El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, reunit el 6 de desembre de 2013 a Bakú (Azerbaidjan), ha fet públic el reconeixement a la “Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial: l’experiència del Montseny a les Reserves de la Biosfera”. És el primer projecte català que s’ha inclòs dins el Registre de les Millors Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Un dels diversos autors del projecte és l’ambientòleg del Montseny, Ernest Traveria. De fet, ja ens coneixíem de la temporada de Prevenció d’incendis del Parc Natural. Es va posar en contacte amb mi el 2009 per informar-me que estava treballant en el recull de l’inventari i el vaig acompanyar per Sant Pere de Vilamajor en la pujada dels gegants a Sant Elies o al presentar-li al meu pare al seu taller.

El 18 d’octubre de 2014 vaig estar a Arbúcies en la celebració de la inscripció del projecte “METODOLOGIA PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL A LES RESERVES DE LA BIOSFERA, L’EXPERIÈNCIA DEL MONTSENY” al Registre de millors Pràctiques de la convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

El Conseller de Cultura Ferran Mascarell ens ha lliurat un diploma a tots els que hi vam participar

Una de les millors experiències recents, ha estar participar en un curs formatiu organitzat per l’Ajuntament de la Garriga sobre la redacció de textos interpretatius del patrimoni. Una gran experiència per a trobar eines per aplicar en casos pràctics i propers que, de ben segur, em serviran molt. M’ha agradat retrobar antics companys de cursos anteriors i conèixer-ne de nous amb qui compartir experiències.

Fa uns dies vam tenir uns visitants especials a Sant Pere de Vilamajor: el reconegut periodista belga Guy Lemaire i el càmara Luc Embise acompanyats pel guía Philip De Messmaecker van conèixer diverses localitats de la província de Barcelona amb la finalitat de filmar el reportatge COSTA BARCELONA. L’agència catalana de turisme sostenible Geotours Catalonia va organitzar la visita al poble de Sant Pere de Vilamajor, destacant l’església i la Rectoria transformada en un centre d’art contemporani així com l’entorn natural més característic d’aquesta part del Montseny.

La visita s’enmarca dins el Press trip organitzat per la gravació d’un reportatge turístic sobre la província de Barcelona, coordinat per la Diputació amb la col.laboració del consorci de Turisme Vallès.

El 25 d’abril, gairebé quaranta anys més tard, el govern dimissionari portuguès reconegué que ha tirat la tovallola i necessita un rescat de 75.000.000.000 d’euros de la Unió Europea davant de la forta crisi econòmica. Ho fa amb una generació de joves desmotivats i impotents. No sé si cada generació necessita un himne, però sembla que la cançó “Parva que sou” (Que tonta que sóc), del grup Delinda, diu el que pensen molts d’aquests joves: “Pertanyo a una generació privada de sou. I em pregunto com és aquest món estúpid, on per convertir-se en esclau s’ha d’estudiar”, diu la lletra melancòlica de la cantant Ana Bacalhau.

Si internet és una eina relativament nova, molt més ho seran els conceptes que se’n deriven, que de mica en mica van omplint el nostre vocabulari i el nostre diccionari de nous neologismes. Ara naveguem, escanegem, tenim programaris i maquinaris, llocs i pàgines web, correus electrònics, correus brossa, ratolins, arrobes i mòdems. Una versió més moderna i evolucionada del lloc web estàtic que ha aparegut són els dietaris, bitàcores, coneguts com a llocs web 2.0. És exactament el lloc on ets ara mateix. L’autor o autors del dietari escriuen de forma més o menys regular articles d’opinió, ressenyes, poemes o qualsevol altre contingut i els lectors poden fer comentaris i interactuar amb l’autor. Aquests llocs, la llengua anglesa els ha batejat com a blogs, mentre que les llengües francesa i castellana encara creuen que és massa d’hora per definir-se. La llengua catalana, el 2005, va optar pel terme bloc.

Però són molts internautes els que rebutgen l’opció bloc i prefereixen, per diversos motius, l’opció blog. I, de mica en mica, a la Catosfera ha saltat la polèmica entre els partidaris d’escriure-ho amb “c” o amb “g”. Si cliqueu aquípodeu veure algunes opcions de blocs o blogs.

Què és això?

I tu, què creus que és això?

Avui he compartit un enllaç al Facebook i en Carles Blanch ha fet aquest comentari: “Aquesta cançó m’encanta, però no l’entenc. Algú me la pot explicar?”

Ups! Què li contesto a en Carles?! I he començat a rumiar què vol dir la lletra i què hi tenen a veure les baralles en els boscos del Montseny… Així que l’he tornat a escoltar:

La cançó “Benvolgut” és una carta que l’autor escriu a l’exparella de la seva xicota. A la primera part, l’autor es presenta sabent que sense que s’hagin presentat oficialment, els dos són coneixedors de qui és qui. A la segona part de la carta, és una disculpa pel patiment que li devia suposar les sospites fonamentades que ell -l’autor- festejava la seva xicota. La tercera part és un acomiadament amb, de nou, una disculpa pel comportament que farà el dia que es trobin els tres.

Genial!

El videoclip és una altra història. Un grup de nois i un nen van fent una volta per la Catalunya interior (el Montseny! ) amb una furgoneta i es perden. Els nervis provoquen una discussió seguida d’una baralla que veiem amb els ulls plens d’imaginació del nen.

Però què tenen a veure la lletra de la cançó amb la història del videoclip? A part de que les dues són precioses , no ho sé.

Algú m’ho sap dir?

Mireu quins comentaris més interessants: