Publicat:

Aquest article el vaig publicar al número 3 de la revista “D’aquí”, el febrer de 2012.

Com arribar-hi:

La capella es troba en ple centre històric de la vila de Cardedeu, just darrere l’església parroquial de Santa Maria, a la plaça de Sant Corneli.

Sabies que... ?

…hi ha una càmera que filma tot el que passa a la plaça de Sant Corneli? Pots accedir-hi per internet a la següent adreça: http://zoom.cardedeu.cat/index.php?cam=21

És part del projecte ZOOM. Per a més informació visita l’adreça: http://zoom.cardedeu.cat/index.php?accion=projecte

Per a més informació:
Museu Arxiu Tomàs Balvey
C/Doctor Daurella, núm. 1
08440 – Cardedeu
Telèfon 93 871 30 70

Patrimoni religiós

Cardedeu

Si el que busques és combinar cultura i prendre alguna cosa ben bona, et recomanem fer una visita al bar Pla de la Calma, entre la mateixa plaça de Sant Corneli i el carrer Teresa Oller.

La convulsa història d’aquesta joia de l’arquitectura de Cardedeu.

Sota l’ombra de la gran església parroquial de Cardedeu s’amaga una petita capella solitària. La frase també es pot entendre literalment, si es vol, ja que la capella es troba just darrer l’absis de l’església, separada només uns pocs metres de la paret exterior, i fins el 1992 estava amagada per cases que la tapaven parcialment. Després de l’enderroc de diversos edificis sorgí la plaça de Sant Corneli tal com la coneixem avui, i ha esdevingut un dels punts neuràlgics de la vida cultural del municipi. Però, què té d’especial aquest petit edifici? Ara ens endinsarem en el passat i en el present d’aquesta petita joia de l’arquitectura local i també testimoni privilegiat de la història de la vila. Som-hi!

Aquesta petita capella és un dels edificis més antics de Cardedeu, de tal forma que, per arribar al seu origen, ens hem de remuntar més de mil anys enrere, al segle X. D’aquell passat més llunyà només ens n’han arribat els fonaments i la base dels murs. Sota la protecció de l’església de Santa Maria, la capella es va consagrar en honor a un sant molt apreciat pels cardedeuencs de l’època: Sant Cebrià. L’objectiu de la capella era acollir la confraria de la patrona de Cardedeu: Santa Maria. La confraria consistia en una associació de laics que formaven una comunitat destinada no només a compartir la devoció comuna per la Verge sinó també a fomentar el vincle entre els seus membres i a ajudar-se mútuament. La confraria estava regulada, tenia els seus administradors, objectius, llistat de membres, llibre de comptes, i demanava quotes anuals i d’entrada als seus membres.

El 1409 la capella va passar a dependre del monestir de les monges de Montalegre. Aquestes monges eren de l’ordre de Sant Agustí i s’havien establert el 1265 a la Conreria (Tiana), on tenien un priorat que va subsistir en aquell lloc fins el 1362, quan es van traslladar a Barcelona. El 1462 un dels preveres de la confraria de Santa Maria va donar els seus béns per tal que es reparés l’edifici. A partir d’aquí la capella va anar perdent l’estil preromànic a mesura que adquiria un aspecte pràcticament idèntic al que veiem avui.

La planta de la nau és rectangular. L’absis, també rectangular, és només una mica més petit que la mateixa nau i té una petita obertura en forma d’espitllera al fons. El canvi principal d’aquesta restauració fou la restitució total del sostre dotant-la d’una volta d’ametlla que la cobreix, acabada amb una teulada a dues aigües. La nau només té dues finestres: una petita lateral, d’arc de mig punt monolític, i la de la façana principal que, en forma ovalada, actua com a rosassa. Aquest ull de bou, però, no s’obrí fins més tard, a resultes d’una reforma l’any 1701, quan es va afegir l’advocació a Sant Corneli, nom pel qual se la coneix avui. Sota l’ull de bou hi ha el portal d’entrada, molt senzill, amb petites dovelles formant un arc de mig punt. La teulada és coronada per un campanar d’espadanya amb una única campana.

El 1870, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la capella va passar a ser propietat municipal. Tot i així, el culte religiós es mantingué fins a les primeres dècades del segle XX. D’aleshores ençà ha tingut una multitud d’usos diferents segons l’època: des dels més banals (magatzem) fins als més truculents (presó), però finalment ha esdevingut una “casa de cultura”. Entre els anys 1971 i 1986, l’Agrupació Coral Cardedeuenca la restaurà i l’utilitzà com a seu social de l’entitat. Actualment continua lligada a la cultura local exercint de petita sala d’exposicions de pintura, de fotografia, de pessebres… i també d’art contemporani.