Top 10. I per tu, quina geganta t'agrada més?

Aquest rànquing és evidentment personal, subjectiu i no respon únicament a un sol criteri: perfecció tècnica de la figura, alçada, edat, vestuari, carisma, empatia… però és el que podria respondre a la pregunta “Gini, quines gegantes del Vallès Oriental t’agraden més?” En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també  comporta la dura decisió de deixar-ne fora l’altra vintena llarga que també podrien o hi haurien de ser.

1. En primera posició hi trobem la dida del rei Alfons I de Catalunya, la Loreto (1989) de la masia de can Clavell de Sant Pere de Vilamajor, una obra mestra de l’escultor Josep Rosàs de Sant Antoni de Vilamajor. Sempre he pensat que tot i ser una dida que no sortia mai del castell de Vilamajor, té la pell massa clara, però puc dir que és una de les gegantes més maques de Catalunya.
2. A dalt de tot també hi trobem la comtessa Griselda de Castellterçol (1941), de l’escultor Alexandre Cirici. Griselda és una geganta singular per l’estil de la seva figura, inspirada en les pintures romàniques i allunyada de representacions mimètiques i més realistes de la fesomía humana. Una de les gegantes més emblemàtiques de Catalunya.
3. Una menció a part mereix l’Anna Maria del Taller Sarandaca (1986). L’Anna Maria destaca sobretot per la profunditat de la mirada, cosa que només podria aconseguir un mestre geganter de la categoria de Ramon Aumedes del taller Sarandaca, d’on han sortit la majoria dels gegants vallesans. Amb l’Anna Maria, el Taller Sarandaca ha aconseguit la geganta amb més expressivitat de la contrada.

4. No només ens hem de fixar en la bellesa o en la tècnica. Heus aquí una altra forma d’entendre els gegants, més figurativa, festiva i simbòlica. Si a algú li sembla que els gegants són sovint massa seriosos, segur que no és un geganter de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha la Maduixa (1986), l’alegria figurada. Aquesta còmica geganta és obra de Ramon Martín. El símbol de tota bona Festa Major!

5 i 6.
La baronessa del Montnegre, Esperança (1990) i l’abadessa, Emma (1989), són dos exemples de gegantes que personifiquen l’elegància pròpies de dones que han ostentat gran poder. L’Esperança és la geganta de la Batllòria, obra dels escultors Jordi Marquès i Maria Àngels Mercader. L’Emma és la geganta de la Roca del Vallès i és obra de l’escultor Antoni Mujal.


7, 8 i 9.
Entre les gegantes més ben fetes de la comarca trobem les de l’escultor Ramon Aumedes del taller Sarandaca. Algunes de les més maques són la Quitèria (1994) de Vilanova del Vallès, la reina Violant (1989) de Lliçà de Vall i la gegantona Paula (1995) de la colla dels Blancs de Granollers. També destacarien altres gegantes de la mà del taller Sarandaca com la Pepeta (2000) de Sant Antoni de Vilamajor o la Quimeta (1997) de Sant Fost de Campcentelles.

 

10. I també cal destacar la regina Peronella (1941), de Cardedeu, que tot i ser un gran personatge del segle XII a la contrada, amb les seves estades al Castell de Vilamajor…,  la imatge és d’una altra època, la dels anys 1940, quan va néixer la geganta: mantenint el pentinat, el maquillatge i el barroquisme del vestit. Potser no és la més maca però destaca per la seva personalitat i és una de les deganes de la tradició gegantera de la comarca.