És un gran honor formar part del Consell de redacció de les “Monografies del Montseny”

Al prestatge de casa, recordo sempre algun exemplar de les Monografies del Montseny com una col·lecció de referència sobre estudis i treballs sobre el massís i la seva àrea d’influència. 

La Junta de l’associació Amics del Montseny va decidir a primers del 2019 que l’estudiós del Montseny i Dr. Arquitecte Òscar Farrerons passés a dirigir l’edició de les Monografies del Montseny.

No cal dir que quan l’Òscar em va proposar de formar part del Consell de Redacció del les Monografies del Montseny va ser un honor i que no em va costar res decidir-me a dir-li que sí. I no només per la qualitat que em mereix la publicació sinó també pel prestigi dels meus nous companys de consell: l’Anna Àvila, en Jordi Boadas, l’Arola Campañà, en Joan Campañà, en Julià Guillamon, en Josep M. Panareda, l’Antoni Pladevall i l’Andreu Pujol Mas (per ordre alfabètic).

Què fa un consell de redacció? Qualsevol estudiós del Montseny que hagi volgut redactar un treball per ser publicat l’envia al director -l’Òscar Farrerons-. Ell li fa una primera lectura per analitzar si és susceptible de publicar-se o no. En cas afirmatiu, l’envia a algun membre del Consell de Redacció, a qui cregui que pot ser de la seva àrea d’expertesa o s’hi aproximi, perquè en faci una segona lectura. I si és el cas, es pot posar en comú amb la resta de membres del Consell.

Des d’aquí només em queda donar les gràcies a l’Òscar Farrerons i a la Junta d’Amics del Montseny per haver-me fet confiança en aquesta tasca i, a vosaltres, de convidar-vos a enviar els vostres treballs a oscar.farrerons@upc.edu.

Moltes gràcies!

Òscar Farrerons

Director Monografies del Montseny, oscar.farrerons@upc.edu

Monografies del Montseny

és un llibre editat anualment per l’associació Amics del Montseny (amb ISBN), orientada a la publicació d’articles de divulgació que tinguin com a àmbit o objectiu prioritari el Montseny, o que els editors puguin considerar d’interès. Alhora, amb els mateixos articles, potser en versió més àmplia, és publicarà una revista electrònica (amb ISSN).

Temàtica:

accepta originals prèviament proposats a la consideració de la revista i sotmesos al procés de revisió del Consell de Redacció, que presentin resultats d’acord amb els mètodes habituals de treball i  publicació de les ciències humanes, socials, naturals i del medi. No s’acceptaran articles ja publicats o en premsa.

Anna Àvila

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Jordi Boadas

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Arola Campañà

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Joan Campañà

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Julià Guillamon

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Higini Herrero

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Josep Maria Panareda

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Antoni Pladevall

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Andreu Pujol

Membre del Consell de Redacció "Monografies del Montseny"

Monografies del Montseny

Monografies del Montseny és una publicació anual nascuda el 1986 sota la tutela de l’Associació d’Amics del Montseny, arrelada a Viladrau. L’associació es proposà la tasca de fer conèixer, estimar i respectar el Montseny, un massís gran, alt i ric per la diversitat de paisatges i per la història i perspectives que han tingut les persones que hi han viscut i han aprofitat els recursos naturals.

Les especialitats dels primers responsables de l’associació i de Monografies del Montseny s’orientaven cap a la història. Per aquesta raó els textos dels volums inicials se centraren sobretot en temes històrics, coordinats per Antoni Pladevall, nascut a Taradell, eminent historiador i bon coneixedor del Montseny. Però ben aviat afeccionats i estudiosos d’àmbits científics diversos trobaren en Monografies del Montseny una plataforma adequada per a divulgar els resultats de les seves recerques. El resultat és la participació de gairebé 300 autors que han escrit més de 550 articles i notes sobre les diferents temàtiques científiques i divulgatives montsenyenques, des de la geologia, el clima, la botànica i la zoologia fins a la història, usos i aprofitaments del camp i del bosc, la ratafia, els bolets, les castanyes, els costums i alguns projectes mai realitzats. És el conjunt editorial més extens i complet escrit sobre el Montseny, Parc Natural i Reserva de la Biosfera.

Amics del Montseny

Consulta la pàgina web d’Amics del Montseny

Ressenya i com es juga a “Patchwork”

Ressenya i com es juga a “Patchwork”

Un Tetris tèxtil.

Patchwork és un joc abstracte que podríem posar a la categoria de jocs d’entremès. Té una mica de tot. Haurem d’aconseguir botons (que seran escassos), haurem de gestionar el nostre marcador de temps i, alhora, crear el nostre cobrellit amb peces de roba com si fos un Tetris. Un joc ràpid, senzill però amb prou suc perquè tinguem ganes de jugar-hi més d’un cop. 

FITXA TÈCNICA

Joc de llosetes

Abstracte

Tipus tetris

Temàtica

Tèxtil

Joc d'entremès

Filler game

Joc competitiu

Partida

30 minuts

Edat mínima

8 anys

Jugadors

2

No solitari

No apte per 1 sol jugador

Parella

Apte per jugar a 2

Autor

Uwe Rosenberg

Art

Klemens Franz

Editorial

MALDITO GAMES (2015)

PREMIS

Joc de l’any – crítica – (2016)

Diu la presentació del joc: “tants trossos de roba i pedaços de cuir per allà tirats… És hora de fer un cobrellit ben bonic! El Patchwork és una tècnica de costura en la que es cusen trossos de tela uns amb els altres per crear una peça més gran […]. Elaborar un preciós cobrellit requereix molt de temps i esforç, ja que els retalls disponibles no encaixen fàcilment. Escull els teus pedaços sàviament, col·loca’ls en el teu cobrellit, acumula una gran reserva de botons i no deixes massa forats buits… o et costaran la partida“.

Tens un quàdruple objectiu: Comprar peces les millors peces de roba i aconseguir retalls de cuir. Ocupar el màxim del teu cobrellit per tenir el mínim d’espais buits. Ser el primer en omplir una quadrícula de 7x7. I aconseguir el màxim número de botons. I tot això en menys de 30 minuts! 

 

Objectiu de joc: 

Omplir al màxim amb peces de roba (o cuïr) el propi taulell personal, aconseguint, a l’hora, el màxim de botons possible.

Com guanyo / com perdo: 

És un joc competitiu. Guanyes si aconsegueixes el major nombre de botons al final de la partida.

Contingut del joc

Components:

  • 1 peó 
  • 2 marcadors de temps (groc i verd), un per jugador. 
  • 1 lloseta de 7x7 botons
  • 5 pedaços de cuïr
  • 33 pedaços de roba
  • 2 taulells personals (cobrellit)
  • 1 taulell central
  • 51 fitxes de botó (31 de 1, 12 de 5, 5 de 10 i 1 de 20).

 

Preparació de la partida

Primer agafem el taulell central i el col·loquem al centre de la taula. Té dues cares i la diferència entre una i l’altra és merament de disseny i no afecta al transcurs del joc. Escollim la que més ens agradi i la posem de cara amunt. Tot seguit, posarem sobre les marques els 5 pedaços de cuir. 

Cadascun dels dos jugadors escull un color, el groc o el verd, i agafa el taulell personal del cobrellit del seu color (quadrícula de 9x9) i posa el marcador de temps també del seu color a la casella de sortida del taulell central.

Es reparteixen 5 botons per jugador i la resta es deixen al centre de la taula a l’abast dels jugadors.

Es deixa al centre de la taula la casella de 7x7 botons.

Es col·loquen a l’atzar les peces de retalls al voltant del taulell central formant una fila circular. Col·locarem el peó just davant de la peça petita de 2x1.

I ja podrem començar. 

Com es juga

Qui comença i com funcionen els torns?

Començarà a jugar aquell jugador que faci menys temps que hagi utilitzat una agulla.

Els torns: en aquest joc no es van alternant els torns, sinó que el tron recaurà sempre en el jugador que tingui el seu marcador de temps més endarrerit. 

Si els marcadors de temps coincideixen en una mateixa casella, el torn és del que està a sobre, és a dir, del darrer que hi ha arribat.

Què fer en el teu torn?

Quan un jugador li arriba el torn, pot fer dues coses:

a) Avançar i rebre botons.

b) Comprar i posar una peça de roba al seu cobrellit.

Com s’avança i es reben botons?

Has de moure el teu marcador de temps el número de caselles suficient per deixar-lo exactament a la casella de just al davant de la del teu contrincant. Aleshores, rebràs tants botons com caselles hagis avançat i passarà el torn a l’altre jugador.

Com es compra i es posa una peça de roba al cobrellit?

Primer has d’escollir una de les tres peces de roba que estiguin just a continuació del peó de fusta (en el sentit de les agulles del rellotge).

Pagues el número de botons que indica l’etiqueta de la peça de roba i la substitueixes pel peó.

Poses la peça en el teu cobrellit tenint en compte que:

A) no es pot posar una peça a sobre de cap altra. 
B) es pot girar i voltar, posant-la en la posició que es vulgui, sempre que no sobresurti del cobrellit.
C) no fa falta que estigui unida a una peça existent.
D) un cop col·locada, ja no la podrem moure durant tota la partida.

Finalment, avançarem el nostre marcador de temps, el número de caselles que indiqui l’etiqueta de la peça que has comprat.

Si el teu marcador està per darrere o a sobre de la casella del teu contrincant, és a dir, no l’has sobrepassat, el teu torn continua i continues jugant.

Elements especials del taulell central:

En el taulell hi ha uns elements entre algunes de les caselles (botons i peces de cuir) que quan el marcador de temps els travessa poden generar alguns efectes.

a) Pedaços de cuir. El primer que travessi un pedaç de cuir, l’agafarà sense cap cost i el col·locarà al seu cobrellit. Un cop posat, ja jo es podrà moure. El segon jugador que travessi la marca del pedaç de cuir, al ja estar buida, no el podrà agafar. 

b) Botons. Cada vegada que el marcador d’un jugador travessi algun botó del taulell central, aquest jugador rebrà tants botons com la suma de botons que tingui en el seu taulell-cobrellit.

La lloseta de 7x7:

El primer jugador que ompli completament amb peces de roba un quadrat de 7x7 del seu taulell personal (cobrellit), rebrà la peça de 7x7. El quadrat no ha de ser perfecte però sí que no pot tenir buits. La lloseta no serveix per comerciar, només per afegir 7 punts en el recompte final de la partida. 

 

Final de la partida

Un cop els marcadors de temps dels dos jugadors han arribat a la darrera casella donarem per acabada la partida i procedirem al recompte de punts.

Puntuació:

Cada botó ens donarà un punt, mentre que cada forat buit en el nostre tauler-cobrellit ens en restarà un.

Si un dels jugadors ha aconseguit la peça del 7x7 sumarà 7 punts.

El jugador amb més punts haurà guanyat la partida.

RESSENYA

Un bon abstracte tèxtil

La temàtica d’un cobrellit de patchwork és original i és possible que no sigui molt atractiva pel gran públic. Però feu-li confiança ja que ens trobem davant d’un molt bon joc que us demanarà que hi torneu a jugar una vegada i una altra. Segurament, si la partida fos una mica més ràpida seria un joc més adictiu. Aprendre a jugar-hi és molt senzill i és un joc ideal per iniciar-se en el món dels jocs de taula. A mesura, que fas partides veuràs quines són les millors estratègies per guanyar la partida.

Recomanat per a majors de 8 anys.

Partides d’uns 30 minuts.

Un Tetris amb botons

L’editorial MALDITO GAMES ens presenta en l’edició de 2015 un format de cartó i fusta ben acurat (ho sento pels fanàtics del plàstic) i amb un acurat disseny, obra de Klemens Franz. Les peces de fusta de bona qualitat i les peces de roba són de cartró prou gruixut. L’únic “però” seria el disseny de la peça del 7x7 que no és massa atractiva per la importància que després veureu que realment té. 

Hi ha jugadors que substitueixen els botons de cartró per botons reals, això, però ja va a gustos de cadascú.

El joc no té cap més dependència de l’idioma que les instruccions del joc. Un cop es coneix la dinàmica, no ens afectarà en absolut.

Un joc senzill que té més rere fons del què aparenta

L’autor, Uve Rosenberg, és autor de grans eurogames com Agrícola o Caverna, jocs de gestió de recursos i treballadors força complexos. Per això podria sobtar que ens presenti un joc abstracte tan senzill que recorda a l’hiperconegut joc rus del Tetris. Però a mesura que hi jugues partides vas veient que no és tan pla com pugui semblar des d’un principi. 

Abans que res, hem de tenir clar que no és un joc immersiu. No us espanti la temàtica del patchwork perquè només és una excusa per presentar-nos un molt bon joc abstracte que ha guanyat el premi de la critica de “Joc de l’any 2016”. 

Un dels aspectes característic del jocs és el seu sistema de torns, que no segueix el clàssic de “ara jo i després tu”. amb aquest sistema es beneficia el jugador que va més endarrerit i s’equilibren. Un altre aspecte que destaca és el doble paper simultani que tenen els botons: moneda i punts de victòria. Necessitarem gastar-los però alhora també atresorar-los. Triar una bona estratègia ens permetrà fer-ho intel·ligentment i guanyar la partida.

L’estratègia correspon en ocupar el màxim d’espai del cobrellit per tenir el menor nombre possible de buits i aconseguir el major nombre de botons al final de la partida. Però aquest objectiu no ens pot despistar d’aconseguir un objectiu a curt termini que pot decidir la partida:aconseguir la lloseta de 7x7. A les partides que hem jugat, els dos contrincants anaven gairebé sempre fora igualats i en tots els casos qui ha decidit la partida ha estat aquesta lloseta, fet que li dona molta importància.

Malgrat que ens trobem davant d’un joc competitiu (no col·laboratiu) i només pot guanyar un dels jugadors, la partida no resultarà gens conflictiva perquè interaccionarem poc amb l’adversari. L’única lluita real serà per ser el primer en aconseguir omplir primer el quadrat de 7x7 i aconseguir la lloseta-premi. Per altra banda, robar una peça de roba perquè no l’agafi el contrincant no acaba afectant gaire perquè sempre hi ha altres opcions de roba que ens poden fer servei (especialment al principi). I la lluita per aconseguir els pedaços de cuir tampoc és massa sagnant perquè rarament es fa imprescindible tenir-los. És, doncs, un joc que provoca poques rivalitats i el fa molt familiar. 

L’atzar no és excessiu, ja que serà l’estratègia del contrincant qui ens pot barrar l’accés a una peça de roba o a un pedaç de cuir. Les estratègies poden ser diferents a cada partida però de forma limitada, així que la seva rejugabilitat és mitja-alta.

Com molts jocs d’aquesta categoria, és molt simètric ja que tots els jugadors tenen els mateixos condicionants i avantatges.  

Només apte per a 2 jugadors

No permet jugar en solitari.

El millor i el pitjor

En resum, podem dir que el millor i el pitjor d’aquest joc és:

R

Regles molt senzilles i bon disseny.

R

Originalitat en les estratègies internes (torns, botons...).

Q

Ocupa molt d'espai a la taula.

Q

La peça del 7x7 té massa pes en la puntaució final.

La nota

Per tot això, a aquest joc li donem una qualificació de

Ressenya i com es juga a “Catan, el joc de cartes”

Ressenya i com es juga a “Catan, el joc de cartes”

Catan, el joc de cartes

Ens trobem davant d’una versió del famós joc “Catan” per a cartes que s’adapta prou bé al joc original, però sense arribar al seu nivell de complexitat. És a dir, si has provat el joc de taula, no voldràs tornar a provar la versió en cartes. No obstant, és un bon joc per iniciar-se al món de Catan com a joc d’entremès abans o després de jugar en un joc principal. També és recomanable endur-se’l de viatge per les seves petites dimensions.

FITXA TÈCNICA

Joc de cartes

Temàtica

Medieval

Joc d'entremès

Filler game

Joc competitiu

Partida

30 minuts

Jugadors

de 2 a 4

Edat mínima

8 anys

No solitari

No apte per 1 sol jugador

Parella

Apte per jugar a 2

Autor

Kalus Teuber

Art

Michael Menzel

Editorial

DEVIR (2011)

La remota illa de Catan ha estat descoberta! I ara et toca liderar-ne la colonització. L’illa és rica en matèries primeres com la pedra, la ceràmica, la llana, el blat o la fusta, que et permetran construir carreteres, alçar pobles que progressaran fins a esdevenir grans i pròsperes ciutats i contractar valents cavallers per protegir-les. Compte que no ets l´únic que la vol colonitzar! però si saps gestionar bé els teus recursos podràs ser el guanyador!

Què pots fer amb tot aquestes matèries? Construir carreteres, contractar un cavaller, construir un poblat o evolucionar un poblat existent cap a una ciutat. I, també, per un preu mòdic pots ampliar la teva ciutat, escollint edificar-hi equipaments que et donaran beneficis estratègics molt útils per guanyar la partida.

Les ampliacions, al donar-nos punts de victòria, decidiran en gran mesura qui serà el guanyador. Però vés en compte! Els teus rivals et poden robar carreteres i cavallers (amb els seus punts de victòria)… però tu també els pots robar-los els seus… No està res decidit. Comencem la partida?

 

Objectiu del joc:

Ser el primer jugador en aconseguir 10 punts de victòria.

Com guanyo / com perdo: 

És un joc competitiu. Guanyes si ets el primer en aconseguir 10 punts de victòria. És a dir, perds si algun altre jugador ho aconsegueix abans que tu.

Contingut del joc

Components:

  • 67 cartes de matèria primera: 11 d’argila, 11 de fusta, 16 de mineral, 15 de llana i 14 de cereals.
  • 42 cartes de construcció: 9 de carreteres, 15 de poble (amb la ciutat a l’envers), 5 cartes de cavaller, 9 cartes d’ampliació de ciutat i 4 taules de costos de construcció.

PREPARACIÓ DE LA PARTIDA

Abans que res, hem de veure quants jugadors serem a la partida (2, 3 o 4). Amb una partida de 4 jugadors, utilitzarem totes les cartes. En una partida de 3 jugadors, decantarem les cartes amb la marca inferior dreta de 4 jugadors. Mentre que en una partida de només dos jugadors, deixarem a la caixa les cartes marcades amb 3 i 4 jugadors i també retirarem la carta del destí.

Una vegada tenim les cartes amb les que jugarem, les separem per tipologia fent cinc piles de la següent manera:

  • Matèries primeres (amb el dors de color marró). Les barrejarem i les deixarem amb el dors amunt formant una pila d’on n’anirem agafant durant la partida. Les cinc primeres cartes es posaran cara amunt (aquestes cinc cartes són el mercat). I, a cada jugador, de la pila de matèries primeres se li reparteixen tres cartes que mantindran en secret.
  • Pobles/ciutats. Aquestes cartes tenen un poble en una cara i una ciutat a l’anvers. Es deixaran totes en una pila la cara de poble cap amunt. Cada jugador agafa una carta de poble i la col·loca davant seu, a la vista de tothom, amb la cara de poble cap amunt. D’aquesta manera, cada jugador comença la partida amb un punt de victòria.
  • Ampliacions de ciutat (amb el dors de color vermell). Les col·loquem de cara amunt.
  • Cavallers. Aquestes cartes tenen un cara A i una cara B. Es deixaran totes en una pila la cara A cap amunt.
  • Carreteres. Aquestes cartes tenen un cara A i una cara B. Es deixaran totes en una pila la cara A cap amunt. Cada jugador agafa una carta de carretera i la col·loca davant seu, a la vista de tothom, amb la cara A cap amunt.

La carta de destí només la farem servir si som mes de dos jugadors. La posarem al centre de la taula, a la vista de tots, amb la cara de la fletxa blanca mirant cap amunt.

Disposarem, doncs, al centre de la taula d’una zona comuna organitzada de la següent manera:

També donarem a cada jugador una carta de recordatori dels costos de construcció.

I ja podrem començar la partida.

COM ES JUGA?

Qui comença?

Comença a jugar el jugador de més edat. I quan acabi el seu torn, li tocarà al jugador de la seva esquerra (seguint el sentit de les agulles del rellotge, independentment de la direcció de la fletxa de la carta de destí) i així successivament.

Què pots fer en el teu torn?

Sempre en aquest ordre:
1. Si vols i pots, comerciar cartes de materials.
2. Si vols i pots, construir una o més cartes de carretera, poble, cavaller, ciutat o ampliació de ciutat (com a màxim, només un tipus de cada per torn).
3. I, finalment, has de robar cartes de materials de la pila i el teu torn haurà acabat.

Quan acabi el teu torn, li tocarà al jugador de la teva esquerra (seguint el sentit de les agulles del rellotge, independentment de la direcció de la fletxa de la carta de destí) i així successivament.

Com es comercia?

Al principi del teu torn pots decidir si vols comerciar o no. El nombre de cartes que podràs comerciar com a màxim serà el nombre de carreteres que tinguis amb la cara A (les de la cara B no compten). Les cartes es poden comerciar amb:
a) amb la pila de cartes. Com? Descartant el nombre de cartes que vulguis/puguis comercialitzar-hi posant-les a la pila de descartades i, després, agafar el mateix nombre de cartes de la pila de matèries primeres.
b) amb el mercat. Com? Agafant del mercat el nombre de cartes que vulguis/puguis comercialitzar-hi i, després, tornant-li el mateix nombre de cartes que hagis agafat.
c) amb un altre jugador. Robes a l’atzar de qualsevol altre jugador el nombre el nombre de cartes que vulguis/puguis comercialitzar-hi i, després, li has de tornar el mateix nombre de cartes (poden ser les mateixes o no).

Cada carta que puguis, la pots comercialitzar pel mètode que vulguis, no cal que totes les cartes que comerciïs al teu torn sigui de la mateixa manera.

Tot i així, si et quedessis sense carreteres, encara podries comerciar una carta però només fer-ho amb la pila de cartes.

Com es construeix?

Després de comerciar pots, si vols i pots, construir. Només cal que paguis el cost (mira la carta de costos) deixant les matèries del la teva mà a la pila de cartes descartades. A diferència de les teves matèries (que les mantens ocultes), la carta que construeixis l’has de deixar davant teu, a la vista dels altres jugadors.

En aquesta fase, pots substituir una matèria que et falti per tres cartes iguals d’una matèria que sí tinguis. Això ho pots fer tantes vegades com vulguis.

Recorda que pots construir:

a) Una carretera. El cost d’una carretera és una carta de fusta i una de ceràmica. La primera carretera es posa davant del seu propietari amb la cara A cap amunt. La segona es posarà a sobre de l’altra, però amb la cara B cap amunt i així alternativament. Quan una carta es posa sobre de l’anterior s’ha de posar de manera que els textos i els punts de victòria de totes quedin a la vista. Si no queda cap carretera per construir, el jugador pot agafar-la a un altre jugador. En cas de jugar més de dos, s’agafarà al jugador la seva dreta o esquerra segons indiqui la carta de destí. Si aquest jugador no tingués cap carretera, s’agafaria al següent seguint el mateix ordre.
b) Un cavaller. El cost d’un cavaller és una carta de llana, una de blat i una de pedra. Igual que fem amb les carreteres, el primer cavaller es posa davant del seu propietari amb la cara A cap amunt. El segon es posarà a sobre de l’altre, però amb la cara B cap amunt i així alternativament. Quan una carta es posa sobre de l’anterior s’ha de posar de manera que els textos i els punts de victòria de totes quedin a la vista. Si no queda cap cavaller per construir, el jugador pot agafar-lo a un altre jugador. En cas de jugar més de dos, s’agafarà al jugador la seva dreta o esquerra segons indiqui la carta de destí. Si aquest jugador no tingués cap cavaller, s’agafaria al següent seguint el mateix ordre.
c) Un poble. El cost d’un poble és una carta de fusta, una de ceràmica, una de llana i una de blat. Un poble et dona un punt de victòria. Si ja no queden pobles a la pila central, no se’n podrà construir un de nou. Al construir un poble, el propietari pot decidir si dona o no la volta a la carta de destí (girant-la cara avall).
d) Una ciutat. El cost d’un ciutat són dues cartes de blat i tres de pedra. Quan un jugador construeix una ciutat dona la volta a un dels seus pobles i deixa la cara de la ciutat a la vista. Si un jugador no té prèviament un poble a la vista, no podrà construir una ciutat. Una ciutat et dona dos punts de victòria (no compta el punt del poble que ha quedat a sota). Després de construir-la, el propietari llegeix el text de la ciutat (que ha estat secret per tots els jugadors fins ara) i tots els jugadors han de seguir-ne les instruccions. En cas que aparegui el lladre, també caldrà girar la carta de destí.
e) Una ampliació de ciutat. L’ampliació de la ciutat costa tres cartes de llana i una de pedra i dona tres punts de victòria, excepte si s’amplia amb l’ajuntament, que costa tres de llana i tres de pedra i et dona quatre punts de victòria. Per construir una ampliació s’ha de tenir prèviament una ciutat i, quan es construeix l’ampliació es posa la carta sobre la de la ciutat (els dos punts de victòria de la ciutat ja no comptaran, només els de l’ampliació). Cada ampliació dóna un avantatge al jugador. Cal tenir en compte que un jugador no pot construir la mateixa ampliació dues vegades, per exemple, dues ciutadelles o dues universitats.

Com es roba?

Quan ja has acabat de construir, robaràs dues cartes de matèria de la pila. Per cada carta de cavaller que tinguis amb la cara A a la vista podràs robar una carta adicional.

Si s’acabessin les cartes la pila de matèries primeres, es barrejarien les cartes de pila de cartes descartades i es faria una nova pila de matèries.

Al robar, s’acaba el teu torn i comença el del jugador de la teva esquerra.

Final de la partida.

La partida acaba quan un jugador arriba a aconseguir 10 punts de victòria.

Recorda que s’aconsegueixen punts així:

  • 1 per cada carretera amb la cara B a la vista.
  • 1 per cada cavaller amb la cara B a la vista.
  • 1 per cada poble a la vista.
  • 2 per cada ciutat a la vista.
  • 3 per cada ampliació de ciutat a la vista (excepte l’ajuntament).
  • 4 per si té l’ampliació de ciutat amb l’ajuntament a la vista.

RESSENYA

Joc de cartes, entre entremès i principal

Tot i ser una simplificació del joc original, manté la seva essència. És un joc poc “dur”, que s’explica el funcionament amb facilitat i que amb només una partida de prova ja podrem començar a dominar i gaudir-ne des del començament. Així que des dels 8 anys ja es podrà gaudir d’algunes partides. No és massa difícil.

Partides d’uns 30 minuts.

Un joc de viatge amb alguns peròs

L’editorial DEVIR ens presenta en l’edició de 2011 un format prou correcte amb uns dibuixos excel·lents. Les il·lustracions són de Michael Menzel que segueixen la línia del joc original. Com a novetat tenim les il·lustracions de les ampliacions de les ciutats que estan realment ben fetes. Per altra banda, el disseny gràfic, obra de Michaela Kienle també és molt encertat (lletra gran, símbols clars…)

Les cartes tenen gramatge correcte però ni prou per aguantar el joc diari i, més, si es fa de viatge, que és el seu punt fort. Us recomano enfundar les cartes però això farà que no càpiguen a la caixa i hagin d’anar lligades amb una goma elàstica.

Les cartes tenen poc text i només és un recordatori de les normes, així que el joc té poca dependència de l’idioma.

 

Protegeix les cartes amb fundes!

Per allargar la vida del joc és recomanable enfundar les cartes per protegir-les de doblecs, esquinços o brutícia. És important que no tinguin senyals que ens indiquin què s’amaga darrere de cada carta. Mida de les fundes: 59x92mm. 

Temàtica medieval

Som un Senyor feudal de les riques terres de Catan i hem d’aconseguir que la nostra comarca sigui de les més prosperes del regne, però els nostres nobles veïns volen també expandir-se a base dels nostres recursos! El nostre objectiu és aconseguir, abans que ningú, 10 punts de victòria! 

Tot i els magnífics dibuixos i la narrativa del joc, les cartes no ajuden a immergir-nos en aquest Catan medieval, ja que la mecànica de les cartes s’imposa a la història. Tot i així és amena i divertida.

El comerç entre jugadors i, sobretot, la forma de robar-nos uns als altres fa que interaccionem amb els nostres companys i sortim del nostre tauler personal, però en menor grau que la versió de taula de Catan. No obstant, el fet de robar-nos cartes de cavallers i de carretera els uns als altres fa que el joc sigui entretingut.

Ens trobem davant d’un joc no col·laboratiu, és a dir, només pot guanyar un dels jugadors. La dinàmica de robatori de cartes als altres jugadors pot fer decidir la partida i, evidentment, provocar rivalitats, que en part, és la gràcia del joc. Tot i així, no deixa de ser un joc prou familiar.

El joc no té daus fet que podria semblar que es disminueix el factor atzar, però en realitat no és així. Al no poder escollir territori com passa amb el joc original, estàs sempre a mercè de les cartes de matèria de la pila i les estratègies a mig termini es poden desmuntar pels robatoris o la mala sort.

Ens trobem davant d’un joc simètric, on tots els jugadors tenen els mateixos condicionants. Que una partida sigui diferent a l’altra depèn en gran factor només del factor sort, així que la seva rejugabilitat és baixa i al cap de vàries partides podem perdre l’interès a jugar-hi. Caldrà deixar-lo reposar.

Apte per a parelles però preferible en grup

El joc està ben escalat i permet jugar correctament en dos, tres i quatre jugadors. Les cartes, a la part inferior dreta, tenen una marca que ens indiquen quines cartes hem de fer servir segons el número de participants: Amb dos jugadors les de dues marques, amb tres jugadors les de dues i tres marques; i amb quatre jugadors, totes les cartes. Amb tres i quatre jugadors farem servir la “carta del destí”.

Tot i que es pot jugar correctament en parella, el joc millora si hi juguem amb tres o quatre.

No permet jugar en solitari.

El millor i el pitjor

En resum, podem dir que el millor i el pitjor d’aquest joc és:

R

Les regles senzilles i les partides curtes el fan apte per a tota la família.

R

Molt escalable, es pot jugar en parella, però també amb dos jocs es podria ampliar fins a 6 jugadors.

R

Molt bon disseny i dibuixos. Molt agradable a la vista.

Q

Tot i que està ben lligat, no té la profunditat del seu germà gran CATAN. Si tens a mà el joc de taula, no voldràs jugar al de cartes.

Q

En algunes partides pot arribar a ser repetitiu i predictiu. Cal donar-li una oportunitat per captar-li la dinàmica.

Q

Si s'enfunden les cartes, no hi caben a la caixa.

La nota

Per tot això, a aquest joc li donem una qualificació de

Ressenya i com es juga a “Kingdomino”

Ressenya i com es juga a “Kingdomino”

El regne del dòmino

Kingdomino és un joc d’entremès que, inspirat en el tradicional joc del dòmino, ens porta a crear els teus dominis amb diverses tipologies de terrenys (mar, camps, prats, mines i aiguamolls) per intentar aconseguir el regne més important. La seva senzillesa i curta durada ens permetrà jugar-hi amb tota la família. 

FITXA TÈCNICA

Joc de llosetes

Abstracte

Tipus dòmino

Temàtica

Medieval

Joc d'entremès

Filler game

Joc competitiu

Partida

15 minuts

Edat mínima

8 anys

Jugadors

de 2 a 4

No solitari

No apte per 1 sol jugador

Parella

Apte per jugar a 2

Autor

Bruno Cathala

Art

Cyril Bouquet

Editorial

BLUE ORANGE (2016)

Premis

Joc de l’any (2017)

Ets el rei d’un regne molt petit. Potser massa petit i tot. Així que decideixes augmentar els teus dominis per aconseguir ser el rei amb les millors terres de la contrada però… Compte! Els reis veïns han tingut la mateixa idea i voldran, com tu, les millors terres per ells. Estàs apunt per aconseguir-les?

Quins tipus de terra pots aconseguir? Aigües riques en pesca, camps fèrtils de blat de primera qualitat, boscos frondosos de fusta noble, aiguamolls amb bruixes poderoses, prats extensos plens de ramats i mines carregades d’or!

Objectiu de joc: 

Connectar les teves peces de terreny dins d’una quadrícula de 5x5 per aconseguir el màxim número de punts possibles.

Com guanyo / com perdo: 

És un joc competitiu. Guanyes si aconsegueixes el major número de punts al final de la partida.

Contingut del joc

Components:

  • 48 fitxes de dòmino (en una cara amb una doble porció de terreny i per l’altra numerades del 1 al 48).
  • 4 peces d’inici pel teu castell (una per cada jugador: marcat amb una corona groga, blava, verda o rosa).
  • 4 castells muntables (un per cada jugador: groc, blau, verd i rosa).
  • 8 peces de fusta de rei (dos per cada jugador: groc, blau, verd i rosa).

 

Preparació de la partida

En  les partides de 2 jugadors, cada jugador agafa dos reis de fusta del seu color; mentre que si és una partida de 3 o 4 jugadors, cada jugador n’agafarà només un.

A continuació, cada jugador posar davant seu la peça de terreny amb la corona del seu color i hi posarà el seu castell (també del mateix color i que ja tindrem prèviament muntat). 

Totes les peces de dòmino es barrejaran i es posaran en una pila amb la cara numerada a la part visible. En partides a 2 jugadors farem servir 24 peces escollides a l’atzar. En partides a 3 jugadors en farem servir 36. I en partides a 4 jugadors les farem servir totes 48.

Aleshores agafarem tantes fitxes de dòmino com reis de fusta hi hagin en joc, és a dir, tres fitxes en partides de 3 jugadors i 4 fitxes per partides de 2 i 4 jugadors. I es col·loquen al centre de la taula ordenats en una columna de menor a major. Després els donem la volta i ja podrem començar la partida. 

Com es juga

Qui comença i com funcionen els torns?

El primer torn: L’atzar decidirà qui comença. Es barrejaran tots els reis i es trauran un a un a l’atzar (es pot fer en una bossa o directament amb les mans). Aquest serà l’ordre inicial.

A continuació es mostren els territoris ordenats en ordre decreixen. El primer rei decideix quina de les peces de terreny disponible es queda i hi col·loca la peça del seu rei a sobre. A continuació, el següent rei fa el mateix. I així successivament fins que totes els reis hagin escollit el seu terreny (l’últim rei només podrà triar el terreny que quedi disponible). Només hi pot haver un rei sobre cada fitxa de dòmino.

La resta de torns: Un cop tots els terrenys hagin estat reclamats, es farà una nova columna de terrenys, ordenats, com sempre, de menor número a major. I es mostren els nous terrenys. El nou rei que ha quedat en  primera posició (situat en el terreny que tenia menys valor) es queda el terreny que havia reclamat i es posa sobre un dels nous terrenys disponibles. A continuació li tocarà el rei que estava en segona posició i així successivament fins al rei que tenia el rei a la última posició de la comuna (en el terreny amb el número de més valor) li tocarà el darrer terreny disponible. Així s’haurà creat un nou ordre pel següent torn. 

Què pots fer en el teu torn?

Primer, has de col·locar la nova peça de terreny al teu regne seguint les normes de col·locació. Un cop col·locada la peça no es podrà moure en tota la partida. Si no pots col·locar la peça, aquesta es descarta.

Després has d’escollir amb el teu rei una nova peça de terreny de les peces disponibles a la columna per poder-la col·locar el el següent torn.

I, finalment, has de robar cartes de materials de la pila i el teu torn haurà acabat.

Normes de col·locació:

Els jugadors han de construir una quadrícula de 5x5 on la peça inicial del castell no té perquè estar en el centre.

La peça inicial (1x1) és un comodí i se li pot adossar qualsevol tipus de terreny. 

Les peces de terreny (2x1) han de col·locar-se de tal manera que com a mínim un dels seus terrenys coincideixi amb un terreny del mateix tipus ja col·locat.

En cap cas es pot posar una peça que sobresurti de la quadrícula de 5x5.

Si per una mala planificació no es pot posar una peça seguint aquestes regles, es descartarà i no ens sumarà punts.

Exemples:
A) El bosc es pot adossar al castell perquè el castell és un comodí.
B) El camp no es pot adossar amb el bosc perquè són terrenys diferents.
C) El camp es pot adossar amb el camp.
D) El camp es pot adossar amb el camp.
E) La mina s’adossa amb la mina.
F) Els aiguamolls es poden adossar amb el castell (comodí).
G) No hi ha cap terreny que s’adossi a un de similar.
H) Encara que la mina enllaci amb la mina existent, la peça de dòmino surt de la quadrícula de 5x5. No és vàlid.

 

Final de la partida

Un cop s’ha acabat les peces de terreny disponibles s’haurà acabat la partida i serà el moment de realitzar el recompte de punts.

La forma de comptar és senzilla. Cada agrupació de terrenys contigus d’un mateix tipus donarà el número de quadres multiplicat pel número de corones que tingui.

Una agrupació de terrenys sense cap corona no aporta cap punt.

Un jugador pot tenir diverses agrupacions d’un mateix tipus de terreny en el seu regne.

La puntuació final és la suma total dels punts de prestigi de totes les seves propietats.

El jugador amb més punts haurà guanyat. en cas d’empat, guanyarà el jugador amb l’agrupació de terrenys iguals més extensa (amb independència del número de corones. Si tot i així, es manté l’empat, guanyarà el jugador que tingui més corones al seu regne. I si, encara es manté l’empat, es compartirà la victòria.

Regles opcionals (i recomanades)

Els jugadors decidiran en quina d’aquestes modalitats volen jugar. Es poden jugar combinar entre sí. 

 

  • DINASTIA. Es juguen tres partides seguides. Guanya el jugador que hagi sumat el major nombre de punts.
  • EL REGNE CENTRAL. Guanyes 10 punts extra si el teu castell està al centre de la quadrícula de 5x5.
  • HARMONIA. Guanyes 5 punts extra si el teu regne està completament ocupat (no has descartat cap peça).
  • DUEL PEL PODER. En partides de 2 jugadors (ja experts), jugaran per aconseguir un regne de 7x7 en comptes de 5x5 (hauran de jugar amb les 48 peces en comptes de 24).

RESSENYA

Un dòmino que no és el que sembla

Pot semblar un jocs de dòmino i no ho és. Pot semblar un joc de conquestes reials i tampoc ho és. Què és, doncs, Kingdomino? Un joc d’entremès molt senzill i amè que sota l’aparença d’un joc de temàtica medieval s’amaga un joc abstracte senzill però molt ben dissenyat que el fa molt amè a l’abast de tota la família. Tot i que el joc és recomanat per a majors de 8 anys, crec que ben explicat podem baixar perfectament l’edat als 6 anys.

Partides d’uns 15 minuts.

Una edició excel·lent

L’editorial BLUE ORANGE ens presenta en l’edició de 2016 un format excel·lent, tant el l’edició dels components com en el disseny. Les magnífiques il·lustracions de Cyril Bouquet són alegres, de colors vius i plenes de detalls (bruixes, monstres, animalons…). Potser, per alguns, el disseny els pot semblar un joc infantil però només és una façana estètica (maca) per un joc que agradarà a totes les edats. 

Les peces del domino tenen un gruix considerable i un acabat brillant protector a ditades de molt bona qualitat. Els reis són de fusta que a mi, personalment, m’agraden més que no pas els de plàstic. Li dono un excel·lent. Té una qualitat/preu (menys de 20 euros) també excel·lent.

El joc no té cap més dependència de l’idioma que les instruccions del joc. Un cop es coneix la dinàmica, no ens afectarà en absolut.

Un falsa temàtica medieval

L’autor ens fa posar en la pell d’un rei medieval que vol conquerir més terres. Però aquesta introducció és només una excusa. No és un joc immersiu. Sota aquesta enganyosa imatge de joc temàtic, Bruno Cathala ens endinsa en un joc abstracte en format “dòmino” molt ben lligat que ha guanyat el premi “Joc de l’any 2017”. Des del primer moment, ens oblidarem de les nostres anhels reials i jugarem amb l’únic objectiu d’ajuntar terrenys i corones per aconseguir el major nombre de punts possibles. Però això no és pas dolent. 

Les regles s’aprenen amb la primera partida. I es tornarà additiu. En un no res s’acabarà i en voldrem una altra. Les normes opcionals donen més profunditat al joc i les recomano totes. El més enginyós el canvi d’ordre de jugadors a cada torn per compensar a qui es queda el terreny de menys valor.

Ens trobem davant d’un joc no col·laboratiu, és a dir, només pot guanyar un dels jugadors. La dinàmica d’escollir una peça de terreny que pot interessar al contrincant és l’únic moment del joc on interactuem amb la resta de jugadors. ÉS doncs un joc que provoca poques rivalitats i el fa molt familiar. 

L’atzar és present en l’hora d’aparèixer els nous terrenys disponibles, fet que ens pot fer saltar pels aires la nostra estratègia. I si l’atzar no ho fa, ho pot fer el nostre rival. Saber amb antelació quants tipus de terrenys hi ha, ens ajudarà a prioritzar uns o altres.

Ens trobem davant d’un joc simètric, on tots els jugadors tenen els mateixos condicionants. Les estratègies poden ser diferents a cada partida, així que la seva rejugabilitat és alta i si no ens funciona no tindrem temps d’agobiar-nos. En un no res la partida haurà acabat i en voldrem una altra. 

Escala molt bé a 2, 3 i 4 jugadors

El joc està ben escalat i permet jugar correctament en dos, tres i quatre jugadors. Funciona molt bé en parella amb el doble torn. Molt ben lligat.

No permet jugar en solitari.

El millor i el pitjor

En resum, podem dir que el millor i el pitjor d’aquest joc és:

R

Senzill, ràpid i clar.

R

Molt escalable, es juga molt bé a 2, 3 i 4 jugadors.

R

Una qualitat d'edició excel·lent.

R

Un cop provades les regles opcionals, es trobaran imprescindibles.

Q

Els més juganers potser se'ls farà massa curt i senzill.

Q

Poc interactiu amb la resta de jugadors.

Q

La suma de punts de vegades pot demanar llapis i paper. Especialment amb l'opció de "Duel pel poder".

La nota

Per tot això, a aquest joc li donem una qualificació de

5 motius pels quals no et pots perdre l’exposició “Llegendes del Montseny”

R

Les fotografies són de l'Enric Planas. És a dir, una garantia de qualitat.

R

Si t'agraden les llegendes, aquesta és la teva exposició. Un recull esplèndid amb textos d'Apel·les Mestres, Martí Boada...

R

Si ets un enamorat del Montseny i el Vallès, descobriràs aquelles històries màgiques que han creat els seus habitants fruit de la por i la fantasia

R

Una proposta cultural de gran nivell, al teu abast i gratuïta.

R

El 16è Conseller de Cultura de la Generalitat i, a més, productor i músic de l'exposició, vol venir a inaugurar-la el dia de la presentació i la situació política no preveu que pugui deixar el seu exili. Representa'l i sigues-hi i tu en el seu lloc. D'alguna manera o altre, ell hi serà.

Recomanada

No us la podeu perdre!

Autor:

Enric Planas

Inauguració:

Dissabte 1 de setembre de 2018 a les 12h

La podem veure:

Del 11 de setembre al 28 d’octubre de 2018

Horari:

Dissabtes i diumenges, de 10 a 14h

Preu entrada:

Gratuïta

L’Enric Planas és un fotògraf resident a les Pungoles de Sant Antoni de Vilamajor que de ben jove ja comença a fer i revelar fotografies com a autodidacta. Després cursa estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i, posteriorment, el Centre d’Artesania de la Generalitat de Catalunya li concedeix la Carta d’Artesà Fotògraf. En el seu currículum consten, a part de múltiples treballs per a diverses empreses i institucions, com el Museu d’Història de Catalunya o el Departament de Cultura de la Generalitat, diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, així com participacions en concursos fotogràfics i col·laboracions en la publicació de llibres i revistes. En aquests moments, dedica part del seu temps a la fotografia creativa, tant d’investigació personal com artística i imparteix cursos de fotografia al Casal Sociocultural Escoles Velles de Sant Antoni.

Enric Planas

Fotògraf

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d’octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017. Actualment exiliat a Brussel·les.

Ha estat el productor i músic de l’exposició “Llegendes del Montseny”.

Lluís Puig

16è Conseller de Cultura