, diumenges i festius.

Distància (Km)

Durada: (hores d'anada)

Desnivell (m)

)

Tipologia: no circular

%

Dificultat: Mitja-alta

Recomanacions:

Recomano portar una cantimplora amb aigua, calçat còmode i que no rellisqui, un mapa detallat de la zona i una armilla reflectant per quan creuem la carretera.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

Punt de sortida:

Parc de Can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor

Punt d'arribada:

La Calma – GR-5

0 min – 0 Km – Aquest sender s’inicia al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, justament a la cruïlla del carrer Freixeneda, antic camí ral, amb el carrer Llobregat. Visitem el Parc de Can Sauleda i ens aturem per veure a mà dreta, el roure del parc i la font que queda al costat. Continuem en direcció a l’antic Safareig, amb data de 1910 que encara avui es conserva. Ens dirigim al carrer Sant Antoni i trobem la senyalització que ens duu fins a la Font de Sant Lleïr. Seguint les indicacions del sender, arribem al final del carrer Sant Antoni i creuem en direcció a l’Ermita de Sant Lleïr [foto]. En trobar el castanyer centenari, girem a l’esquerra pel camí de terra.


18min – 1km 349m –
Des de l’ermita, i desprès d’observar les alzines que queden davant la façana, ens dirigim pel sender cap al municipi de Sant Pere de Vilamajor. Arribem a l’escola Torre Roja i continuem recte pel carrer Sant Marçal, baixem pel carrer Sant Roc, que ens queda a l’esquerra, i pel carrer Sant Guillem continuem en direcció al centre històric. Deixant a mà dreta la masia de Can Derrocada, continuem recte creuant la riera fins a la plaça de l’església. A mà esquerra trobem l’edifici de la Rectoria i a la dreta pugem cap a l’església i la Torre Roja [foto].


40min – 2km 787m –
Voregem l’església pel carrer Brugueres i continuem a mà esquerra pel carrer Ripoll. A la cruïlla, el camí de l’esquerra ens duu a les masies de Can Besa i Can Fou. Girem a la dreta en direcció a la riera i, creuant el pont, continuem recte pel carrer Llobera. Girem a l’esquerra per l’avinguda de Sant Elies i agafem el camí sense asfaltar. Passem per les masies de Can Sunyer, Can Llinas i Can Ribes. A la cruïlla ens desviem a mà esquerra cap a Can Gras d’Avall (349m) i seguim el camí que passa entre la casa i l’era [foto].

1h 07min – 4km 879m – Continuem recte. A la dreta deixem la masia de Can Pau Filbà. Uns metres endavant, ens endinsem pel corriol que queda a la dreta fins a la pista principal on també seguirem a la dreta. Agafem el primer corriol a mà dreta que baixa fins vora la masia de Can Gras d’Amunt (376m).  Continuem recte pel camí que passa per vora els camps. A la cruïlla, continuem recte cap a les masies de Can Cortina i Can Pascual. Seguint la pista, arribem a Can Parera de Canyes, on podem observar a mà dreta el seu molí i a l’esquerra alguns exemplars d’alzines sureres. Uns metres endavant trobem l’accés a la masia de Can Mongol però girem a la dreta entre els camps fins creuar la riera del Cortès. Pugem corriol amunt fent ziga-zagues fins a Terra Blanca (451m).


1h 48min – 7km 351m –
Continuem a l’esquerra per la pista. A la cruïlla continuem recte, fins la següent cruïlla que agafem a la dreta. Seguim les indicacions per agafar el corriol que queda a l’esquerra. En arribar a la pista principal, continuem uns metres a l’esquerra i arribem a Can Planell (567m) [foto]. Per darrere de la masia prenem el petit corriol que, a l’ombra d’uns enormes roures, ens retorna a la pista forestal. Continuem seguint la pista, passem per la porta d’accés a la masia de Can Surell i continuem fins a la cruïlla de Santa Susanna. Des d’aquí, continuant recte per la pista, accedim a la Font Borrell. El nostre sender però, continua a la dreta, pel corriol que ens duu fins a Plan Saperera.

 

2h53min – 9km 630m – Un cop al camí de Santa Susanna – Plan Saperera continuem recte i ens endinsem pel corriol que creua les Artigues del Terrer. Un cop a la pista, continuem a l’esquerra per arribar a una comunitat d’alzines que reben el nom d’Alzina Rodona. Continuem recte, seguint les indicacions, en direcció a l’ Ermita de Sant Elies (980m) [foto].


3h 28min – 10km 717m –
Darrera de l’ermita baixem pel corriol fins al Pla del Pou de Sant Elies i continuem a l’esquerra per la pista fins trobar un corriol a mà dreta que ens permet visitar la Font de les Planes. A la sortida del corriol, continuem la pista a la dreta fins al Prat de la Cova. Un cop aquí, continuem a l’esquerra seguint la carena fins, passant pel Turó de Prat Fondo (1159m), arribar al Turó del Samont (1272m) [foto]. Continuem el camí que ens porta a La Pleta (1269m), Prat de Pi Novell (1192m) i Turó de Pi Novell (1215m), que dóna nom a aquest sender. Uns 250m endavant, a l’esquerra trobem el camí que ens porta fins al Castanyer Cros d’en Cuc (Cànoves). Si ens desviem del camí a mà dreta arribem al Pou de Glaç d’en Besa (1140m).

5h 17min – 14km 722m – Continuem recte fins al turó del Pou d’en Cuc per a veure el Pou de Glaç d’en Cuc. Seguint de front per la senda arribem als turons del Suï (1318m) i Roca Roja (1293).  Aproximadament a 800 metres trobem la cruïlla de Vallforners on continuem a la dreta per la pista. Uns metres endavant, agafem el corriol a mà esquerra que creua el Pla de la Terma i ens retorna al camí del Molar. Seguint a mà esquerra fins a la següent cruïlla, arribem al punt final del nostre sender, al Pla de la Calma, on el nostre sender enllaça amb el GR-5 (Sender dels Miradors).