Proposta de nou blasonament de l’escut de Sant Antoni de Vilamajor

by | 1 /gen./ 2017 | Vilamajor | 0 comments

Les comunitats i les societats ens definim segons una sèrie d’elements comuns, com la història, un passat mític, la cultura popular, la llengua, les tradicions, els rituals, i també els símbols. Una senyera és un símbol, per exemple. Un vestit de noces també és un símbol. La roba negra encara és símbol del dol, un colom blanc pot significar la pau… I en un altre nivell, tot salvaguardant les distàncies, podríem dir que els colors blau i grana simbolitzen el Barça mentre que el blanc representa el Real Madrid. Us imagineu un partit de futbol en el qual els dos equips duguessin la mateixa roba, exactament amb els mateixos colors? Seria un caos. Nosaltres, des de les grades, no sabríem distingir els jugadors, però és que fins i tot ells amb prou feines s’entendrien enmig de la confusió. Sort que el futbol tan sols és un esport i ningú en surt ferit (en principi…), però imagineu-vos ara aquesta confusió en plena batalla militar durant l’Època Medieval, fa cosa de 900 anys. Milers d’homes amb la cara mig coberta esgrimint armes a tort i a dret, cossos agònics escampats pertot arreu… Si tots anessin d’igual, com podrien saber qui atacar, de qui defensar-se, quins soldats caiguts havien de rescatar i quins s’havien de rematar? Conscients de la importància d’identificar-se els uns i els altres, els soldats medievals es van inventar els escuts d’armes. Els dibuixos o “senyals” que es plasmaven als escuts van guanyar importància i es van començar a fixar. Representaven una casa, un regne, un senyor, i en passar de generació en generació també representaven un llinatge. S’havien convertit en símbols. L’estudi i l’elaboració d’aquests símbols va guanyar en complexitat i es va convertir en una autèntica ciència: l’heràldica.
Avui dia no hi ha poble, vila o ciutat que no tingui el seu escut, símbol personal i intransferible de la seva individualitat. L’actual de Llinars, per exemple, té un corb (perquè el municipi de Llinars havia estat propietat dels comtes de Corbera) i un feix de lli, ja que aquest era el tipus de conreu més comú del poble (en efecte, “Llinars” significa ‘camps de lli’).
Cardedeu, per la seva banda, va recuperar un escut antic en què es veu un card i les quatre barres, indicant que havia pertangut als comtes de Barcelona.

A Sant Pere, per descomptat, també en tenim un, però no sempre ha estat el mateix. Fins fa cosa de deu anys el que s’imprimia als nostres segells representava l’escut del Vaticà, amb la tiara i les dues claus, en referència a Sant Pere, el primer papa del cristianisme. Fa uns quinze anys, aquest que us escriu es va preguntar per què l’escut municipal no s’adequava a la normativa vigent i encara feia servir l’escut del Vaticà, de manera que es va adreçar a l’Ajuntament, va parlar amb en Joan Icart, aleshores alcalde, i va rebre com a resposta que aquesta no era una prioritat i que el tema estava encallat.

Tot seguit em vaig oferir a fer una proposta d’actualització de l’escut i a acompanyar l’alcalde a defensar-la davant del conseller heràldic de la Generalitat. I així va ser: vaig llegir i rellegir la Llei i el Reglament, vaig posar-me en contacte amb altres municipis que també es diuen Sant Pere… i finalment vaig marxar, acompanyat per l’alcalde, a Barcelona amb una proposta sota el braç. D’aquí sorgí l’actual escut de Sant Pere de Vilamajor, amb la clau de Sant Pere orientada cap al cel i, a sota, la creu de Sant Jordi, que indicava que el nostre municipi havia estat carrer i braç de Barcelona, i les quatre barres, símbol de la pertinença del poble als comtes de Barcelona.

Després d’aquesta aventura no us estranyareu que em fixi en els escuts dels altres pobles. De fet, tot aquest escrit venia a raó de l’escut d’un poble veí: el de Sant Antoni de Vilamajor. L’actual escut ha estat aprovat el 31 de gener de 1981, i tot i que és correcte des del punt de vista heràldic, sempre he cregut que dóna poc valor al símbol principal, la clau de Tau (és a dir, la creu invertida) de Sant Antoni. Un espai tan reduït fa que la Tau es vegi desproporcionalment petita i la campana, que amb prou feines es percep, sembla un puntet… Però això es podria corregir amb un senzill canvi de blasonament, i el moment no podria ser més oportú, coincidint amb el canvi de categoria de poble a vila al passar dels 5000 habitants. Per tot això goso fer la següent proposta:
.

Blasonament oficial de l’escut de Sant Antoni de Vilamajor:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d’argent, una creu de sant Antoni patent i concavada de gules carregada d’una campaneta d’or sobre el peu; 2n. d’argent, una creu plena de gules; 3r. d’or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

 

Proposta de nou blasonament de l’escut de Sant Antoni de Vilamajor:

Escut caironat: d’argent, una creu de sant Antoni patent i concavada de gules carregada d’una campaneta d’or sobre el peu; el peu partit: 1r d’argent, una creu plena de gules; 2n d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

 

 Justificació:

Amb la nova proposta s’aprofita per actualitzar l’escut municipal de Sant Antoni de Vilamajor un cop superat el llindar dels 5000 habitants passant de categoria de poble a vila. Per tant, proposo actualitzar el timbre amb una corona mural de vila (cinc torres en comptes de tres). Aprofitant el canvi, també proposo un canvi lleu de blasonament que manté tots els símbols però sent més fidel a l’esperit del Reglament de Símbols Locals de Catalunya donant més importància al símbol propi del municipi sense prescindir de les armes de Barcelona que commemoren el títol de Carrer i Braç concedit el 1384.

Què fem amb tots els elements que tenen l’escut antic? Aquest canvi tindria cost econòmic?

No. El canvi és només un procés administratiu. Com a molt es podria haver d’abonar el cost del segell de goma de l’Ajuntament: uns 30-40 euros. La resta d’elements que tenen l’escut amb la corona de poble (rètols, plaques de carrers, cotxes municipals, uniformes) no cal canviar-los ja que només indiquen que han estat fets en el període de l’escut amb corona de poble (1981-2017). Seria, doncs, un element històric que permetria datar-los. A mesura que el consistori encarregués nova papereria o fes noves actuacions hi posaria l’escut nou indicant que ha estat realitzat amb posterioritat del canvi de categoria municipal. Així, doncs, el canvi d’escut no suposaria pràcticament cap cost econòmic.

En què consistiria aquest procés administratiu?

El procés és relativament llarg i requereix consens al plenari municipal (dues terceres parts). La proposta, aprovada prèviament pel Ple, s’envia a la Generalitat per tal que s’hi pronunciï el conseller heràldic i l’Institut d’Estudis Catalans. Un cop la Generalitat dóna el vist-i-plau a la proposta, cal que sigui aprovada de nou del Ple de l’Ajuntament. Finalment, el Departament d’Administracions Públiques de la Generalitat aprova inscriure el nou escut al registre de Símbols Locals i el canvi és oficial un cop publicat al Diari Oficial de la Generalitat.

R

S'actualitza l'escut a la categoria de vila i s'adapta millor als reglament de símbols de Catalunya.

R

No té cap cost econòmic pel municipi.

Potser t'interessarà:

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *