Aquest rànquing és evidentment personal, subjectiu i no respon únicament a un sol criteri: perfecció tècnica de la figura, alçada, edat, vestuari, carisma, empatia… però és el que podria respondre a la pregunta “Gini, quins gegants del Vallès Oriental t’agraden més?” En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també comporta la dura decisió de deixar-ne fora l’altra trentena de figures que també podrien o hi haurien de ser.

1. Diu la llegenda que el rei Alfons nasqué a Sant Pere Vilamajor, en una de les moltes estades que hi feien els comte-reis al seu palau de repòs de Vilamajor. Per commemorar aquest fet, la colla gegantera demanà a l’escultor de Sant Antoni, Josep Rosàs, que fés el retrat del rei (1989) i així ho va fer prenent de model al geganter “Pixi” Pujol. El resultat fou un dels millors gegants de Catalunya on la seva fesomia i sobretot les seves mans esbalaeixen a tothom que veu. El seu cabell llarg i bru és natural.

2. L’avi Felip era un personatge entranyable que els veïns de Sant Antoni de Vilamajor van voler immortalitzar en un dels seus gegants. Ara (2000), també és un dels millors gegants que han sortit del taller Sarandaca i potser un dels més ben fets de Catalunya. Amb la seva pipa, la seva boina i la seva característica barba fan que l’avi Felip sigui, ja en la seva curta edat, un dels gegants més emblemàtics.

3. En Quico del Montseny (1991) és un enyorat personatge que es va fer estimar per tots els pobles del massís. Va entrar al món geganter de les mans del mestre geganter David Ventura de Navata (Girona) transformant-lo en un nan per la colla gegantera de Sant Pere de Vilamajor. Posteriorment, es va transformar en un gegantó. En Quico pot continuar passejant el seu somriure amable per les festes majors, com havia fet sempre.

5. Qui coneixi en Ramon Altamira entendrà perquè ningú millor que ell es mereix estar immortalitzat en forma de gegantó: en Banyetes (1995) de Montornès. Aquest gegantó, obra del taller Sarandaca de Granollers, també el salta sota el foc dels diables com l’Altimira real, encomanant la seva alegria com ens ha ben acostumat amb el grup Xarop de Canya.

6. El comte Tallaferro (1941) de Castellterçol, juntament amb la seva parella Griselda, ens transporten en plena edat mitjana amb la seva fesomía de trets romànics que recorden als frescs d’antigues esglésies i valorats pentocràtors. Com els carrers de Castellterçol, els gegants de la vila són alts i estrets i sempre de festa!