L'Antoni Tàpies lliura a en Lluís Planes Herrero una obra inspirada en el recorregut en forma de vuit del Camí

El camí té moltes dimensions: la Cultural i Històrica, visitant el patrimoni de major interès i coneixent la nostra història comuna, per enfortir les nostres arrels i consciència col·lectiva.

La Natural i paisatgística, recorrent planes, cims i valls, connectant amb la natura i amb el silenci, fent salut.

La Social i humana, fent amistat amb la gent de cada indret, coneixent les iniciatives socials més innovadores i vertebrant el territori a través d’una xarxa d’Amics del CAMÍ per articular marxes temàtiques, així com ajudant la integració dels nou vinguts a través del coneixement i enriquiment mutu.

L'Econòmica, promovent un turisme cultural, sostenible i desestacionalitzat que ajudi a tirar endavant les comarques.

I l'Espiritual, per qui cerqui creixement, enfortiment i superació personal, una iniciació espiritual individual i col·lectiva o un pelegrinatge en sentit clàssic o modern.

T’has parat a pensar per què els aplecs pugen cap a ermites elevades? O per què els excursionistes pugen a dalt del cim d’una muntanya?

El llibre de l’Èxode explica com Moisès, pujant cap al cim del Sinaí, es distanciarà dels assumptes mundans del seu poble per poder viure una experiència mística al trobar-se amb Déu i rebre les taules amb els 10 manaments. De temps antics ençà, el cim de la muntanya és un símbol: el punt més proper a les divinitats del cel. Accedir-hi (abans més que ara) suposa un esforç físic però també mental de diàleg amb un mateix. Aquesta experiència transcendental (religiosa o no) l’han buscada des de temps pretèrits tant els feligresos medievals com els excursionistes noucentistes.

A Sant Pere de Vilamajor també tenim cims, com el turó del Samont, o ermites elevades com Sant Elies, on l’experiència mística de pujar-hi s’ha convertit en protagonista, és a dir, camins amb ànima. Avui em ve de gust parlar d’un altre camí ple de simbologia: es tracta d’un projecte que el meu cosí Lluís està ajudant a tirar endavant i que potser encara no n’hauràs sentit a parlar. Es tracta del Camí dels Països Catalans.

El CAMÍ és un projecte col·lectiu que milers de voluntaris han endegat amb força per tal de crear un recorregut que passa i uneix tots els territoris de parla catalana. És i vol ser més que una ruta marcada. Són els mateixos veïns de cada territori qui tenen cura del tram que passa per les seves terres. Durant el recorregut es posen guies, allotjaments i restaurants a disposició dels caminaires per aprendre a apreciar la cuina local i la cultura del país. El recorregut és circular -en forma de vuit- i uneix totes les capitals de comarques i consells insulars. L’objectiu no és arribar enlloc sinó caminar per arribar al punt de partida havent-te conegut a tu mateix, els teus veïns i amics i el teu País.

Et convido a veure el reportatge que en va fer el programa La Nit al Dia:

Viu una experiència intensa a quatre nivells:

Individual, una aventura intensa, gaudi i enfortiment personal, salut física i psicològica, silenci i contemplació interior i exterior.

Amb el grup que caminem, com a comunitat de convivència: consciència de grup, solidaritat, compartir, coneixences i llaços d’amistat.

Com a nació cultural, arrelament, comunió amb els avantpassats comuns, descobriment de la cultura, costums i història de cada lloc, variants de la llengua, vertebració territorial.

Universal, comunió amb la natura i amb la resta de cultures del món.