El campanar de Vilamajor està automatitzat però hi ha certs tocs programats i manuals que cal que els toqui algú.
El campanar de Sant Pere de Vilamajor -la Torre Roja- marca les hores del poble des de temps immemorial. Des de que es van automatitzar el 1988, ja no tenim campaner. Però la Torre Roja no va sola. La majoria de tocs, continuen sent manuals encara que sí electrònics. No és una gravació com alguns campanars, sinó que diversos motors colpegen o balancegen segons el toc que cal fer sonar. Abans s’estiraven cordes i ara es premen botons.
Els tocs tradicionals s’han anat perdent. Els campanars han passat a només tocar les hores i en algunes poblacions fins i tot demanen que emmudeixin per sempre.
Jo no volia que es perdés aquest llenguatge així que, sense ser campaner, procuro que els diversos tocs continuïn dringant a la torre. Ara potser no cal tocar a sometent, espantar bruixes o tempestes, però si us pareu a escoltar les campanes veureu que no us paren d’explicar històries.
Comentaris recents