Publicat:

Aquest article el vaig publicar al número 5 de la revista “D’aquí”, l’abril de 2012.

Com arribar-hi?

Cal agafar la carretera C-251, que uneix Cardedeu amb Llinars del Vallès. Gairebé al sot del Joncar, també conegut com el torrent del Fou, trobarem una rotonda que ens portarà a la urbanització de Sant Julià d’Alfou. L’església es troba dintre la urbanització a la plaça de Sant Julià.

Més informació:

Rectoria de Sant Julià

Pl. Sant Julià d’Alfou, núm. 2

Tel.: 93 871 27 46 

www.santantonidevilamajor.cat

Recomanacions:

Recomanem visitar la Rectoria, recentment rehabilitada com a local social. Està al costat mateix de l’església.

El camí d’accés és asfaltat i permet accedir-hi amb turismes de tot tipus sense cap dificultat.

Patrimoni religiós

Sant Antoni de Vilamajor

No t'ho perdis!

Podeu aprofitar per fer un dinar al restaurant de Can Llança i passar-hi una bona jornada.

Restaurant Can Llança

C/ Alfou, s/n

Sant Antoni de Vilamajor

Tel.: 93 846 10 03

www.canllanca.com

Un enclau entre Cardedeu, Llinars i Vilamajor

Una de les joies arquitectòniques de la zona que no us heu d’estar de visitar és l’esglesiola de Sant Juilà d’Alfou, al terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor. Actualment, el temple es troba dins la urbanització homònima però acompanyada, des de temps immemorial, per la rectoria i la masia de can Llança.

L’origen d’Alfou es remunta a quan Alfou formava part de l’antic gran Vilamajor, abans que Cardedeu i Sant Antoni s’independitzessin del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Al segle XI, Vilamajor estava formada per set petites viles, llogarets o agrupacions de cases rurals. La capital era Vilamagore (Sant Pere) amb l’església, el castell i el mercat. Les altres sis eren la Vila Brucarias (Les Brugueres), Vila Cannes(veïnat de Canyes), Vila Riffà (Can Miret), Vila Rasa (Vilarasa-Vallserena), Vila Goma (Sant Antoni) i Vila Alfozi (Alfou).

D’aquells temps remots en tenim aquest meravellós temple del segle XII, ampliat durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX com ens indica la data de 1643 de la portalada de ponent.  Com a Sant Joan de Sanata, el portal també té una llinda en forma de petxina i el seu campanar també està acabat amb una piràmide i acabat amb merlets. Us animem a fer-hi una visita i a descobrir-ne els tresors: els altars renaixentistes, barrocs, platerescs i moderns, les testes esculpides de querubins, la pica de pedra… Som-hi!