Fotografia: Enric Planas, 2016

Publicat:

Aquest article el vaig publicar al número 7 de la revista “D’aquí”, el juny de 2012.

Com arribar-hi:

És al nucli històric de Sant Pere de Vilamajor. Al final de la carretera BP-5109 (avinguda de Sant Nonet).

Recomanacions

La festa medieval està inclosa en els actes de la festa major de Sant Pere de Vilamajor a finals de juny o principis de juliol. Consulteu el programa d’actes a www.vilamajor.cat

Si voleu saber més coses sobre la Torre Roja de Vilamajor, feu un cop d’ull a la revista D’AQUÍ número 02 del mes de gener de 2012.

Us recomanem que degusteu un bon entrepà de botifarra casolana amb la dosi exacta de pebre acompanyat d’un vi fresc en un got de terrissa a la taverna del castell.

No us oblideu de fer una visita al mercat medieval i a la mostra d’artesans.

Agafar un bon lloc és important per no perdre’s cap detall de les justes de cavalls.

Per a més informació:

Més informació:

Punt d’Informació La Mongia

C/Església, 3 de Sant Pere de Vilamajor

Tel. 938 610 418

Obert els caps de setmana i festius, de 10h a 14h.

www.vilamajor.cat

Patrimoni festiu

Sant Pere de Vilamajor

Sabies que...?

Sabies que quatre gegants de la contrada commemoren el Vilamagore?

·         El gegant de Sant Pere de Vilamajor és el rei Alfons el Trobador, nascut, segons la llegenda, al castell de Vilamajor.

·         El gegant de Cardedeu és el comte Ramon Berenguer IV, senyor del castell de Vilamajor.

·         La geganta de Cardedeu és la reina Peronella d’Aragó, muller del comte Ramon. Passava llargues estades al castell de Vilamajor, on infantà al seu fill Alfons.

·         La geganta de Sant Pere de Vilamajor és la dida Loreto, filla de la masia de can Clavell. Tingué cura dels primers anys del príncep Alfons.

El castell de Vilamajor dominava els actuals termes de Sant Pere, Sant Antoni, Cardedeu i parts del de Llinars

L’arribada de l’estiu introdueix una de les primeres festes majors de la contrada: la de Sant Pere de Vilamajor, que enguany se celebrarà del 28 de juny fins l’1 de juliol. I hi trobareu tot allò que cal trobar en una festa major: balls, sopars a la fresca, jocs infantils, caminades, concursos… Però, a més a més, inclou quelcom de distintiu, i és que durant les tardes de dissabte i diumenge d’aquell cap de setmana el nucli antic de Sant Pere de Vilamajor farà un viatge en el temps: 1000 anys enrere! El poble es guarnirà amb les seves millors gales, banderoles i estendards per donar la benvinguda als senyors de la Vila: els comtes de Barcelona.

En aquells temps el castell de Vilamajor no era gaire més que una petita torre de planta circular en molt mal estat: la Torre Negra. La sort del castell va canviar quan els seus senyors, els comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, van voler convertir el vell castell de Vilamajor en un palau sumptuós per poder passar-hi llargues estades de repòs, fer jornades de caça al Montseny i servir de carta de presentació a ambaixadors estrangers i altres visitants il·lustres. La magnitud de l’obra havia de ser descomunal, digna d’una de les cases sobiranes més importants d’Europa.

Es va descartar restaurar l’antic castell. En comptes d’això es va alçar un nou palau amb pedra rogenca portada expressament des del Pla de la Calma perquè ja de lluny es distingís el poder d’aquests Senyors. El palau tenia una gran sala que es féu pintar per artistes sarraïns, disposava d’un pati d’armes, cuina, rebost, estables i una església dedicada a Sant Pere. Al centre s’alçà una gran torre d’homenatge, la Torre Roja.

A més del recinte sobirà, on vivien els comtes, també es va decidir fortificar tot el poble de Vilamajor i dotar-lo de muralles amb fossats i torres de defensa per protegir les entrades a la vila. La imatge del poble fortificat devia ser impressionant, ja que la gent va passar a anomenar la vila de Vilamajor com “La Força”. Les obres s’allargaren durant dues generacions i tingueren el seu màxim esplendor en època del comte Ramon Berenguer IV i de la seva esposa, Peronella d’Aragó.

La festa medieval rememora precisament les estades de la regina Peronella al castell, quan el seu fill, el petit Ramon, nascut de camí al palau, devia tenir l’edat per córrer amunt i avall pel poble abans que fos arribat el dia en què regnaria amb el nom d’Alfons el Trobador. La presència dels comtes-reis al poble era tot un esdeveniment: s’organitzaven caceres, justes de cavalls, excursions, jocs, compres al mercat…

La festa.

L’actual festa medieval té lloc al centre històric de Sant Pere de Vilamajor, als camps de la Rectoria, i mobilitzarà més de cent cinquanta voluntaris engalanats com si fóssim en plena Edat Mitjana.

Si us endinseu en aquest viatge en el temps gaudireu de la gran festa que organitzen any rere any els vilamajorencs per donar la benvinguda als comtes-reis. Els carrers s’ompliran de gegants, cercaviles de foc i trobadors que interpretaran en qualsevol racó del poble algunes escenes de l’obra teatral “Historia e Feyts de Vila Magore”. El so de les fanfàrries anunciarà que arriba la comitiva comtal amb els seus cavalls i cavallers, els quals celebraran unes justes als camps del castell. Allà, cavallers experimentats ens exhibiran les seves habilitats tant dalt del cavall com en el combat amb les llances i les espases.

Per fer passar la set i la gana podrem adreçar-nos a la taverna del castell on trobarem entrepans de botifarra blanca o negra, cansalada de porcs de la contrada al punt just de pebre, i tot això es podrà tirar avall amb un got de ceràmica d’aigua fresca, vi negre de la bodega o ferment de civada (cervesa).

En tot moment podràs endinsar-te en el mercat, que comptarà amb parades de queviures tals com embotits i formatges, neules, olives i fruits secs, vins i licors, pastissos i coques de recapte. També hi trobaràs eximis artesans treballant en els seus oficis: ceramistes, treballadors del cuir, esclopers, ferrers o llauners, fusters o teixidors…

Un dels punts més atractius de la festa és que et pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment! Et podràs trobar amb personatges de l’època que se t’acosten o que fugen de tu, ja sigui pidolaires, venedors de peix passat, trobadors i narradors de gestes, malabaristes, faquirs, leprosos, fins i tot alguna bruixa perseguida pels soldats que… bé, no et desvetllarem ara què li passarà a la pobre bruixa!

Una altra cosa que et sorprendrà serà poder sentir aquests vilamajorencs medievals cantar el seu himne. Doncs, sí! El Vilamagore Medieval té un himne que prové dels inicis de la festa, fa dinou anys, quan es representava una obra teatral escrita per Francesc Bardera i dirigida per l’Alfred Luchetti. Diu així:

 

No sentiu la veu de l’infant naixent?
No sentiu el plor de tantes mares?
No sentiu els batecs?, les rialles dels nens?
Som un poble des de fa mil anys!
 
No sentiu, al cor, la remor creixent?
No sentiu el frec de la batalla?
Les espases al vent, defensant la veritat:
Som un poble i cridem “llibertat”!
 
Les nacions no es forgen en un moment,
Ni tampoc no es vencen per les armes.
Un país no és un lloc. Un país és la gent.
Som un poble i seguirem lluitant.
 
Som d’una raça de braus cavallers.
Som d’una terra que mira endavant.
Tenim mar a les venes; Tramuntana a la sang.
Som un poble i seguirem lluitant.