Si em necessites, xiula

-Te’n vas?
-Bé, no és això…
-Però te’n vas o no?
-No sé com dir-t’ho…
-A veure, és fàcil de dir: si et quedes o marxes.
-Mmm…
-T’ho faré fàcil. Contesta. Ens hem d’acomiadar?
-No
-Ja no ens veurem?
-Clar que ens veurem!
-Doncs així no marxes!
-Bé, en certa manera… potser sí…
-Ja m’explicaràs com pots marxar si no te’n vas!
-Mira, no et preocupis… Marxo però seré aquí.
-Què vols dir? No t’entenc!
-Si em necessites, xiula.
-Tenim un problema. No sé xiular.
-Doncs crida, o canta, o truca’m! carai!
-I vindràs?
-Clar
-I si no pots venir en aquell moment, què?
-Aiii… Saps què? Em poses molt nerviós.
-Per això marxes? Per mi?
-Que no marxo!
-No havies dit que sí? Ets tu qui em posa nerviós a mi.
-Anem a fer un cafè.
-Una til·la millor.
-Perfecte.