Publicat:

Aquesta ruta la vaig publicar al número 63 de la revista “D’aqui”, el maig del 2017

Punt de sortida i arribada:

Sant Martí de Montnegre

Recomancions:

Cal dur aigua, calçat còmode i, si feu la sortida en dies molt assolellats, una gorra i protecció solar.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

Més informació:

La Mongia

C/Església, 3 Sant Pere de Vilamajor

Tel. 938 610 418

Obert els caps de setmana i festius, de 10h a 14h.

www.vilamajor.cat

Sant Celoni

Distància: Km

Durada (hores)

Tipologia: circular

p

Desnivell

Inici i final a Sant Martí de Montnegre (570 m). Turó Gros (766 m). Santa Maria de Montnegre (611 m). L’alzina grossa de can Preses (440 m).

%

Dificultat mitja

Llegenda del mapa:

MAPA:

1. Sant Martí de Montnegre
2. Rectoria de Montnegre
3. Restaurant – Ca l’Auladell
4. Inici PR – C 103
5. Terra Negra
6. Turó de la Freixa
7. Coll de Basses
8. Roureda i els faig d’en Preses
9. Torre de guaita
10. Turó Gros
11. El vaivé de la Casa Vella
12. Turó de ca n’Alomar
13. Capella de Santa Maria de Montnegre
14. Roure de Santa Maria
15. Font de Santa Maria
16. Font del Degotall
17. Can Joan de l’Om
18. Alzina Grossa de can Preses
19. Can Preses

Visitem l’esglesiola de Sant Martí i la capella de Santa Maria de Montnegre pel sender SL-C 103

El massís del Montnegre és un lloc idíl·lic a prop de casa, però poca gent el visita i ningú no sap per què. Hi ha qui diu que el Montnegre és una muntanya molt frondosa on el sol amb prou feines arriba a tocar el terra. Potser per això algú el va batejar amb aquest nom. Els camins s’assemblen entre ells i costa distingir una obaga d’una altra. Qui no els coneix, corre el perill de perdre’s. Si hi sumem que es troba proper al mar i a la transitada via Augusta del Vallès, el massís esdevenia, a més, un lloc molt accessible a lladres, pirates i bandolers.

És normal, doncs, que sigui una muntanya despoblada on poca gent vivia, i els pocs que s’hi atrevien, fos per inconsciència o necessitat, acabaven forjant un caràcter dur o bé fugien a viure en terres més hospitalàries.

El Montnegre, doncs, ha amagat gelosament durant segles una enorme quantitat de tresors just al davant del nostre nas que a molts ens han passat desapercebuts i que només coneixen els autèntics enamorats del massís i els veïns més muntaners de la zona.

A la ruta d’aquest mes, us proposo descobrir part d’aquests tresors: alzines i roures monumentals, castanyedes i avellaners de postal, cims amb vistes espectaculars, fonts d’aigua fresca, boscos encisadors i temples centenaris. I tot això a prop de casa! Som-hi?

L’inici de la nostra ruta serà a l’ermita de Sant Martí de Montnegre. Arribar-hi és senzill si se sap com fer-ho. Si no us coneixeu el lloc, us animo a visitar l’oficina de turisme de Sant Celoni, que es troba al mateix carrer Major número 53, en l’edifici de l’antic hospital de pobres i malalts de Sant Antoni Abat (s. XVII).

Sortim d’un lloc conegut: la vila de Sant Celoni, i haurem de fer una petita marrada en cotxe d’uns onze quilòmetres. Agafem la carretera C-35 en direcció a Hostalric fins al trencall a mà dreta, en direcció a les urbanitzacions de Can Batlle, Can Coll i Boscos del Montnegre. Entrem a la urbanització i seguim les indicacions (primer cap a l’Hotel Cal Batlle i després cap a Sant Martí de Montnegre). Deixarem Can Coll enrere i continuarem per la pista forestal fins a l’ermita. Deixem el cotxe a l’aparcament de Sant Martí i comencem la nostra ruta.

Ens enfilem camí amunt (per on hem vingut en cotxe) deixant enrere el restaurant i, de seguida, veurem un altre aparcament amb molt bones vistes i també el plafó de l’inici de l’itinerari del «Montnegre carener» SL-C 103, que seguirem tota l’estona. Està ben senyalitzat amb fites de fusta i marques blanques i verdes.

Cal avisar, abans de res, que la ruta s’enfila de cop i volta cap a dalt de la carena en una pujada dura que ens farà bufar una mica. Agafem-nos-ho amb calma i amunt cap al coll de Terra Negra!

Un cop allà, prenem la pista de l’esquerra seguint la pujada cap a la carena on les alzines cada vegada competiran més amb els castanyers. Seguim pujant cap al coll de les Basses. A mesura que pugem, entrem en un clima més humit que afavoreix també la presència de faigs, roures de fulla gran i, atenció!, roure africà, molt escàs a Catalunya.

Continuem per la carena fins al turó Gros, també conegut com «el turó de la telefonista», presidit per una torre de guaita molt alta des d’on es controlen possibles incendis forestals.

El camí baixa cap al vaivé de la Casa Vella. Agafem un trencall a l’esquerra, que deixa la carena i baixa per l’obaga on ja comencem a notar la presència d’avellaners. Anem baixant fins a la capella de Santa Maria de Montnegre. Un petit temple del segle XVIII que fou malmès durant la Guerra Civil i restaurat el 2009.

Just al costat, veiem les restes del roure de Santa Maria, declarat arbre monumental però que el 2010 una forta tempesta de vent i neu aterrà. Abans de caure a terra, tenia una alçada de 23 metres i un tronc de 4’4m de perímetre. El 2012 es va plantar al seu costat una rèplica de l’arbre caigut, clonat a partir de segments cel·lulars vius de l’antic roure. I just sota el roure, al marge, hi ha la font de Santa Maria, on podrem refrescar-nos (alerta: ja sabeu que les fonts naturals no tenen garantia sanitària).

Continuem seguint les marques blanques i verdes del sender. Al cap de poc, trobem al peu del camí una teula que surt d’entre unes pedres al marge. És una altra font molt menys cabalosa, tal com ens revela el seu nom: «font del Degotall». Continuem baixant pel camí principal ignorant els accessos de desembosc. De tant en tant trobarem misterioses restes de forns a una banda i revolts amb unes vistes espectaculars del Montseny i de Montsoriu a l’altra. I, en un d’aquests revolts, apareix una nova sorpresa: l’espectacular alzina Grossa. Llàstima que malauradament també s’hagi esqueixat com el roure de Santa Maria i que se l’hagi hagut de subjectar amb tensors. El tronc fa més d’un metre de diàmetre i tres de perímetre.

El camí va planejant fins que trobem l’aparcament de l’inici del sender. Tornem a baixar pel camí del restaurant fins a l’església de Sant Martí de Montnegre. Com veureu, està situada en un enclavament privilegiat, al costat de la rectoria i amb unes vistes espectaculars del Montseny.

L’esglesiola fou edificada entre els segles XVII i XVIII com una única nau barroca, coberta amb volta de canó, amb un absis semicircular i dues capelles laterals. En destaca el seu campanar-torre a la façana principal, que li dóna un aspecte robust ja que ocupa la mateixa amplada de la façana i està coronat, com molts altres de la zona, amb merlets i una piràmide de pedra.

Però l’esglesiola de Sant Martí de Montnegre ha estat l’ànima de la muntanya des de temps immemorials. El 1022 ja es troba documentada, quan era l’església del castell de la família Gualba i dominava tota la baronia de Montnegre, Fuirosos, la Batlloria i Gualba.

Aquestes visites, són un agraït premi després d’aquesta passejada. No us sembla? I recordeu: no amagueu les botes gaire lluny perquè ben aviat tornarem a buscar més racons d’aquí. A punt?

Bona ruta!

El millor: Les vistes

El pitjor: La senyalització per arribar al punt de sortida

Porteu càmera fotogràfica!