-Ei! Què és allò d’allà?
-Allò? Un petit invent que vaig fer fa uns anys…
-Ah sí? I per a què serveix?

-Quan tinc una idea, s’encén.
-Ostres! Que pràctic, oi?
-Sí.
-I per què n’hi ha dues?
-Si la idea és bona, s’encenen les dues.
-Òndia! Estan enceses! Què se t’ha acudit?
-No ho sé, ja no me’n recordo… però segur que era una molt bona idea, sino no s’hauria encès la segona bombeta…
-Ah… I no pots fer memòria?
-No vull.
-Per què?! No siguis burro!
-Hi ha coses que fan molt de mal. I prefereixo oblidar-les. Fora del cap.
-Però i les coses bones? Com aquesta idea…
-No ho veus que si faig servir la memòria me’n recordaré de coses que vull tenir oblidades!
-I et val la pena?
-No ho sé, però és més fàcil.
-Crec que estàs deixant perdre moltes coses…
-Veus? ja s’han apagat les dues bombetes. Ja no cal fer memòria.
-Ai, si només fos la memòria…