Seguim la carena visitant els turons de la Cova, de la Moixa, del Samont, del Pi Novell, d’en Cuc i del Suí

La ruta que us volem recomanar aquest mes de març consisteix en visitar una part força desconeguda del massís del Montseny: els darrers contraforts del Pla de la Calma. És una passejada per la carena resseguint els cims de la Cova, de la Moixa, del Samont, del Pi Novell, d’en Cuc i del Suí. El massís i el seu turó principal, el Turó de l’Home, és extraordinàriament conegut i el Pla de la Calma cada vegada té més visitants. Ara us proposem de visitar els estreps més propers però menys coneguts d’aquesta muntanya.

L’excursió té una dificultat mitjana ja que ens exigirà enfilar-nos per corriols estrets, empedregats i costeruts i, en alguns trams, ben atapeïts per gatoses. Les vistes, però, són excepcionals, especialment si no fa calitja. Gaudirem de les vistes del Pla de la Calma, de la vall del Tordera, del massís del Montseny, dels sots de les rieres de Cànoves i Samalús i de Vilamajor i, més enllà, de tota la serralada litoral (Corredor, Montnegre, Montjuïc…) i part de la serralada prelitoral (Montserrat i Sant Llorenç). Val molt la pena. Som-hi!

Començarem la ruta per Sant Pere de Vilamajor, en una petita esplanada a peu de pista just al cim del Turó de la Cova. Us recomanem que abans de fer la visita us passeu per la Mongia de Vilamajor, el punt d’informació del Parc Natural, que està davant mateix de l’església del poble de Sant Pere de Vilamajor. Allà us recomanaran el millor camí per enfilar-vos al Turó de la Cova. És important seguir una bona ruta ja que els camins de terra, sobretot a les Planes del Cortès, estan en mal estat per xaragalls i fins i tot amb un vehicle tot terreny pot ser una ascensió difícil. Si hi voleu arribar a peu des del poble de Sant Pere, us recomanem seguir el Sender del Pi Novell, marcat dels del mateix punt d’informació amb senyals blancs i grocs. Cal advertir-vos, però, que és una bona caminada de ben bé 4 hores a peu des del poble fins al Turó de la Cova.

El primer cim, el de la Cova, és un penyal de roca i un gran mirador, tot i que el que ens sorprendrà són les dimensions de la cova que li dóna nom. No destaca pas per ser gran sinó tot el contrari: és una petita cavitat a la banda sud on amb prou feines s’hi pot arrecerar un excursionista en cas de pluja. Un cop hem arribat al punt d’inici, a dalt del turó, el camí no tindrà pèrdua, tot i que segurament pocs caminaires passareu pel mateix corriol. Es tracta de seguir el viarany que s’enfila muntanya amunt i segueix, amb diverses variants, la carena.

Comencem l’ascensió. La carena va pujant i baixant pels turons de la Moixa i el Prat Fondo. Allà hi trobarem la font més enlairada de Vilamajor: la font Roquet. Tot i que més que una font és una deu natural d’aigua: un bassal que mai s’asseca i sempre supura aigua. Només serveix per abeurar animals ja que fa de mal omplir la cantimplora. Uns metres més avall del corriol que baixa –i que no agafarem– hi ha amagada a mà esquerra la font Joana.

Nosaltres, però, ens enfilarem fins dalt del turó del Samont, el cim més alt de Vilamajor, a 1272 metres. Hi destaca un vèrtex geodèsic de formigó. Erròniament, molts excursionistes forans anomenen aquest turó com “El Pi Novell” però en realitat aquest està més avall, a la frontera de Vilamajor amb Cànoves, a 1215 metres d’altitud. Ni el Pi Novell és el cim més alt ni tampoc és aquest el seu vertader nom. El nom original era “Turó del Pi Vell”, però una mala traducció al castellà el deformà a “Pino Vell” i, després, a “Pi Novell”. És clar que un petit pi, un pi novell, no donaria nom a un turó i, per contra, sí ho faria un gran i majestuós pi vell.

Seguint la carena, passat el Pi Novell, trobem, a l’esquerra, el corriol que ens uneix amb la serra de Palestrins. I, a la dreta, a la banda obaga, una fageda que ens amaga uns 50 metres més avall un petit tresor: el Pou d’en Besa. És una cavitat circular de diversos metres de fondària recoberta amb pedra pissarra com només els experts bosquerols sabien fer. El pou de glaç emmagatzemava l’aigua gelada de l’hivern per ser transportada als pobles i viles de la plana i refrescar, així, els aliments a l’estiu. Aquest pou té una llegenda. S’acostava l’hivern i no hi havia temps per poder fer un pou i emmagatzemar-hi el gel. Per no perdre la “collita” d’aquell any, l’antic propietari de can Besa demanà al diable que n’hi construís un en tan sols una nit. Així ho féu. Per això el Pou d’en Besa també es coneix com a “Pou del Diable”. Però és clar que tot té un preu i periòdicament el diable atreia ovelles, vaques i fins i tot persones a dins el pou i les devorava. Aneu en compte, doncs!

Seguim la carena i voregem el turó d’en Cuc. Aquest cim de 1227 metres és una fita termenal on hi partionen quatre municipis: Sant Pere de Vilamajor, Tagamanent, el Montseny, Cànoves i Samalús. Aquest turó és una talaia natural i, a més de l’espectacular paisatge, divisarem també un cim més alt coronat per un petit monticle de pedres de pissarra. És el Suí, a 1318 metres d’alçada. Per arribar-hi només hem de seguir els corriols de la carena. Un cop allí ens trobem a l’entrada de La Calma i és quan haurem de decidir si ens hi endinsem o fem cua cap a casa. Bona ruta!